Al bell mig de la Plaça Joan Vich i Adzet de Vilanova del Camí, hi ha una estàtua dedicada als migrants que van venir al poble durant la segona meitat del segle XX. És dissabte, 6 de juny. A menys de 20 metres, en un escenari, una plaça plena de gent es prepara per veure una obra que parla, precisament, de l’època en què Vilanova es va començar a transformar en el municipi que és avui dia: Verbena 61 – Crònica en rosa de la Vilanova del Camí de 1961.
La història d’amor entre la Sita i el Paco té com a teló de fons les festes de la plaça de Sant Josep de 1961. Ella és la filla d’una família burgesa amb fabriqueta, minyona i de “camisa nueva”, mentre ell és un noi arribat a Vilanova des d’Andalusia, com tants d’altres. La seva relació es veu travessada per les tensions pròpies de l’època i per les dificultats de relacionar-se tant per l’origen com per la classe social.
Cultura i memòria
Es tracta d’un projecte de cultura en majúscules, ja que barreja les disciplines de teatre, música i dansa amb la recuperació d’un capítol de la història local de Vilanova del Camí. El 2022, el projecte neix amb la voluntat de fer un teatre accessible i de carrer, alhora que impulsa la divulgació de la història del municipi i es converteix en un espai de trobada intergeneracional, així com de connexió entre entitats i veïns del municipi.
Una iniciativa revulsiva després de la pandèmia, amb la voluntat de recuperar espais de trobada després de gairebé dos anys d’inactivitat cultural. Tal com explica el seu ideòleg, Pau Duran, “ens calien uns entre cometes pastorets”, un projecte capaç d’aglutinar gent de Vilanova i de la comarca en el procés de creació, que atragués públic del municipi però també de fora, i que esdevingués un tret de sortida a la programació d’estiu de Vilanova del Camí.
Segons Duran, la proposta havia de ser clarament cultural i no només d’oci: a Vilanova hi ha molts espais festius, concerts, sopars i activitats de festa major, però en canvi no hi havia grups de teatre estables, mentre que sí que existeixen agrupacions de dansa com l’Esbart Dansaire de Vilanova del Camí, l’Associació Balls Ainhoa, l’Associació Cultural Camp del Rei, així com escoles i grups com Aun Tempo, Artistic i Sweet India, entre d’altres, a més d’un ampli teixit d’entitats culturals que converteixen el municipi en un dels més actius de la comarca. El projecte vol aprofitar aquest potencial per construir “una proposta comuna de poble, amb criteris de qualitat, direcció professional i una aposta clara per la qualitat escènica i estètica”.
Els antecedents es remunten al 2021, quan es va impulsar una recreació històrica teatral per a la Fira del Camí Ral sobre l’assalt a la Diligència Igualadina, que unia Barcelona amb Igualada, i que al seu pas per Vilanova del Camí va ser assaltada. Aquella experiència, amb participació d’entitats locals i acompanyament de gralles, va comptar fins i tot amb la presència de la diligència real.
L’èxit d’aquella proposta va obrir la porta a consolidar un model de teatre comunitari vinculat a la recuperació de la història local. Ja existia també un precedent el 2017, amb una obra basada en l’únic cas conegut d’un judici per acusació de bruixeria al municipi, descobert pel doctor en història Xavier Jorba, i representat la setmana prèvia a la Fira del Camí Ral.
A partir d’aquests antecedents, la Regidoria de Cultura va apostar per continuar explorant aquesta via de projectes comunitaris teatrals, basats en la història local i la participació ciutadana. El punt de partida ja estava definit: qualitat en la direcció, participació popular, teatre de carrer accessible, gratuït i de gran format, i una divulgació històrica entenedora, entretinguda i estèticament atractiva.
Més enllà de la representació final, Vilanova a Escena és també un projecte de recerca històrica i de recuperació de la memòria col·lectiva. Durant mesos, l’equip treballa en la documentació i construcció de cada espectacle, investigant episodis, personatges, espais i costums que permetin explicar la història quotidiana del municipi. La tria de la sinopsi anual neix d’aquest procés de recerca per fer una recreació rigorosa i alhora atractiva per al públic actual.
