Jaume Singla
Vivim una crisi sanitària i social massa grossa…. perquè dirigents tan petits i mediocres la puguin resoldre. No sé vosaltres, però jo quan veig al ministre de Sanitat, Salvador Illa en compareixences de premsa, declaracions institucionals o al costat Pedro Sánchez i del ministre Marlaska, no faig més que pensar: ens deixaran morir a tots. No pas per perversos, sinó per inútils.
Salvador Illa va rebre un ministeri, el de Sanitat, com a quota del PSC dins del PSOE. Li varen donar aquest ministeri perquè és una caixa buida. És un ministeri que té la majoria de les seves competències traspassades des de la transició, a les comunitats autònomes. Ningú amb dos dits de front li donaria a un aparatchik * sense experiència prèvia ni coneixements, un ministeri important. Pedro Sánchez és un home intel·ligent i va pensar que Illa no podria fer cap mal en un ministeri que només tenia competències burocràtiques. I el Cap d’Estat tenint al Marlaska portant Interior, també li va semblar bé “poner al amigo de Iceta en un ministerio menor”.
Però ves per on que de sobte va arribar la pandèmia del coronavirus i l’unionisme va veure l’ocasió perfecta per aplicar un magne 155 a tot l’estat. Amb el “decreto de alarma nacional” varen treure les competències decisòries de Sanitat a les Comunidades Autónomas per concentrar totes les decisions en mans dels ministeris de Sanidad, Interior, Infraestructuras i Defensa (?) deixant, això sí, la responsabilitat en els respectius consellers de Sanitat. Poc els va importar que des de fa 40 anys que les competències en Sanitat estiguin en mans dels governs autònoms que són, al capdavall, els que millor coneixen la situació de cada territori. La “unidaz de España” està per damunt de la vida dels espanyols.
La posada en escena de les rodes informatives és digna de Fellini: militars amb medalles, el Cap d’Estat vestit de camuflatge, premsa domesticada, cap metge ni cap científic donant consells…. i sobretot una consigna: “Juntos venceremos a los virus”. (Una altra vegada cinquanta anys després, es tornen a referir als catalans com a virus).
L’exèrcit espanyol es passeja per tot el territori muntant la pantomima de la neteja antivirus i des del gobierno s’han arrogat totes les competències de compra de materials sanitaris, assegurant-se les comissions pertinents “para los amiguetes”. En això sí que demostra experiència, Salvador Illa.
El més emprenyador de tot és que al PSC hi ha persones més ben preparades per ocupar aquest càrrec, però igual no són tan amiguets de Miquel Iceta. Quina culpa hi tenim nosaltres? em pregunto. Jo no cap, però n’hi ha que els voten.
Els deu agradar el perill.
*Aparatchik: dirigent polític que no ha fet altra cosa que pujar dins de l’estructura del partit.
