El Dr. Xavier Cantero ha estat a primera línia de la covid, des del CAP Anoia com a metge de família.
Els metges heu anat de bòlit des de fa un any amb la pandèmia. Ara que ho pots veure tot amb més perspectiva, després de tres onades de la covid-19, com ho has viscut? Quina conclusió en treus?
La veritat és que els sentiments són controvertits i estan enfrontats. Per un costat, convius contínuament amb la por d’una nova onada, tant per l’obertura de la situació social com per veure com responem els humans a les noves soques del coronavirus. Diria que la millor paraula, probablement, seria la d’incertesa, davant què ha de venir, amb molt respecte a què ha passat. Ha estat molt, molt fort. Ara són moments de recordar les setmanes de març, abril, i la veritat és que quan ho recordo o m’ho pregunten se’m posen els pèls de punta. La conclusió està clara, i és la resiliència de l’ésser humà, la capacitat d’adaptar-se, la que hem fet tots els professionals i a l’Atenció Primària jo crec que és remarcable. Vam haver de tancar la nostra feina habitual per posar-nos a atendre una situació pandèmica totalment desconeguda per a nosaltres. Vam aprendre a fer ecografies pulmonars, a atendre els pacients des del desconeixement…
Cal remarcar molt el treball en equip, ha estat fonamental. S’ha demostrat que la Primària és un equip de persones, des dels administratius a la porta, passant per infermeria, treball social, farmàcia, medicina, pediatria. Recordo a les primeres setmanes com la nostra odontòloga, atenent al telèfon al taulell, perquè les seves tasques no les podia fer. Hem tingut la capacitat d’adaptar-nos i de reinventar-nos.
T’imaginaves a l’inici que la situació seria tan greu?
Seré molt contundent, la resposta és no. I jo haig de reconèixer que al principi del que estava passant a la Xina, deia que això seria una altra grip, com la Grip A, i que no passaria res… No m’imaginava en cap moment la situació de gravetat que ens esperava per davant i després d’un any, que continuem immersos en una situació molt complexa.
Confies que estem en la recta final gràcies a les vacunes?
No som a la recta final, n’estic convençut. Diria que estem a mig camí, però sí que és cert que si hi ha alguna cosa que pot aturar el virus, són les vacunes. Hem de ser clars, són vacunes segures, que s’han fet ràpid per les circumstàncies i perquè tothom ha sumat. Ens hem de vacunar tots els que podem, i en el moment en què podem. Segurament tots voldríem que la vacunació anés més ràpid del que està anant, però les circumstàncies són les que són. A la Primària, infermeria i administratius ho estan donant tot.
Hem de preparar-nos per situacions similars, vull dir, això de vacunar-nos un cop l’any, com passava ja amb la grip, acabarà essent “normal”?
Crec que segurament s’hauran de fer vacunacions de recordatori, però no sé com es farà, ara mateix no em veig capacitat per respondre. Espero i desitjo que situacions similars a la pandèmia no les tornem a veure. Al principi de tot es deia que això passava cada cent anys aproximadament i que una persona , per la seva expectativa de vida, només vivia una pandèmia a la seva vida. Gent amb molta edat ja n’ha viscut dues, però espero que no ho tornem a veure més.
És evident que hi ha manca de metges a tot el país. Creus que s’hauria d’obrir més places universitàries? O tot és només un tema de condicions laborals i de manca d’inversions des de les administracions?
Evidentment que hi ha manca de professionals. Probablement els números d’estudiants que podrien accedir a la carrera segurament s’haurien d’adaptar a les necessitats del país. És un tema que pertocaria a les universitats i als responsables polítics. Però és clar, això no és una solució a curt termini. És cert que hi ha professionals que decideixen no quedar-se, i marxar, evidentment tothom és lliure de decidir el que vol fer amb la seva vida professional, però segurament tot el relacionat amb les infraestructures, la situació laboral del sector, tot això facilita que hi hagi gent que decideixi anar a llocs on no només estan millor remunerats, sinó també més valorats a nivell professional. I sí, i tant que cal molta més inversió pública en el sector de la salut en general.
Tot el que ha passat, creus que ha reforçat la sensació que tenia la gent respecte l’atenció primària?
Em costa molt de respondre això. Crec que nosaltres sí que tenim sensació que la Primària ha sortit reforçada, els que hem estat treballant durant tot aquest any. Ens hem esforçat i hem fet tot allò que hem pogut, i també ens hem deixat les banyes per atendre tot allò que no és covid, tant al CAP com en els domicilis. Hem intentat fer seguiment i diagnòstics nous amb la celeritat que podíem, i el CAP ha estat obert des del minut zero, fins i tot vam tornar a obrir 24 hores al dia, tots els dies de la setmana. És cert, però, que no hem pogut fer l’atenció primària que nosaltres ens agradaria fer, la que hi havia abans de la pandèmia. I, sincerament, no sé si tornarà.
Segurament hi ha una part de la població que pensa que hauríem d’estar fent més primària No Covid, però no podem. La pandèmia ens ha destrossat la manera de fer les coses com les fèiem abans. De tota manera, a la Primària hem intentat atendre tota la població que no estava molt greu, i fer-ne el seguiment, tant presencial com telefònica.
Crec que hi ha coses que també han vingut per quedar-se, perquè la no presencialitat pot resoldre moltes coses. Ara bé l’hem de reorganitzar i veure com l’endrecem, és el que ens està costant més en aquests moments. Estem treballant en equip per veure com ens podem tornar a obrir com equip d’Atenció Primària, perquè la gent ens vegi accessibles, com ho érem abans de la pandèmia. Però no ens hem d’enganyar, el virus continua estant en el nostre dia a dia. Tot són vasos comunicants, i la Primària sola no és res, com tampoc ho és l’Hospitalària. Hem de treballar colze a colze i ho estem intentant.
