Hi ha ciutadans espanyols que es lamenten pel fet que l’himne d’Espanya no té lletra. Els dono la raó: que Espanya no tingui un himne per cantar és un dèficit per als patriotes espanyols. Em permeto fer-los una proposta per poder cantar el seu himne. Es tracta de conservar la música, i posar un text cantable. M’he decidit a fer-ho perquè he vist l’autèntic esperit espanyol, allò que defineix als més abrandats.
Sabent com penso segurament no enteneu què faig jo escrivint un himne per a Espanya. De fet, no he escrit res, senzillament proposo adaptar una popular cançó infantil, per cantar-la amb la música de l’himne espanyol. L’esperit de la cançó es basa en tres dels pilars bàsics de l’Estat espanyol: la judicatura, la Guàrdia Civil i el ‘gobierno de España’. És en homenatge i tribut a aquests puntals que faig la proposta.
Es tracta d’una cançó, en castellà com correspondria a l’himne d’Espanya, que es diu “Vamos a contar mentiras tralará” que de petits havíem cantat manta vegades anant d’excursió. Aquells llunyans anys d’infantesa era molt difícil cantar en català… a Catalunya i una bona part de la nostra cultura popular s’expressava en la “lengua de Cervantes” i, al pas que anem, ben aviat tornarà aquella evident imposició idiomàtica.
La idea em va venir fa tres dies en llegir l’argumentari d’un jutge espanyol que exerceix a Catalunya. L’home està entestat que el President Puigdemont va negociar amb Rússia la contribució de deu mil soldats russos, per donar suport a la independència de Catalunya. Xoca que una mentida tan inversemblant sigui acceptada com a certa per la judicatura espanyola. Espanya -com la majoria de països europeus, forma part de l’OTAN que és un tractat militar on Estats Units té majoria decisòria. Disposa d’armament nuclear amb capacitat de destruir diverses vegades la Terra. Si un sol soldat rus, uniformat i armat, gosés entrar en territori espanyol, totes les tropes i armament de l’OTAN estarien obligades a entrar en guerra amb Rússia.
“Xoca que una mentida tan inversemblant sigui acceptada com a certa per la judicatura espanyola.”
En la mateixa línia, i amb tota la barra, hi ha jutges que acusen a pacífics manifestants de terrorisme tot i que a les nostres manifestacions presumim de no tirar un sol paper a terra. I quan hi ha hagut violència en el Procés, li ha posat la policía española que, aquesta sí, ha repartit garrotades i ha lesionat de gravetat més de mil catalans. Hi ha tota una brigada de policia, dita patriótica, que es dedica a fer informes falsos per posar innocents a la presó, com és el cas de Sandro Rosell.
O què me’n dieu de les declaracions davant del Tribunal Supremo dels policies que deien haver passat més por que “en tiempos de ETA” per les mirades d’odi dels votants de l’1 d’Octubre? Mentides així han costat quatre anys de presó a nou polítics catalans amb la benedicció Espanya. Amb un informe inventat, ple de falsedats, un jutge espanyol pot enviar-te a la presó, sense cap prova. A Espanya la mentida és més forta que la veritat.
Si les mentides dominen la vida institucional i judicial espanyola, és just que el seu himne faci referència a la importància que donen a “contar mentiras” i imposar-les por la via civil o penal. Ara bé, si us dic la veritat, és molt difícil que jo canti aquest himne.
