Sílvia Grados, coordinadora Creu Roja Anoia: “La millor manera d’ajudar a les persones és el treball en xarxa”

167

Marc Vergés

Què és el que ofereix la Creu Roja Anoia?
Pel que fa als nostres serveis, l’any 2000 hi va haver un canvi molt fort, que és quan Creu Roja deixa de fer transport sanitari. Aquest canvi de model d’activitat, que representava el 80%, fa que l’entitat s’encari més al vessant social.

Llavors entrem en un treball amb model social i l’any 2010 malauradament, amb la crisi, la Creu Roja fa un plantejament global i inicia una línia de treball que és una línia d’atenció a persones des de les oficines.

La diferència respecte abans del 2000 és que nosaltres ateníem a persones però sempre eren els serveis socials bàsics qui ens deia què és el que necessitava aquella persona, nosaltres gestionàvem aquella ajuda concreta i aquí acabava la nostra intervenció. Era un model molt existencialista, però ajudava a parar el cop. A partir del 2010, quan tots els recursos queden col·lapsats, començant pels serveis bàsics, llavors la Creu Roja inicia una línia d’atenció a persones directa. La persona que truca a la porta a l’oficina se li fa una valoració i a partir d’aquí el que sí que nosaltres tenim molt clar és que s’ha de treballar en xarxa. Una persona ens pot venir derivada de Serveis Socials o pot entrar per la porta a l’assemblea però després nosaltres sempre li demanem que el recorregut sigui un recorregut ordinari i ha de passar pels seus serveis socials bàsics. Si al municipi hi ha una entitat que també fa assistència, doncs que hi passi, si hi ha un rober, doncs tirem del rober del municipi, etc. Això ho fem primer per no duplicar i després perquè és un treball de qualitat.

Quina és la teva feina, Sílvia?
Jo sóc la responsable oficina i gestiono el compliment del pla de treball que tenim a nivell estatal i després a nivell autonòmic. Gestiono tot l’equip de professionals, actualment som 12 persones. Tenim dues psicòlogues, tenim treballadors socials, tenim educadors, també un integrador social. En general és personal molt de l’àmbit social.
També tenim unes 160 persones voluntàries que són les que ajuden al fet que totes les activitats que tenim puguin tirar endavant.

Quantes persones es van atendre l’any passat?
Van ser 720 persones, algunes poden ser una ajuda molt puntual d’emergència, com pot ser donar-los un lot d’aliments en un moment donat o activar una targeta d’alimentació o pagar una beca menjador. I després, evidentment, hi ha altres persones amb les quals fan un treball d’itinerari.

Com funciona la Creu Roja a nivell internacional?
Aquí parlem de Creu Roja, però també hi ha la Mitja Lluna Roja als països musulmans i el Cristal Roig als països jueus.
Sota aquests emblemes tenim els set principis de l’organització i llavors a cada país hi ha una única organització que llavors el que fa és disgregar-se pel territori, es va capil·laritzant. En el cas nostre, tenim Creu Roja Catalunya. I a Creu Roja Catalunya hi ha les quatre seus provincials. I després ja hi ha les assemblees locals i comarcals. Això sí, tots tenim el mateix pla d’acció i la mateixa línia de treball.

Quin tipus de persones ateneu. Amb quines dificultats us venen?
Hi ha entitats que estan especialitzades en un col·lectiu molt concret que té una dificultat, però la Creu Roja atén persones amb dificultats socials de tot tipus, des de menors que tenen dificultats d’aprenentatge, persones grans amb situacions de soledat, de manca de recursos, famílies amb problemes d’habitatge molt greus, amb problemes de pobresa en general o també pobresa energètica.
Moltes persones que ens arriben a Creu Roja no passen per circuits normalitzats, perquè sí que és cert que els serveis socials fan molt bona feina però la gent que està als serveis socials són gent amb situacions molt cronificades.

Fins a cert punt són expulsades de la societat…
I en el cas de Creu Roja, a vegades ens hem trobat fins i tot persones que tenien una situació molt normalitzada però que al llarg del seu recorregut de vida doncs han perdut la feina, han tingut un problema amb el banc i llavors arrosseguen unes grans motxilles emocionals.

Hi ha dos col·lectius que són molt invisibles però que estan patint molt aquestes situacions de vulnerabilitat, que són les persones grans i els nens, ja que qui porta el pes de tirar endavant una llar són els adults. Però al darrere hi ha una persona gran que amb aquella mica de pensió està mantenint aquella família i després hi ha els menors que són molt cops víctimes de tota la situació i el context emocional és molt dur.

