Un article de
Noelia Garcia Sánchez
Noelia Garcia Sánchez

Periodista i comunicadora

7 de març de 2026 a les 08:00 hores

“Representar el Betis i fer del meu hobby la meva professió, és viure un somni”

Entrevista a Dayu, jugador professional de fc26 amb el Betis

Resumeix l'article amb IA:
Marca'ns com a mitjà preferit!
Un article de
Publicitat
Daniel del Moral, més conegut com a Dayu, és un jove de Santa Margarida de Montbui, jugador professional de l’eSports a LaLiga Fc Pro 26, especialitzat en futbol virtual. El seu somni era formar part del club de la seva vida, el Real Betis, i convertir el seu hobby —el futbol i el videojoc FIFA— en la seva professió. Ara, amb 22 anys, ha aconseguit jugar a la lliga elit de l’eSport defensant l’equip andalús. La seva trajectòria al món de la FIFA, va començar amb 11 anys quan jugava amb el seu germà. Les seves ganes, dedicació i passió, l’han conduït a defensar el seu somni: formar part del Real Betis i dedicar-se a l’eSports. Després de diverses competicions, es troba en el millor moment de la seva carrera, jugant la partida més important fins ara amb la samarreta verda i blanca.

Com vas començar en el món dels eSports?

Vaig començar jugant amb 11 anys amb el meu germà gran. Amb 15 anys, em vaig adonar que m’hi podria dedicar i un any més tard, amb 16, vaig començar a competir oficialment. Els meus inicis van ser mirant altres jugadors per intentar ser com ells. El secret va ser la constància i jugar moltes hores. Ara puc dir que el meu hobby és la meva feina.

I a competir?

El meu debut va ser en un torneig organitzat pel Betis i la final, que vaig guanyar, es va disputar a l’Estadi Benito Villamarín. Vaig recollir el premi al camp bètic durant el partit amistós del Real Betis i l’Inter de Milà. La meva segona competició va ser la Creatos Cup al camp del Manchester City amb el creador de contingut Spursito, una de les experiències més felices de la meva vida. Dies abans de la competició havia estat ingressat a l’hospital i no sabia si podria jugar. Arribar-hi va ser un subidón, jo seguia Spursito des dels 9 anys. Una experiència increïble.

La temporada passada vas estar a l’UD Almería eSports.

Sí, i vaig aconseguir classificar-me per a la LaLiga FC Pro Cup, la màxima disciplina estatal. Vaig guanyar contra el número 3 del món, l’argentí Nicolas99fc a la fase de grups.

Has entrat al Betis eSports, el club dels teus somnis i l’equip de la teva vida.

És un orgull molt gran per a mi i tota la meva família. Soc bètic des de ben petit. Sempre he estat un noi que no acabava el que es proposava; per exemple, vaig començar el Batxillerat i el vaig deixar, però el que mai he deixat d’intentar és formar part del Real Betis, el meu somni de veritat i l’he aconseguit.

Com vius representar el club dels teus somnis?

Sabia que representaria el Betis des de feia uns mesos, però només ho sabia gent de confiança, volia que la notícia arribés a través del compte d’Instagram del club. Tenia moltes ganes de dir-ho i hi havia moments que ni m’ho creia. Vaig tenir l’oportunitat d’estar a La Cartuja, on juga ara el Real Betis, a la zona VIP, amb famosos i em tractaven com un més.

“De jugar a la meva habitació, a defensar els colors del Betis a una lliga professional”

He passat de jugar sol a la meva habitació (al meu món, amb la música i el joc) a ser conegut per gent que m’admira i, a més, formant part de l’equip dels meus somnis. És estar en un núvol.

Quan vas dir a la teva família que t’hi volies dedicar professionalment, quina va ser la seva reacció?

Al principi no ho entenien, quan jugava amb el meu germà no pensàvem que podria arribar on soc avui. Per al meu pare era un món desconegut; s’informava per saber si era un camí viable; era més reticent i m’aconsellava treballar i només dedicar-hi el temps lliure, com farien el 99,9% dels pares, tot i això, sempre vaig tenir el seu suport. La meva mare sempre va estar a mort amb mi; deia que si calia treballar més es faria, i que si ho veia clar, que ho intentés. Jo vaig seguir sempre intentant-ho, soc molt tossut.

Amb 16 anys vaig jugar un torneig i vaig quedar top 8 d’Espanya. Vaig rebre un missatge de la Federació Espanyola per sortir a La Sexta i, a casa, sobretot el meu pare, van començar a prendre-s’ho més seriosament.

