Autor: Dr. Josep Ramón Claramunt Vives. Otorrinolaringòleg.
De totes maneres hi ha acúfens objectius, que podrien arribar a sentir persones externes a qui els pateix. En aquest cas faríem referència a lesions de l’articulació temporomandibular, disfuncions de la trompa d’Eustaqui, hipertensió arterial amb un acufen pulsatiu (batec del cor).
Els acúfens subjectius venen provocats per un problema en les vies auditives, moltes vegades relacionats amb una pèrdua auditiva.
En podem trobar de limitats en el temps, ja que d’una manera o altra els podem eliminar, com pot ser per un tap de cerumen, una otitis, la malaltia de Mèniére, l’otoesclerosi, perforacions del timpà…
Per altra banda, n’hi ha que poden ser molt difícils d’eliminar o fins i tot irreversibles. En aquest cas parlem d’acúfens associats a pèrdues auditives, naturals per infeccions, per agressions sonores (traumatisme acústic), per la presa de fàrmacs ototòxics (àcid acetilsalicílic, quinina, alguns antibiòtics, alguns diürètics), per tumor dels nervis acústics…
Pel que fa al diagnòstic, veiem que es basa en la història clínica. Quan el pacient explica que nota un xiulet, un brunzit com un motor, un ventilador… ja estem davant d’un acufen.
La primera prova a fer és una exploració otoscòpica i una audiometria per valorar si hi ha o no pèrdua auditiva o alguna causa visible que ho expliqui.
També, segons la sospita diagnòstica, podem demanar una ressonància magnètica i estudis de l’articulació temporomandibular.
L’acufenometria ens pot permetre caracteritzar l’acufen, la freqüència i la seva intensitat, que ens ajudarà a l’hora de plantejar un tractament.
També existeixen test o qüestionaris que ens orientaran sobre la repercussió de l’acufen en el dia a dia del pacient.
El tractament a seguir depèn del tot del diagnòstic. Medicació, cirurgia, adaptació d’audiòfons, emmascaradors de l’acufen, fèrules de descàrrega, …
En moltes ocasions s’han de considerar mesures conductuals que poden ajudar a fer més suportable l’acufen, ja que moltes vegades no l’eliminarem. A vegades si aconseguim atenuar-lo, ja és una alliberació per part del pacient.
