Un article de
2 de juny de 2026 a les 12:42 hores

La veu: una eina que sovint només escoltem quan falla

La veu no hauria de cansar-se, exigir esforç constant ni generar molèsties. Tot i així, moltes persones conviuen amb aquests senyals sense interpretar-los com un avís relacionat amb la seva salut.

Cos 1 cmyk
Resumeix l'article amb IA:
Marca'ns com a mitjà preferit!
Un article de
Publicitat
Contingut Patrocinat

Autora: Assum Linares, Logopeda i Pedagoga del Cant

Parlem cada dia. Ho fem per treballar, per relacionar-nos, per demanar alguna cosa, explicar, acompanyar o simplement compartir el dia a dia. La veu ens acompanya de manera tan constant que sovint només prenem consciència de la seva importància quan deixa de respondre de la manera que esperem.

Quan la veu es cansa amb facilitat, canvia de so, perd intensitat o ens obliga a fer més esforç per parlar, és habitual pensar que “ja passarà”, que és una conseqüència normal del ritme de vida o que simplement “hem parlat massa”. I, és cert que hi ha moments puntuals en què la veu pot veure’s afectada transitòriament, però quan aquests senyals es repeteixen o es cronifiquen, convé parar-hi atenció. De fet, moltes persones conviuen amb una veu poc eficient de manera constant perquè han normalitzat aquesta manera de funcionar com una característica pròpia de la seva veu.

La veu és el resultat d’una coordinació complexa entre respiració, activitat muscular, moviment, articulació i ajustos molt precisos que fem de manera automàtica mentre parlem. Quan aquest sistema deixa de funcionar amb eficiència, sovint el cos comença a compensar, i és aquí on poden aparèixer la fatiga, la tensió o la sensació d’esforç.

Les persones que anomenem professionals de la veu la utilitzen com a eina de treball: docents, comercials, professionals sanitaris, advocats, periodistes, teleoperadors, entrenadors o cantants. Però una demanda vocal elevada no és exclusiva d’aquests col·lectius. També la fan servir intensament persones amb una vida personal i social molt activa. En tots aquests casos, tenir cura de la veu no és una opció, sinó una necessitat.

Cos 2 cmyk

Hi ha algunes mesures senzilles que poden marcar la diferència. La primera és no començar a utilitzar la veu en fred.

De la mateixa manera que no iniciaríem una activitat física intensa sense una mínima preparació, la veu també agraeix un escalfament inicial i una activació progressiva, especialment si sabem que haurà de respondre a una demanda elevada. La segona és distribuir les hores de càrrega vocal. No és el mateix parlar moltes hores amb pauses i variabilitat que fer-ho de manera sostinguda, intensa i sense descans. I la tercera és escoltar els senyals del cos i adaptar-nos-hi. Si la veu està cansada, potser no cal continuar exigint el mateix rendiment, sinó fer ajustos que permetin reduir la intensitat, el temps d’ús o el ritme de parla.

La veu és un tret identitari únic de cada persona i cadascú hi estableix una relació diferent. Ara bé, quan apareixen canvis en el so, deixem de poder fer algunes coses que abans fèiem, apareix fatiga, no es recupera després de l’esforç o ens cal esforçar-nos molt per parlar, no sempre n’hi ha prou amb descansar o reduir-ne temporalment l’ús. Un error freqüent és assumir que la veu sempre aguantarà i s’acabarà restablint. Quan apareixen signes com els que hem comentat, no només es pot veure afectada la veu, sinó també la comunicació, el benestar i la nostra participació en activitats quotidianes o professionals.

La salut vocal no depèn només del que fem amb la veu mentre parlem, sinó també de com organitzem el context en què l’hem de fer servir. Per a algunes persones, especialment quan la veu és una eina de treball o quan ja existeix una dificultat vocal, tenir-ne cura també implica incorporar-la en la presa de decisions quotidianes. Així com tenim en compte l’energia disponible o les demandes físiques d’una jornada, també pot ser necessari anticipar la càrrega comunicativa del dia, distribuir millor determinades activitats o ajustar expectatives en funció de les demandes vocals.

Quan algú consulta per la seva veu a un logopeda, aquest professional busca entendre què està passant: com s’utilitza la veu, quins esforços o compensacions s’han instaurat i quins ajustos poden ajudar a recuperar una emissió més eficient, confortable i funcional. El logopeda ha de respondre de manera integrativa, específica i ajustada a les seves necessitats i característiques.

Avui dia entenem que la salut va més enllà de l’absència de malaltia. Per això, la manca de salut vocal no només s’ha de relacionar amb un diagnòstic mèdic, sinó també amb aquelles situacions en què la veu no respon adequadament a les necessitats comunicatives del dia a dia. En la cura de la veu, la prevenció, el coneixement sobre el seu ús, la instauració d’hàbits saludables i, quan cal, l’acompanyament professional són aspectes clau.

Escoltar la veu abans que falli, entendre què ens està dient i adaptar-nos-hi també és una manera de cuidar la nostra salut.

IMG 1819 cmyk
T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: