A l’Espelt, Horta Sempreviva dona continuïtat al vincle de la família de Cal Gallego amb la terra. Els joves impulsen una horta ecològica i regenerativa que aposta pels aliments frescos i de temporada, la salut del sòl i la venda de proximitat. Un projecte que vol acostar el camp a les persones i mantenir viu el territori que els envolta.
Com neix Horta Sempreviva?
—El projecte té les arrels a Cal Gallego de l’Espelt. El 1995, la família hi va anar a viure per estar més a prop de la natura i va restaurar la masia i va recuperar-ne els usos, amb la intenció de ser tan autosuficient com fos possible. A casa sempre hem tingut vinya, oliveres, ametllers, un petit hort, gallines i conills. Elaborem vi, cava, cervesa, mistela, vinagre, oli i conserves en petites partides, principalment per al consum propi, i comercialitzem els excedents des del Celler Mestís, l’antic celler de la casa.
Ara, els joves de la família hem decidit impulsar una horta ecològica i regenerativa. Horta Sempreviva neix per treballar la terra amb respecte, recuperar el valor dels aliments de qualitat i apropar els productes de temporada a les persones. Volem que la gent sàpiga què menja, d’on ve i qui hi ha al darrere. Per a nosaltres, l’horta és una manera de viure, cuidar el territori i construir una relació directa amb qui consumeix.
Qui hi ha darrere del projecte?
—Persones que compartim l’estima per la terra i la voluntat de treballar d’acord amb els nostres valors. És un projecte que demana dedicació, constància i aprenentatge continu. Produir aliments implica una responsabilitat amb el medi ambient, la salut de les persones i el territori on vivim. Aquesta responsabilitat és present en la manera com entenem la feina i en les decisions que prenem a l’horta.
Per què heu apostat per l’agricultura ecològica i regenerativa?
—Perquè és la manera de cultivar en què sempre hem cregut. El que fem avui condiciona la salut de la terra de demà. Volem produir aliments respectant els cicles naturals, conservant la biodiversitat i mantenint un sòl viu i fèrtil. L’agricultura ecològica i regenerativa ens permet avançar en aquesta direcció i buscar un equilibri entre la producció, la cura de l’entorn i la viabilitat del projecte.
Per a nosaltres, aquests aspectes van lligats: volem oferir aliments de qualitat i, alhora, cuidar la terra que els fa possibles. Treballar amb aquesta mirada implica pensar més enllà de cada collita i entendre que la salut del sòl forma part del futur de l’horta.
Què vol dir, a la pràctica, treballar amb agricultura regenerativa?
—Vol dir entendre el sòl com un organisme viu que cal cuidar dia a dia, amb constància. Busquem millorar-ne la fertilitat i l’estructura, afavorir la biodiversitat i reduir les intervencions que el poden degradar. Això exigeix observar molt, adaptar-nos a cada temporada i aprendre constantment de la terra.
Apliquem tècniques com la no llaurança, els encoixinats amb palla i altres materials naturals, les rotacions i les associacions de cultius. L’objectiu és protegir l’estructura del sòl, conservar-ne la humitat i afavorir la vida que acull. Així procurem mantenir una terra sana i fèrtil i fer una agricultura respectuosa amb la natura.
La regeneració no s’aconsegueix d’un dia per altre. És un procés continu que necessita temps, observació i molta feina.
Quins productes cultiveu al llarg de l’any?
—Cultivem hortalisses de temporada, seguint el ritme natural de cada època. Per això, l’oferta canvia al llarg de l’any: els productes de primavera i estiu són diferents dels de tardor i hivern. Aquesta temporalitat forma part de la nostra manera d’entendre l’horta. Apostem per oferir allò que correspon a cada moment, respectant els ritmes dels cultius.
Què aporta comprar verdura de proximitat i acabada de collir?
—Sobretot, frescor, sabor i confiança. Quan la verdura es cull a prop del moment de consumir-la, pot conservar millor les seves qualitats de gust, aroma i textura. Comprar directament a un productor local també permet conèixer l’origen dels aliments i saber com s’han cultivat.
A més, és una manera de donar suport a l’economia local, mantenir viu el sector agrari i reduir els desplaçaments dels aliments. Cada compra contribueix a sostenir la feina de les persones que treballen la terra al nostre entorn. Per això entenem el consum de proximitat com una relació que va més enllà del producte: permet acostar qui produeix a qui consumeix i construir confiança a partir d’aquest contacte.
Com feu arribar els productes als clients?
—Fem venda directa de cistelles de temporada i comandes per encàrrec. També distribuïm a través del Marketplace del Parc Agrari de la Conca d’Òdena, que ens permet crear aliances amb restaurants i botigues locals.
La nostra voluntat és arribar als consumidors de la manera més propera possible. Ens agrada mantenir-hi el contacte perquè podem conèixer les seves necessitats, explicar-los què tenim disponible i compartir la feina que hi ha darrere de cada collita. Aquesta relació directa és una part essencial del projecte: ens permet posar cara a les persones que es mengen les nostres hortalisses i que elles també coneguin qui les cultiva.
És difícil competir amb els preus de les grans superfícies?
—Sí, és un dels grans reptes. Les grans superfícies treballen amb volums i estructures molt diferents dels d’un petit productor. No sempre podem competir en preu, i creiem que el valor dels aliments també s’ha de mesurar amb altres criteris.
Oferim un producte fresc, de temporada i de proximitat, amb una relació directa entre productor i consumidor. Darrere de cada hortalissa hi ha hores de feina, coneixement i una manera concreta de cuidar la terra. Ens agradaria que, a l’hora de comprar, es poguessin tenir en compte tots aquests elements.
També hem de fer que el projecte sigui econòmicament viable. Cuidar l’entorn, produir aliments de qualitat i poder continuar treballant la terra són parts d’un mateix equilibri que hem de buscar cada dia.














