La llarga excursió ens farà pujar fins al mirador del Santuari de Collbàs des d’on podrem meravellar-nos de la vistes de la vall que la Riera de Carme fabrica obtenint una vista panoràmica de tota la zona. Després de les vistes, podrem resseguir tota la carena ondulada de la serra descobrint els seus tresors a través de les seves pedres fins arribar al Pujol de la Guàrdia, un punt emblemàtic de la zona.
Ruta per la Serra de Collbàs
Powered by Wikiloc
Itinerari
Santuari de Collbàs
Santa Maria de Collbàs, documentada des de l’any 1205, era sufragània de la parròquia de Claramunt. Reformada al s. XVIII, a la llinda hi ha inscrit l’any 1793. Consta d’una nau única amb capçalera poligonal, coberta a dues aigües. La façana compta amb un campanar d’espadanya de dos ulls. Des del costat del santuari es pot gaudir d’una magnífica vista de tota la vall. El dilluns de Pasqua s’hi fa un aplec popular.
Els esgavellats
Espai d’interès botànic certament singular a la comarca de l’Anoia. Aquest paratge trencat per l’acció d’una falla i per la força del vent i la pluja, ha provocat formacions rocoses amuntegades i de grans blocs envoltats de rica vegetació. Anomenat així perquè en aquesta part la serra està com trencada, com “esgavellada”. El seu recorregut és angost i els amants de l’indret el descriuen com un laberint natural on jugar a perdre’ns.
Coll de la llentia
L’indret conegut per aquest nom és degut a l’abundància de nummulitis, grup de fòssils característics de l’eocè marí, que reben aquesta denominació popular per la seva semblança amb el llegum homònim. Es troben en grans quantitats, ben individualitzats dins de terrenys margosos. Eren protozous marins gegants -de mil·límetres fins a 6 cm de diàmetre- del grup dels foraminífers, amb un cos recobert d’una closca calcària.
Pujol de la guàrdia
L’indret conegut per aquest nom és degut a l’abundància de nummulitis, grup de fòssils característics de l’eocè marí, que reben aquesta denominació popular per la seva semblança amb el llegum homònim. Es troben en grans quantitats, ben individualitzats dins de terrenys margosos. Eren protozous marins gegants -de mil·límetres fins a 6 cm de diàmetre- del grup dels foraminífers, amb un cos recobert d’una closca calcària.
