Som Homos Economicus i encara que som a l’estiu i sembli que la calor tot ho aturi prenem cada dia decisions de caire econòmic. Comparteixo amb el lector algunes anècdotes personals estiuenques que ens parlen de conceptes econòmics.
La primera va de tovalloles i especulació. La senyora Rosalia i les amigues fan torns per baixar a les 7 del matí a la caleta de la pineda per posar les 25 tovalloles de la colla, estoretes i alguna sabatilla. Si finalment decideixen arribar-se a la platja cap a les 11 tenen les millors vistes de l’illa. La Rosalia no ho sap però està especulant amb la sorra de la caleta… i ens ha deixat sense espai a la resta de turistes.
Parlem ara de gin tònics i competència. L’Esperanza, amiga de la Rosalia, regenta un cocteleria de molt de renom a la caleta de la pineda pels seus mojitos i gin tònics. Aquest èxit va atreure la atenció de la cadena de restauració Monxi’s que ha demanat permisos per obrir un local similar al costat. L’Esperanza que té un local buit ben bé al davant de 2500 m2, ha penjat en saber-ho un enorme cartell que informa de la propera apertura d’una super-cocteleria. L’Esperanza sap molt bé – perquè va assistir a un taller d’economia – què són les barreres d’entrada a la competència. Monxi’s no obrirà mai el seu nou local perquè l’amenaça de la super-cocteleria no deixa espai per d’altres negocis similars.
El monopoli i el preu del gelats. Els fills de la Rosalia i l’Esperanza es fan càrrec aquest estiu del xiringuito de la piscina. Com que no es pot entrar beure i hi ha poques ombres, han decidit posar a la venda el polos kolayet a 10 euros. De molt mala llet, però he comprat kolayets per tots els nanos al monopoli de la piscina.