Com les ajudeu?
Les acompanyem. Nosaltres sempre diem que les acompanyem perquè els protagonistes són ells. Acompanyar-los en aquest procés. Intentar donar-los pistes o posar l’enfocament en allò que ells poden millorar i aconseguir poder sortir de l’exclusió.

Deriveu casos a entitats més especialitzades en algun cas concret? Parlo de la Plataforma Afectats per la Hipoteca, Banc dels Aliments, etc.
Això no només ho fem, sinó que nosaltres treballem d’aquesta manera. Quan una persona té un problema d’habitatge els derivem a la PAH, i ells, a la inversa, també ens han derivat molts.

Quan hi ha un problema de feina doncs aquí tenim dos programes d’orientació laboral i d’ocupació, però a vegades en un municipi tenen un programa concret de joves i el derivem allà, etc.

En tot el tema de la roba tenim un acord amb Càritas i quan alguna persona ens ve aquí a Creu Roja a demanar roba la derivem a Càritas. La idea és identificar el mapa de recursos que tenim. Nosaltres no ho podem fer tot, però tots podem fer com una malla i fer que aquesta malla sigui cada com més espessa perquè la gent s’hi pugui sostenir amb tranquil·litat.

Hi ha gent a qui heu estat acompanyant durant molts anys?
Hi ha molts casos que són molt cronificats, perquè aquí hi ha una dificultat que segurament tard o d’hora també es visibilitzarà, que és que les persones que fa molt temps que estan en una situació d’exclusió, al final tenen riscos de salut molt greus i passen per depressions i malalties mentals. Això és el mal segle XXI. Moltes persones que tenien una competència professional i que de cop i volta s’han quedat sense feina, i avui en dia, a la societat que vivim, la feina és un accés a la integració és l’accés a recursos. I aquestes persones que no tenen feina, molta gent les estigmatitza, els hi posa l’etiqueta de què no són útils per la societat. I ara ens estem trobant amb aquesta segona generació de persones que estan aturades de fa molt de temps i que no tenen possibilitats de trobar feina i això ens està portant moltes dificultats. De fet, la Creu Roja s’està plantejant una línia de treball amb persones que tenen una malaltia mental o que tenen algun trastorn emocional.

Com et canvia el fet de començar a treballar amb persones en situació de vulnerabilitat? És una feina vocacional, no?
Jo vaig entrar com a voluntària en una activitat de lleure, no tenia inicialment cap altra motivació. Així que he vist com tant la institució com jo hem anat canviant. De començar amb uns infants a col·laborar amb un centre obert i llavors ja veus que aquells infants ja venen d’unes altres realitats i al final et trobes atrapat per aquesta feina.
He estat molts anys treballant al barri de Fàtima, en un casal de joves com a educadora i ara em trobo amb infants i amb joves que havia tingut allà que han tirat endavant. Recordo un cas d’un jove que teníem que volia deixar els estudis i volia posar-se a treballar a la construcció i que li vam dir “no ho facis, no ho facis” i ara és un nano que ha pogut acabar-los i tenir una bona feina. És una història d’èxit. També és cert, però, que hi ha històries molt complicades.

Hi ha gent que ateneu i després passen a ser voluntaris?
I tant! I fins i tot socis, encara que sigui una quota de 30 euros a l’any. Per nosaltres això és una satisfacció absoluta.

Si algú vol col·laborar ara amb la Creu Roja. Què ha de fer?
Doncs que vingui, que vingui aquí a l’oficina o que ens truqui.
Hi ha dues maneres de col·laborar. Una és fer-se soci, aportant una quota i gràcies a aquests diners nosaltres duem a terme totes les accions. I després hi ha tota la part de voluntariat, que per nosaltres és súper important. Nosaltres li donem molt valor al voluntariat perquè que una persona dediqui temps a venir aquí a fer una activitat com ajudar una persona a aprendre el català o a fer un currículum o fer trucades a persones grans, etc. és una gran satisfacció per nosaltres.
El que intentem és ajustar la seva demanda a les possibilitats que nosaltres tenim. No és millor voluntari ni pitjor el que fa una hora l’any com aquell que en fa 10 a la setmana. És totalment indiferent, per a nosaltres tenen el mateix valor perquè és el component solidari el que ens està donant.