Dins l’àmbit de les activitats dutes a terme pel Consorci La Tossa, a partir del seu projecte de gestió i conservació de La Tossa de Montbui, així com de la promoció del seu coneixement històric, arquitectònic, religiós i cultural; una vegada més, des de La Fundació de la Tossa, els seus components, entre diverses propostes que donen vida a aquest espai tan emblemàtic, ens conviden a posar en valor la tasca professional de diferents figures destacades de la ciutat d’Igualada i comarca; essent ocupada -per a aquesta ocasió- la Sala d’Exposicions amb les pintures de l’artista, de Pere Noguera i Claramunt.
Dibuixant i pintor de talla, Pere Noguera va iniciar-se en l’univers del dibuix i la pintura a una edat molt primerenca, formant-se acadèmicament gràcies als ensenyaments del gran mestre Joan Graells. Al costat del seu esperit lliure i creatiu, aquesta formació li va permetre d’assolir prou competències artístiques com per, pas a pas, anar-se dedicant plenament a diferents esferes de l’art; conquerint el notable grau d’especialització que havia de convertir-lo en un més que qualificat professional.
Si bé abans de convenir que el món de l’art del dibuix i de la pintura havien de ser la seva definitiva professió; no gaire lluny de l’esfera artística, al llarg d’alguns anys, havia passat per ser un reconegut professional de la publicitat, amb estudi propi, Glop Art, tot arribant a confeccionar un seguit de suports publicitaris que, a hores d’ara, han entrat a formar part de la memòria publicista de la ciutat d´Igualada.
Tot i això, atès el gruix de la seva obra, el que més el defineix és tota una longeva representació de l’univers de l’art del dibuix i de la pintura que el situa, amb una validada i memorable trajectòria, primer, a l’any 1975, per una escola de dibuix i pintura, a La Rambla, al mateix espai on hi havia l’estudi publicitari, i després, a l’Escola d’Art Pèl & Ploma, al carrer de Santa Caterina. I és en aquest darrer espai artístic on Noguera ha estat el gran mestre de nombrosos principiants a les Belles Arts; mentrestant, el seu prolífic itinerari professional l’ha anat fet receptor d’una multitud de merescudíssims premis.
En la seva línia de treball, en tot moment, Noguera pren com a punt de partida el fet de saber dibuixar abans que saber pintar, és a dir, davant de qualsevol projecte artístic i creatiu -en opinió seva- considera la imperiosa necessitat d’un coneixement ampli del dibuix; seguidament, l’artista es posa al servei de la font d’inspiració capaç de proposar-li el motiu temàtic que vulgui tractar.
I, en conseqüència, tot seguit, uns esbossos a llapis de carbó sobre la tela antecedeixen al contingut que posteriorment es plasmarà pictòricament. Així, unes inicials taques de color, puntualment perfilades, aniran donant forma i contingut a un quadre cromàtic, on la clau és el domini tècnic del pinzell i les barreges de colors. Aquí, des del punt de vista dels camps pictòrics es fa evident com ha estat el procés de l’obra, això és, unes pintures que gaudeixen d’una gran naturalitat confeccionada a partir de diferents traços i pinzellades de signe impressionista en què les formes, els seus llums i ombres, guanyen un total protagonisme en el quadre; una cosa que és eficaçment apreciable en el seu domini indistint de la pintura a l’oli o l’aquarel·la.
Pel que fa al contingut temàtic que tracten la major part de les seves obres, aquest està inscrit entre el retrat i la natura morta. Tot i així, la ciutat d’Igualada, el seu nucli primitiu, les places, els carrers i algunes arquitectures, especialment aquelles del Barri del Rec, constitueixen la major part de les seves motivacions pictòriques; contribuint, al capdavall, totes elles i de gran manera a testimoniar de manera summament sentida una viva representació històrica i cronològica del transcórrer del temps dels diferents llocs representats en cada obra, com si d’uns apunts de retentiva visual es tractés.
