Un viatge a la Belle Époque, a l’entorn de “El Sardinero”
U

Hotel Reial El Sardinero
31 de juliol de 2022

La platja de la Magdalena es troba a unes passes del cor de la capital de Cantàbria, deixant-se abraçar en els seus gairebé dos quilòmetres pels marges del cap Menor i de la Península de La Magdalena; mostrant tot el resplendor de la seva fina i blanca sorra i les seves encalmades i cristal·lines aigües. I, és en aquest punt, allà on havia estat popularment un important calador de pesca de sardines, i d’aquesta tradició i elogiable feinegi mariner, en deriva des de fa anys i anys el topònim de “El Sardinero”.

Hotel Reial El Sardinero

Tanmateix aquesta extensió de platja tan propera a la Península de La Magdalena, amb la seva perdurable mirada al mar, va guanyar tots els adeptes fins a ser considerat aquell racó de món tan estratègic com captivador per a atraure a la Casa Reial espanyola; tal i com havia succeït amb San Sebastián, quan la reina María Cristina (mare d’Alfons XIII) va convertir la ciutat en la seva cort d’estiu. Aquesta aposta, doncs, va suposar un enorme canvi per a la capital càntabra; perquè aquí, Santander hi va construir un casino, un camp d’esports, un hipòdrom i un gran hotel; totes elles unes instal·lacions expressament ideades per a satisfer les més novelles tendències de l’època, recreant l’ambient palatí que s’hi instal·lava durant uns mesos, i situant la ciutat en la categoria d’altres destinacions tan selectes com Biarritz, Sant Sebastià i –per què no- París.

Palau de La Magdalena

Això no obstant, als nostres dies, passejar per aquestes belles contrades palesa que no són precisament una destinació de platja amb interessos turístics; tot al contrari, “El Sardinero” s’ha anat configurant com aquella fabulosa localització per al gaudi exclusiu de tota la ciutadania santanderina, complementada amb el conjunt arquitectònic que formen la Península amb el Palau Reial de La Magdalena -el palau que l’Ajuntament va regalar, a l’any 1912, a la Casa Reial; i, convertit en dies de la II República en la prestigiosa Universitat Internacional Menéndez Pelayo- i el turó contigu tan ben abillat amb elegants finques senyorívoles endemés d’uns frondosos jardins sobre el mar. Tanmateix, no es pot negar que, en aquests dominis, sigui el Palau de La Magdalena la joia del patrimoni arquitectònic i urbanístic, obra dels arquitectes Javier González Riancho i Gonzalo Bringas Vega, que més convida a uns amables passeigs i a unes entretingudes parades, quan no visites a l’interior del Palau.

Gran Casino de “El Sardinero”
Sobre la plaça d’Itàlia, hi ha l’enclavament neuràlgic d’aquest primer aparador de “El Sardinero”, el blanc i radiant edifici del Gran Casino; una edificació de l’arquitectònica clàssica de l’any 1916, de l’arquitecte Eloy Martínez del Valle. Tot i que no va ser el casino originari en que hi varen tenir cita els grans de l’Espanya de llavors, una aparença imponent sobre la qual són d’inexcusable mirada la seva escalinata central i les monumentals torres, autèntiques guardianes de l’edifici, en dos laterals.

Casino El Sardinero

L’Hotel Reial, o “La Dama Blanca”, de “El Sardinero”
Majestuós i incomparable, sobre un discret promontori, i amb unes vistes panoràmiques a tota la Badia, s’imposa la presència selecta de l’Hotel Reial de Santander; un onerós edifici de l’any 1917, obra de l’arquitecte Javier González de Riancho Gómez, i construït a proposta del monarca Alfons XIII, el qual el va idear com a residència de vacances de la Casa Reial i de tot el seu seguici.

“El Reial”, com s’anomenava a seques, és una construcció en forma d’escaire amb braços iguals i set plantes, i una espectacular cúpula. D’estil neo-francès i inspirat decorativament en l’estil de Lluís XVI, volia seguir el model arquitectònic i funcional del Palace Hotel, de Madrid, i del Reina Maria Cristina, de Sant Sebastià, aconseguint consolidar-se com a una excepcional icona en aquestes contrades.

Platja El Sardinero

Més enllà, entre jardins i paratges d’un verd rabiós, i sempre vestits de flors, no pots esquivar un passeig per un bellíssim escenari paisatgístic de penya-segats que, per la seva ubicació, s’endevinen acaronats o sinó assotats per les onades del Cantàbric, desdibuixant de vegades la retallada i graciosa cala de Mataleñas. I, en un extrem, t’enlluerna l’esveltesa del Far del Cap Major, de 30 metres d’alçada; assentat sobre un Camí de Ronda que és una oportuna invitació a recórrer confins d’unes sensuals siluetes marineres.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta