La Bea té 33 anys i té una discapacitat sensorial de naixement, però per a ella mai ha estat un inconvenientment i no la defineix. Ha estudiat Comunicació, després va fer el salt a la carrera de Dret, i ara a Criminologia. Actualment, es troba a l’atur tot i el seu dilatat recorregut acadèmic.
Quina és la teva discapacitat?
És una Hipoacúsia Severa de l’oïda esquerra causada per una malformació de naixement. Soc l’única de la meva família, diguem que un espècimen únic.
Com és la vida d’una persona amb una discapacitat auditiva?
Completament normal. En el meu cas, tinc parella, surto de festa, condueixo…, però sempre pot haver-hi algun entrebanc: no escoltar bé a la caixera, no saber per on ve l’ambulància o no escoltar bé quan parles per telèfon. Són entrebancs que, en el meu cas, he normalitzat. Durant l’època de dur mascareta era molt angoixant perquè no podia llegir els llavis i era incòmode i molt frustrant, però m’espavilava, quin remei…
Quines són les dificultats més presents al teu dia a dia?
La gent que no vocalitza, parla molt de pressa o d’esquena, que es tapa la boca per parlar… L’angoixa d’estar repetint cada vegada “que” perquè no has escoltat bé, i moltes vegades per no ser pesada, calles. Són moments que per a la resta no suposen gaire problema, però és una lluita constant per a mi. Per sort el meu entorn és molt comprensiu i sempre em tenen en compte a l’hora de parlar-me vocalitzant, mirar-me a la cara, de posar-se al cantó que toca en una terrassa o caminant…
Quines són les teves rutines per cuidar la teva oïda i salut en general?
Sobretot mantenir la higiene, netejar bé l’orella internament i externament; evitar tot el possible els refredats i els llocs amb sorolls molt alts. No faig servir gaire auriculars, i sempre amb el volum baix. Si soc a la piscina o a la platja, posar-me taps per evitar que m’entri aigua. En el meu cas, no es pot prevenir la pèrdua de l’oïda, però si endarrerir-la i evitar que pateixi una sordesa total prematura.
Fas servir audiòfons. Com funciona aquest aparell? Com es revisa el seu funcionament? I el seu finançament?
Sí, utilitzo audiòfon des de ben petita. I és el meu millor aliat, tot i que a vegades se li acabi la bateria. Actua com un amplificador, és com si al carrer li poguessis apujar el volum. És un aparell petit en el qual porta una tecnologia punta: cancel·lació de soroll, Bluetooth per contestar trucades, escoltar música, ràdio, etc. Òbviament, has de tenir cura i sobretot netejar-lo diàriament per un bon ús, pensa que està en un conducte on hi ha molta cera, i s’ha de seguir un manteniment si vols que tingui una vida útil i llarga. Personalment, no puc viure sense ell. En el tema del finançament, no deixa de ser un aparell electrònic i òbviament és costós. En el meu cas, vaig haver de pagar-lo a terminis, com si fos un una nevera o un electrodomèstic.
Hi ha ocasions en les quals agraeixis no sentir-hi al 100%?
Sí, sobretot en les discussions de parella. Em trec l’audiòfon i s’ha acabat la discussió! Reconec que ho faig malament, però veure la seva cara quan ho faig és molt divertit… Moltes vegades, és millor fer-se la sorda, que entrar en discussió quan hi ha situacions desagradables, més per salut mental que per una altra cosa.
La teva discapacitat pot anar en augment. Tens por? Com ho afrontes?
Sí, va en augment i no hi ha res a fer. Fa uns sis anys vaig patir un episodi de sordesa sobtada a causa d’una època de molt estrès, i vaig estar gairebé un mes sense sentir res de res. Diguem que l’orella que tenia sana va quedar una mica afectada i vaig haver d’adaptar-me ràpid. Per sort, el meu doctor em va ajudar molt, però van quedar seqüeles, com la pèrdua d’audició dels aguts. També vaig començar a utilitzar els subtítols en sèries, pel·lícules i vaig deixar d’anar al cinema.
No tinc por, és una cosa que ja des de sempre he tingut interioritzada, sé que encara falta perquè aquest moment arribi, i tinc el lema de la meva àvia quan es va quedar sorda: “para lo que hay que oir!” Així que arribat el moment, buscaré solucions i prendre-m’ho amb humor, que és el que sempre he fet.
Consideres que encara hi ha prejudicis o mites entorn de la comunitat sorda i les seves capacitats?
Sí, molts! El fet que una persona no hi senti no et fa menys apta per segons quines feines. Les empreses haurien de tenir més informació a l’abast, més coneixement, i jugar un paper més important en la inclusió social.
Pel que fa a la societat, falta molta informació, educació i inclusió social, i sobretot molta empatia. No es tracta d’una discapacitat psíquica o intel·lectual, és una discapacitat sensorial, i això la societat no ho entén. Les persones no oients, no deixem de ser persones normals que fan la seva vida com una persona oient: sortim de festa, treballem, paguem impostos, tenim parella, fills… L’únic diferent és que no hi sentim bé, i això no et fa ser menys persona. Sembla que si no ets una persona normativa, sense cap discapacitat, no pots fer res.
Comentes que amb la teva discapacitat et costa molt trobar feina. Has viscut situacions d’exclusió laboral?
Moltes vegades soc apta per al lloc de treball que ofereixen, passo inclús l’entrevista amb molt bon feedback, però quan informo que tinc discapacitat auditiva, em rebutgen. Inclús canvien el to de veu i et comencen a infantilitzar. A vegades tinc ganes de dir: “que soc sorda, no ximple.” Associen el fet que tinguis una discapacitat sensorial amb una psíquica o intel·lectual, i per tant els és més fàcil descartar que informar-se dels avantatges socials que tenen.
Creus que la sanitat aborda de manera efectiva aquestes problemàtiques? I l’Estat?
Ni l’un ni l’altre ho aborden bé. Existeixen ajudes sí, però has de tenir una sèrie de requisits i passar per un procés que no t’asseguren èxit. L’audiòfon el vaig poder pagar a poc a poc perquè en aquell moment vaig tenir ajuda externa. Però hi ha famílies que no s’ho poden permetre, i és una cosa a la qual s’hauria de poder accedir per la Seguretat Social. En el meu cas, és un grau de discapacitat baix, però hi ha gent que el té més elevat i no poden accedir a una bona audició per qüestió econòmica.
Necessitaries algun recurs o suport del qual no disposes actualment?
Ara per ara, i personalment, no. Sí que durant aquest any, hauré de canviar l’audiòfon i espero rebre ajuda econòmica per part de l’Estat. Però de moment estic bé.
Què creus que fa falta a les empreses perquè més persones en situació de discapacitat puguin treballar?
Les empreses necessiten implementar polítiques inclusives i fer adaptacions en els llocs de treball per acomodar les necessitats individuals dels empleats. Això requereix sensibilització i capacitació del personal, promoció activa de la diversitat, i col·laboració amb entitats especialitzades en discapacitat.
Què és per a tu el silenci?
Per a mi és un aliat, es calma en un món frenètic i molt sorollós. Irònic, oi?














