Un 40% de la plantilla de l’Hospital d’Igualada es va veure obligada a quedar-se a casa, deixant els equips sobre el terreny en una situació límit. També a l’atenció primària.
A més de l’enorme pressió assistencial, els professionals van haver d’afrontar una gran càrrega emocional: la por de contagiar les seves famílies, el patiment de veure emmalaltir companys, l’impacte d’acompanyar pacients en el final de vida en absència dels seus éssers estimats i la necessitat de sortir de la seva zona de confort professional per assumir rols i tasques noves.
“L’impacte emocional de la pandèmia en el personal sanitari va ser molt elevat, amb índexs d’ansietat i estrès notablement superiors als de la població general en els primers mesos de la crisi, tot i que molt similars als de professionals de la salut d’altres regions on el virus va impactar amb força”, explica Josep Checa, aleshores cap del Servei de Salut Mental i Addiccions del Consorci Sanitari de l’Anoia.
Checa afegeix que, en aquell primer moment, es van diagnosticar sobretot casos d’ansietat, depressió, estrès agut i estrès posttraumàtic. No obstant això, relata el psiquiatre, “les accions implementades van ajudar a reduir aquest malestar, millorant la cohesió dels equips i facilitant estratègies per afrontar situacions d’alta exigència emocional”.
La crisi sanitària va evidenciar encara més la necessitat de disposar d’un suport emocional estructural per als professionals. “Un dels aprenentatges més importants que ens ha deixat la Covid-19 és la necessitat de cuidar la salut mental dels professionals de la salut, i estem molt satisfets d’haver pogut incorporar la figura de la psicòloga dins l’equip de Prevenció i Salut Laboral”, explica Beatriu Castells, cap de l’Àrea de Prevenció i Salut Laboral del Consorci Sanitari de l’Anoia.
Després d’haver superat les etapes més dures de la pandèmia, el programa de benestar emocional s’ha consolidat com un recurs permanent per abordar qualsevol necessitat dels professionals, ja sigui en l’àmbit laboral o personal. “Ara l’objectiu és garantir la continuïtat de l’atenció emocional i ampliar les línies d’actuació en la prevenció de riscos psicosocials, afavorint un entorn de treball més saludable”, apunta la Dra. Castells. Una de les claus del programa, destaca, consisteix en “empoderar els professionals dotant-los d’habilitats i estratègies per enfortir la salut emocional”. Des del 2020, s’han atès prop de 300 professionals, ‘ s’han fet 2.000 visites de psicologia i psiquiatria.
Per a Josep Checa, la pandèmia també ha ajudat a fer passos endavant en la cultura de la revisió de la salut mental: “Per saber si estem bé, no només ens hem de fer una analítica de sang de tant en tant, sinó també mirar com està el nostre equilibri emocional”, sentencia.
