El passat dia 1 de setembre va entrar en vigor el Reial Decret Legislatiu 1/2020 de 5 de Maig que aprova el text refós de la Llei Concursal. No es tracta d’una llei nova sinó (com diu la pròpia Exposició de motius) de la sistematització, aclariment i harmonització de les normes legals existents per tal de poder facilitar el que serà -haurà de ser- la transposició a l’ordenament jurídic espanyol, de la Directiva 2019/1023 sobre insolvència empresarial.
Per tant, la norma recull el mecanisme de segona oportunitat introduït a la legislació espanyola per la Llei 25/2015 i que tant va costar d’aprovar, tenint en compte que el nostre sistema jurídic es basa(va) en el sacralitzat art. 1911 del Codi Civil, que consagra la responsabilitat del deutor pels deutes que contrau amb tots el béns presents i futurs. Val a dir que com tantes vegades en el Regne d’Espanya, ha estat la Unió Europea que ha empès al canvi, de no estar dins la UE segurament el «fresh start» del dret anglosaxó mai s’hagués adoptat per l’Estat espanyol. I què significa el «fresh start»? Doncs el que se’n dedueix del seu literal: començar de nou, que un persona (física) que ha estat emprenedora, que ha iniciat un negoci, i que per circumstàncies alienes, per imponderables no controlables, li ha anat malament, no quedi lastrada tota la vida (recordem el que hem dit sobre art. 1911 del Codi Civil) havent de respondre del deutes de forma perpètua. Recollit ara als articles 486 i següents del Text Refós, el que permet es que el deutor (persona física), que reuneixi uns determinats requisits pugui acudir a la via jurisdiccional perquè un Jutge/Tribunal, un cop liquidats els seus béns (cas d’haver-n’hi) cancel·li tots els deutes insatisfets. La filosofia que empeny el mecanisme és que un emprenedor no neix, es fa, és a dir, que una persona abans de tenir èxit, pot haver de fracassar vàries vegades però això no ha de fer que quedi marcat socialment. No oblidem que darrera grans èxits empresarials hi hagut, sovint, el fracàs, i no un cop sinó més d’un (Apple per exemple).
No hi ha dubte que el règim de segona oportunitat, introduït amb encert a l’ordenament espanyol pot ser un solució per moltes persones que, tractant-se de persones honestes ho perden tot degut a circumstàncies sobrevingudes que no poden controlar: la Covid-19 és un clar exemple de mala sort generalitzada que pot provocar nombroses situacions d’insolvència. Ens felicitem per comptar amb aquest mecanisme, però també pensem que és millorable en molts aspectes i esperem que la transposició de la Directiva d’Insolvència serveixi per això, per millorar aquests aspectes i que el Regne d’Espanya, en contra del que és habitual, en compleixi el termini de transposició. En una propera entrega, explicarem, des del nostre punt de vista, els aspectes millorables.
