El 19 de juny se celebra el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Sexual en els Conflictes Armats, una jornada per reconèixer el patiment de les víctimes i reafirmar el compromís global per eradicar aquesta forma de violència. Aquesta data, establerta per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015, serveix per recordar la necessitat urgent d’acció i solidaritat amb aquells que han patit aquestes atrocitats.
En els escenaris bèl·lics, la violència sexual contra les dones és una arma de guerra àmpliament utilitzada. Lluny de ser un efecte col·lateral, aquesta forma de violència és una estratègia deliberada per imposar el terror, deshumanitzar l’enemic i trencar el teixit social de les comunitats afectades. Les dones, en aquests contextos, esdevenen objectes d’una violència que té arrels profundament masclistes i patriarcals.
La Violència Sexual com Arma de Guerra
Des de temps immemorials, els conflictes armats han implicat una vessant de violència sexual. Durant la guerra dels Balcans als anys 90, es van documentar milers de casos de violació utilitzades com a estratègia de neteja ètnica, ho reflecteix molt bé el documental de 3Cat Encara hi ha algú al bosc. A Ruanda, durant el genocidi de 1994, es calcula que entre 250.000 i 500.000 dones van ser violades, segons informa Amnistia Internacional. En aquests casos, la violència sexual no era una conseqüència colateral de la guerra, sinó una arma per disseminar por, submissió i trencar la moral de les comunitats.
El Patriarcat i la deshumanització de les dones
La utilització de la violència sexual en conflictes armats està profundament arrelada en estructures patriarcals que perceben les dones com a possessions o objectes. Aquesta deshumanització permet als agressors justificar les seves accions com a mitjà per castigar i humiliar no només les dones, sinó també els homes de les comunitats enemigues, a través de la violació de les seves mares, germanes, esposes i filles.
Aquest fenomen també reflecteix una jerarquia de poder on el cos de la dona esdevé un camp de batalla. La violència sexual en contextos de guerra és una manifestació extrema de les desigualtats de gènere existents, on el control i la dominació masculina es perpetuen a través de la brutalitat.
Una violència amb conseqüències devastadores
Les conseqüències d’aquesta violència són devastadores i de llarg abast. Les dones que sobreviuen a aquestes atrocitats sovint pateixen traumes físics i psicològics greus, incloent-hi el VIH/sida, altres malalties de transmissió sexual, embarassos no desitjats i problemes de salut mental com l’estrès posttraumàtic. A més, aquestes dones solen ser estigmatitzades i rebutjades per les seves pròpies comunitats, la qual cosa agreuja el seu sofriment i aïllament.
Sensibilització i acció
Per abordar aquest greu problema, és essencial la sensibilització i la mobilització de la comunitat internacional. Cal promoure la visibilització de les víctimes i testimonis de violència sexual en conflictes armats, donant-los veu i espai per expressar-se. Les organitzacions internacionals, els governs i la societat civil han de col·laborar per oferir suport a les víctimes, garantir que els responsables siguin portats davant la justícia i implementar programes de prevenció de la violència masclista.
Les campanyes de sensibilització han de subratllar que la violència sexual en la guerra és una violació flagrant dels drets humans i un crim de guerra que no pot quedar impune. A més, han de promoure una cultura de respecte i igualtat de gènere, desafiant les estructures patriarcals que permeten que aquesta violència persisteixi.
És evident que el cos de les dones ha estat històricament utilitzat com a moneda de canvi i eina de dominació en el marc del patriarcat i el masclisme. En els conflictes armats, aquesta dinàmica es manifesta de manera especialment brutal, ja que la violència sexual esdevé una arma de guerra que destrueix les vides i el teixit social de les comunitats afectades. Aquest fenomen no és només un acte individual de violència sinó una estratègia sistemàtica per infondre terror, reafirmar el control i mercadejar amb el cos de les dones.
Si una cosa hem après aquests darrers anys és que les guerres ens queden més a prop del que pensàvem: la guerra de Rússia contra Ucraïna a les portes d’Europa o l’actual invasió israeliana a la Franja de Gaza ens recorda que no som aliens dels conflictes armats, malauradament són una realitat que ens interpel·la com a societat i ens obliga a reforçar els serveis professionals de suport i prevenció de les violències masclistes que tenim al territori, un territori que ha estat i és país d’acollida de persones que fugen de les guerres. Des dels centres d’acollida fins a les línies d’atenció telefònica, passant per l’assessorament jurídic i els programes de recuperació psicològica, és imprescindible garantir un suport integral i accessible per a les supervivents, tot promovent polítiques públiques que abordin les causes estructurals de la violència masclista. Només així podrem avançar cap a una societat més justa i equitativa. Des de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena (MICOD), dins el pla de polítiques d’igualtat, es treballa en aquesta línia i està integrada en la Xarxa i els circuits de prevenció i recuperació de les violències masclistes. Precisament l’eix 2 d’aquest pla és “Eradicar les violències masclistes i lgtbifòbiques” des d’on es promou campanyes de sensibilització i prevenció, tallers de coeducació amb infants i adolescents i grups d’acompanyament comunitari.
La Mancomunitat disposa d’un servei gratuït d’informació i atenció a les dones per a garantir els seus drets i acompanyar qualsevol procés vital que estigui vivint i que necessiti suport ja sigui jurídic o psicològic. Cal matisar, però, que no es tracta d’un servei especialitzat en l’abordatge de les violències masclistes ja que a Igualada existeix el Servei d’intervenció especialitzada en violències masclistes, un servei també públic i gratuït, de la Generalitat de Catalunya.
