23.2 C
Igualada
Divendres, juliol 1, 2022

Shakespeare era català?

Ara que estic jubilat -que no retirat- tinc temps de llegir i/o d’anar a teatre. Recentment he tingut ocasió d’entrar en contacte amb l’immortal Hamlet. De llegir-ne el famós monòleg del príncep Hamlet que comença amb allò de To be or not to be, he arribat a una sorprenent conclusió: William Shakespeare era català. I si no ho era, fou tan avançat al seu temps que, el 1603 va predir la situació de Catalunya en la actualitat.
Jutjeu per vosaltres mateixos:

”Ser o no ser, aquest és el dilema: És més noble sofrir calladament les fletxes i els embats d’una Fortuna indigna, o alçar-se en armes contra un mar d’adversitats i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més… Per què aguantem, si no, l’escarni d’aquests temps, el jou dels opressors, el greuge dels superbs, l’amor burlat, la lentitud de la justícia, l’orgull de qui té un càrrec o el desdeny dels ineptes pel mèrit pacient, quan un mateix pot liquidar els seus comptes amb una simple daga? Qui arrossegaria el pes d’aquest bagatge tan feixuc tota una vida de suors i planys, si no fos que el temor d’alguna cosa més enllà de la mort, aquell país inexplorat del qual no torna mai cap viatger, confon la voluntat i fa que preferim patir mals coneguts a fugir cap a uns altres que desconeixem?
I així la consciència ens fa covards a tots, els colors naturals del nostre impuls empal·lideixen sota l’ombra de la reflexió, i empreses de gran pes i gran volada per aquesta raó desvien el seu curs, i perden el nom d’accions…”

Veig claríssim que el bard Shakespeare es lamenta que els catalans actuals no siguem capaços de deslliurar-nos “del jou dels opressors, el greuge dels superbs, la lentitud de la justícia, l’orgull de qui té un càrrec i el desdeny dels ineptes….”. Desdeny dels ineptes: quina encertada definició del tracte que l’estat espanyol ens dona als catalans que sempre és més espanyol que estat. Hamlet vol venjar la mort del seu pare… però ho va deixant per a mes endavant. Com nosaltres fem amb la independència.

Si Shakespeare no era català, ens coneixia millor que nosaltres mateixos i fa 425 anys ho veia més clar que nosaltres ara. És hora de treure’ns la son de les orelles, d’aixecar la nostra força per deslliurar-nos del desdeny dels ineptes i el jou de l’opressor. O és que encara teniu alguna esperança en una fantasmal taula de diàleg on tot el que ens deixaran discutir és la llargada de les cadenes que ens oprimeixen?

Ni que sigui per reivindicar l’esperit shakesperià hauríem d’anar passant d’Espanya perquè Espanya mai voldrà passar de nosaltres: els donem massa.

És hora de dir: s’ha acabat el bròquil, que no és de Shakespeare, sinó de l’Ovidi Montllor.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Visitanoia, una altra proposta per promocionar el turisme

La sectorial de turisme de la Unió Empresarial de l’Anoia que aglutina i representa a les empreses del sector ha presentat la creació d’una...

La Síndica de Greuges d’Igualada va atendre 130 casos durant el 2021

La Síndica de Greuges, Rosa Maria Sánchez, ha presentat públicament la memòria de la tasca duta a terme durant l’any 2021. La presentació, s’ha...

Més de la meitat dels anoiencs no s’ha posat la tercera dosi de la covid-19

Salut ja fa mesos que administra la tercera dosi de la vacuna covid a Catalunya. La dosi de reforç busca garantir la protecció de...

L’editorial: Confiar en la vacuna

L’Anoia acumula 679 morts per covid-19 des que va iniciar-se la pandèmia, el mes de març de 2020. Una xifra preocupant, prou com perquè...

Llegendes, cançons populars, dansa i tradicions d’arreu dels Països Catalans arriben a Tous

Sant Martí de Tous es convertirà un any més en l’epicentre de les llegendes. La 13a edició del festival de Llegendes de Catalunya començarà...
Compartir