La memòria dels “de baix”
La proposta se centra en la recuperació de la memòria històrica dels “de baix”. El 2022 es va decidir que el capítol històric a recuperar serien les antigues festes de barri que van existir a Vilanova del Camí fins a principis de la dècada dels 70 —i de les quals festes com les del barri del Camp del Rei en són hereves.
Tant a l’edició de 2022 com a la d’enguany, la investigació es va centrar especialment en les festes de la plaça Major dels anys 1962 i 1961, dedicades a Sant Josep i celebrades durant dos caps de setmana consecutius del mes de juny: primer la festa i, la setmana següent, la tradicional pescada. La consulta dels programes originals editats per aquelles celebracions ha permès recuperar un ampli conjunt d’elements que han acabat formant part de les representacions.
Aquesta recerca ha servit per rescatar vocabulari propi de l’època i de la festa popular, amb termes com pasacalle, consols, capelleta o envelat, que apareixen de manera natural dins les obres. També ha permès descobrir curiositats històriques que s’han incorporat als muntatges, com ara el nom de l’orquestra que actuava a les festes de la plaça Major de 1961 i que avui dona nom al grup musical de l’espectacle, l’Orquestra Divos; l’estrena de l’Esbart Dansaire de Vilanova del Camí o l’elecció de la pubilla de Vilanova, una tradició que a principis dels anys seixanta era organitzada pel Frente de Juventudes.
La voluntat de fidelitat històrica arriba també als petits detalls. Al llarg de les representacions apareixen espais, comerços i personatges inspirats en veïns reals de la Vilanova de l’època. No és gratuït que un personatge expliqui que ha anat a comprar a Casa Vinyals un article de merceria, o que es faci referència al Centro Nacional —el Centre Republicà confiscat durant el franquisme—, ni tampoc que darrere la barra hi aparegui un personatge anomenat Jaume. Són referències que connecten directament amb la memòria dels veïns i amb la història real del municipi.
Una obra local amb escenes universals
L’obra d’aquest 2026 incorpora també anècdotes documentades que formen part de la memòria popular del municipi. Entre elles, l’escàndol provocat per una cantant de varietats l’any 1959, les discussions que va generar la decisió del mossèn de permetre que les nenes anessin més curtes de vestit a la primera comunió, en sintonia amb els nous aires impulsats pel Concili Vaticà II, o la polèmica generada al voltant d’una jove que va ser alhora molt aplaudida i molt criticada per atrevir-se a ballar un rock and roll. També hi apareixen situacions tan quotidianes com les discussions entre veïns sobre qui havia de pagar entrada per assistir a la festa.
Són escenes costumistes profundament arrelades a Vilanova del Camí, però alhora universals, perquè podrien haver tingut lloc en molts altres municipis catalans de l’època. Des de l’organització remarquen que la voluntat de l’espectacle no és idealitzar ni romantitzar una època marcada per les dificultats, la repressió i les conseqüències de la postguerra i el franquisme. L’objectiu és, precisament, recuperar i divulgar aquesta memòria col·lectiva perquè no s’oblidi i perquè ajudi a comprendre millor una part fonamental de la història recent del país.
Made in Vilanova
La iniciativa és organitzada per l’Ajuntament de Vilanova del Camí, amb el suport de la Diputació de Barcelona, i sota la idea, guió i producció de l’historiador i gestor cultural anoienc Pau Duran. La direcció musical és a càrrec de Sheila Grados i la direcció escènica de Maria Berenguer.
El projecte compta cada any amb una norantena de participants entre actors, figuració i músics vilanovins i anoiencs.
En aquesta edició, el grup d’actors que protagonitzen i interpreten l’espectacle està format per: Adrien Giio, Alba Pérez, Alma Fernández, Carles Farré, Clara Ontiveros, Dolça Prat, Maite Alsina, Manon Idiart, Maria Berenguer, Marina Espinosa, Miriam Ayala, Mireia Jorba, Mireia Olcina, Miguel Cid, Pau Duran, Ricard Goya i Sergio Muñoz.
