Obrim una capsa de menjar per emportar-se i esperem que la salsa no travessi el cartró. Vessem cafè al sofà i agraïm que no hi quedi taca. Sortim sota la pluja i confiem que la jaqueta ens mantingui secs. Darrere d’aquests gestos quotidians hi ha recobriments que repel·leixen l’aigua, el greix i la brutícia.
Durant anys, moltes d’aquestes prestacions s’han aconseguit amb PFAS, una gran família de substàncies sintètiques molt resistents. Precisament aquí rau la paradoxa: allò que les fa útils també les converteix en un problema. Es degraden molt lentament i poden acumular-se a l’aigua, al sòl i als éssers vius. D’aquí ve el nom popular de “químics eterns”. Una solució inicialment eficaç s’ha convertit en un repte ambiental, sanitari i industrial.
No es tracta de renunciar a productes útils, sinó d’aconseguir la mateixa protecció sense utilitzar substàncies tan persistents.
Aquesta és la qüestió que ha abordat ZeroF (Horizon Europe). El projecte europeu, format per dotze socis de nou països, ha desenvolupat alternatives sense fluor que aspiren a mantenir les prestacions necessàries i, al mateix temps, ser segures, sostenibles i viables per a la indústria.
Per als envasos alimentaris, ZeroF ha creat recobriments a partir de derivats de la cel·lulosa i àcids grassos. En termes senzills, es modifica una matèria primera renovable perquè formi una barrera contra l’aigua, l’oli i el greix, evitant els PFAS.
El repte de la innovació és mantenir la utilitat dels materials sense traslladar-ne el cost al medi ambient ni a les generacions futures
En els teixits de tapisseria, el projecte ha desenvolupat recobriments híbrids basats en silans i sense fluor, pensats per repel·lir líquids i facilitar la neteja. Podrien aplicar-se, per exemple, als seients dels automòbils o al mobiliari d’espais públics sotmès a un ús intensiu.
El valor de ZeroF no rau només en les noves fórmules. El projecte ha aplicat el principi de “segur i sostenible des del disseny”, conegut com a SSbD. Això implica examinar si cada alternativa funciona, si els ingredients són segurs, quin impacte ambiental genera, quant costa fabricar-la i si compleix la normativa. Substituir un problema conegut per un altre de desconegut no seria cap avenç.
Els resultats comunicats conviden a un optimisme prudent. En els materials per a envasos, les proves de laboratori han assolit els objectius de barrera davant l’oli i l’aigua. La capacitat de repel·lir l’aigua fins i tot ha superat la de les mostres de referència amb PFAS. En els tèxtils, els nous acabats han mostrat una resistència excel·lent a l’aigua i avenços en repel·lència.
Encara queden reptes. En els teixits, la protecció davant l’oli continua sent limitada. A més, cal demostrar que les formulacions es puguin fabricar a gran escala, mantenir una qualitat estable, competir en preu i complir els requisits reguladors. Reconèixer aquests límits permet situar amb rigor el grau de maduresa de la tecnologia.
Leitat hi ha contribuït amb la seva experiència en el desenvolupament i la validació d’acabats tèxtils segurs i sostenibles, apropant la recerca a les necessitats industrials.
Aquesta és, al meu entendre, la principal lliçó de ZeroF. Innovar no consisteix només a fabricar materials que repel·leixin millor l’aigua, sinó a conservar-ne la utilitat sense traslladar el cost al medi ambient ni a les generacions futures. Si aquestes alternatives superen les etapes pendents, podrem disposar d’envasos i teixits funcionals amb menys contaminació persistent i avançar cap a una indústria preparada per deixar enrere els “químics eterns”.








