Caldria agrair d’antuvi als arqueòlegs i estudiosos de la Universitat de Lleida per llur tasca de recerca als Prats de Rei. Com molts ja sabreu, ells han estat esmerçant molt esforç amb un equip multidisciplinar per a recuperar l’antiga vil·la ibèrica de “Sigarra”. I ho han exposat de forma didàctica al Museu de la Pell d’Igualada. Seguiran treballant amb abnegació per fer visible aquesta troballa històrica per a l’Anoia i Catalunya.
Volia parlar també d’altres racons de la nostra contrada que pateixen una sort pitjor i immerescuda. A tall d’exemple, en citaré tres que considero dignes d’esment. Els dos primers són dues obres del Romànic i el Modernisme notables. La primera és la bella Ermita de la Sala, camí de Tous, que s’ha esfondrat parcialment, i el campanar d’espadanya de la qual està molt malmès. La intervenció crec que hauria de ser immediata. L’altra joia artística modernista que corre perill és Can Sastre de Piera, amb els seus esgrafiats del 1925 de Ferran Sala. La circulació de vehicles per aquest carrer i la pèrdua de part de la decoració fa que la seva integritat perilli.
L’amenaça s’estén a una casa més al mateix carrer Major que té pintures o esgrafiats, encara que no tenen la importància i extensió de Can Sastre. De segur que els responsables de Patrimoni sabran com protegir aquest meravella modernista de Piera, tal i com ho han fet a Piera mateix i a d’altres indrets de Catalunya.
Per acabar aquesta breu llista, jo hi afegiria un paratge natural encisador, que molts coneixereu. Es tracta dels Gorgs de Santa Càndia o congost de Can Vidiella, prop de Carme. Jo el considero un lloc emblemàtic de la comarca. Cal dir que de forma decidida l’Ajuntament de Carme va arranjar els camins de la riera de Carme i l’accés al congost i als gorgs, inclús amb panells informatius molt interessants. Hi ha alguna instància però que permet l’accés indiscriminat de “barranquistes” i altres persones menys esportistes… que poden malmetre l’espai natural.
Jo suggereixo que l’accés a la part alta del congost requereixi un peatge tou, com a altres llocs, i l’activitat de barranquisme estigués més controlada. La flora, la fauna i el paisatge n’estarien agraïts i podria perviure l’espai per al futur. Que prenguin nota els responsables. Tots ens hi juguem molt.
Jordi Badia Sendra