El grup de músics porta el nom de l’Orquestra Divos, recuperant el nom de l’orquestra original que va actuar durant les festes de la plaça Major de l’any 1961, marc històric de l’obra d’aquest any. Els músics són Biel Jorba (teclat), Eudald López (percussió), Joel Zamora (trompeta) i Santi Méndez (guitarra).
L’espectacle també compta amb la confecció de vestuari a càrrec d’Urbani Castilla, la perruqueria de Perruqueria Casajuana, la col·laboració en el maquillatge de Yoli Crespillo i la participació del ballet de l’Esbart Dansaire de Vilanova del Camí.
Cinc edicions després del seu naixement, Vilanova a Escena s’ha consolidat com una de les iniciatives culturals més singulars del municipi. Un projecte que combina creació artística, participació ciutadana, divulgació històrica i recuperació de la memòria local, convertint el passat en una eina per entendre el present i reforçar els vincles comunitaris.
Local, però amb inspiració ambiciosa
Segons explica Pau Duran, sovint el projecte s’inspira en produccions del Teatre Nacional de Catalunya o de companyies com La Cubana, especialment per la seva capacitat de generar humor a partir del costumisme i de les petites situacions quotidianes.
La música constitueix un altre dels pilars fonamentals del projecte. La selecció musical no busca únicament recuperar les cançons més conegudes d’una època, sinó també rescatar peces que van tenir una gran popularitat i que avui pràcticament han desaparegut de la memòria col·lectiva, en aquest cas temes de rocj and roll, pasdobles i grans èxits de l’època en què està ambientada l’obra.
“Volem que la gent canti, que coregi les cançons i que senti que també forma part de la festa”, explica la directora musical de l’espectacle, Sheila Grados. “Tot i ser un projecte de gran magnitud, amb les dificultats que això comporta, crec que és molt important continuar apostant per iniciatives com aquesta al nostre municipi” diu Grados, que també explica que una de les parts més boniques és treballar amb persones que, en molts casos, no han fet mai cant ni teatre.
El paper de les entitats
Un dels aspectes més singulars del projecte és la implicació directa de la figuració i de les entitats participants en aquesta tasca. Bona part dels figurants busquen i seleccionen el seu propi vestuari a partir de les orientacions facilitades per l’equip de direcció.
“És molt bonic veure com la gent de les entitats participa d’aquesta manera”, explica Carlota Silva, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova del Camí. “És una forma més de col·laborar en el projecte. Evidentment ajuda a aconseguir un resultat més estètic, però també perquè a la gent li agrada veure’s guapa i formar part d’una producció que cuida tots els detalls”.
Els actors
Duran destaca també la feina dels actors i actrius que intervenen a l’espectacle, ja sigui cantant o interpretant textos. “Treballen el text durant gairebé mig any i, tot i que en molts casos no són professionals, el nivell que ofereixen és molt alt”.
Per a Maria Berenguer, directora de Vilanova a Escena, l’element més important del projecte són les persones que en formen part. “Per a mi, Vilanova a Escena és un projecte on l’essència són les persones que hi participen i és per això que, des que vaig agafar la direcció, és el que sento que he de cuidar més”, explica.
La directora destaca especialment el procés de treball compartit durant els mesos de preparació. “Trobar-me amb les actrius i els actors cada setmana durant aquests mesos de creació, amb ganes d’aprendre i ganes de jugar, és un camí en què aprenc i gaudeixo molt”, assenyala.
Tot i l’esforç que comporta coordinar un projecte d’aquestes dimensions, amb desenes de persones implicades en diferents àmbits, els responsables coincideixen que la satisfacció final compensa qualsevol dificultat. L’organització admet que cada edició s’acaba amb el cansament propi de mesos de feina intensa, però també amb la il·lusió renovada de començar a imaginar la següent. Quan baixa el teló, les primeres idees sobre el futur projecte ja comencen a prendre forma.
En aquest sentit, Vilanova a Escena no és una iniciativa aïllada dins del panorama cultural de la comarca. Existeixen altres experiències que comparteixen aquesta vocació participativa i comunitària, com l’Apagada del Misteri de Tous, que mobilitza bona part del municipi al voltant de les llegendes. Des de l’organització expliquen que “no tenim més que paraules d’agraïment per a totes les persones que fan possible aquest espectacle any rere any”.