Després dels tornejos i de fitxar per l’UD Almería eSports, ja van confiar-hi més, donant-me el màxim suport.

Quins són els teus objectius ara mateix?

Fa unes setmanes era classificar-me per a la Copa amb el Betis, però no ha pogut ser. Ara mateix, la meva meta és estar bé amb mi mateix i perdonar-me per haver-me eliminat tan ràpidament, tot i que era molt difícil classificar-se.

M’agradaria representar la Selecció Espanyola i jugar el Previ Mundial a l’Aràbia; seria una ocasió molt bona per fer un bon paper i demostrar que poden confiar en mi, donar motius per continuar al club.

I psicològicament, com ho gestiones?

Un mes abans de la competició començo a entrenar i, sense adonar-me’n, començo a aïllar-me i a centrar-me en el joc. Limito el meu cercle per tenir tranquil·litat i gestionar els nervis; són moments en què estic més sensible i en alerta.

I la part negativa?

Sens dubte, exposar-me a les xarxes socials i a les càmeres. Per desgràcia, es reben comentaris horribles o insults. Davant de les càmeres em costa ser jo mateix. Per exemple, uns nens al carrer em van parar per felicitar-me i em van explicar que havien llegit insults als comentaris i que m’havien defensat, i fins i tot ells també havien rebut comentaris ofensius.

Quins moments de la teva carrera t’han marcat?

El torneig a Manchester amb Spursito va marcar un punt d’inflexió molt gran. A més de ser molt feliç per estar amb ell i el seu equip, vaig jugar molt bé aconseguint un bon resultat. Va ser una empenta gegant en el meu camí.

Com gestiones la pressió quan tens expectatives altes?

La part positiva és que ningú m’ha exigit res. El club demana serietat i ser conscient del que representes, però saben que s’entrena molt, però que es pot fallar. La pressió, en el meu cas, és personal; m’exigeixo a mi mateix per poder continuar la temporada vinent al club i continuar millorant.

Com seria per a tu una temporada d’èxit al Betis?

M’encantaria guanyar qualsevol títol amb el meu club, el Real Betis. Sempre vull ser el campió, no és només un objectiu; però soc conscient que hi ha jugadors millors que jo. M’agradaria quedar entre els quatre primers de LaLiga per poder consolidar-me. Porto poc temps i soc dels nous, m’agradaria guanyar-me aquest respecte.

Com descriuries el teu estil de joc?

Soc versàtil; a dalt jugo molt de pressa, però en defensa soc més “boig”.

Quines habilitats són essencials per tenir èxit?

Saber gestionar els nervis. Quan practiques, imaginar-te en situació de partit, amb càmeres i públic. Pensar en cada jugada com si fos un torneig i decidir com actuaries en cada moment.

I el públic, com reacciona?

Em sorprèn molt que la gent s’ho passi bé i gaudeixi. M’han enviat vídeos de com em veuen jugar, s’emocionen i comparteixen els meus nervis. He tingut molt suport; cap comentari negatiu sobre la meva manera de jugar. L’únic negatiu han estat insults cap al meu físic o la meva persona, de gent que no entén ni segueix de debò aquest esport.

El teu ídol?

Els meus ídols sempre diré que són els meus pares, per la seva manera de lluitar per què el meu germà i jo ho tinguem tot. Si et refereixes a algú famós, el meu referent sempre ha estat Javier Romer (JRA_10), jugador de FIFA professional, un noi que ha estat top d’Espanya jugant, i ha cuidat molt la seva imatge, sempre l’he vist molt respectat per tothom.

El teu 11 ideal?

La meva plantilla actual de joc: Rashford, Cruyff, Lamine Yamal, Bellingham, Aitor Ruibal, Iniesta, Pedri, Espino, Victor Reis, Alex Remiro, Éder Militao.

És més important una estratègia prèvia o el minut a minut?

Per a mi és més important adaptar-te durant el partit, qualsevol cosa pot canviar el pla (una expulsió, per exemple). Si no et saps adaptar, estàs liquidat.

Quin consell donaries a un jove que vulgui entrar als eSports com tu?

Aprendre dels jugadors professionals mirant els seus directes i dedicant-hi moltes hores, així vaig aprendre jo. No enfadar-se; molts nens s’enfaden i criden, com veuen que fan alguns youtubers, no és una bona actitud. Has de mantenir la calma i tenir autocrítica. També has d’aprendre a perdre; no sempre es pot guanyar i cal acceptar el resultat.

M’agradaria deixar un missatge: que la gent lluiti pels seus somnis i s’enfoqui a ser bona persona per atraure coses bones. Tractar bé les persones, perquè el bé que fas, el reps.

T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: