8.000 voluntaris treballen a tot Catalunya al costat dels Bombers ajudant a apagar foc. La seva feina està perfectament organitzada i queda lluny la imatge del veí que pujava amb més cor que mitjans i una galleda de fregar muntanya amunt a apagar foc. Ara les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) i Protecció Civil organitzen la feina dels voluntaris perquè tot encaixi perfectament en la cadena. A banda hi ha 2.171 bombers voluntaris que treballen a primeria línia de foc i que tenen la mateixa formació que els bombers professionals.
Tots treballen sota les ordres dels bombers i tan organitzen la feina logística com treballen a la zona calenta, segons el tipus de voluntari del que es tracti. “On no arriba l’Administració, hi arriba la col·laboració ciutadana”, diu el cap dels GRAE Joan Borràs.
“Amb els anys la resposta d’emergències s’ha anat professionalitzat i s’ha anat endreçant tot el voluntariat” explica a El Nacional, Sebastià Massaguer, cap de la Divisió de Grups Especials dels Bombers de la Generalitat. Els voluntaris es troben amb els bombers en els punts de trànsit i el centre de comandament avançat. Des d’aquest punt és des d’on es donen les instruccions del que es pot fer.
“A vegades passa que la gent del poble et ve a oferir termos de cafè. Abans es deia: camineu que trobareu un cotxe de bombers. Ara no. Ara es porta al punt de trànsit”. El voluntariat fa tasques de suport com facilitar aigua. Però a la zona calenta, “a l’interior del perímetre de l’incendi es fa amb professionals, que no vol dir que no hi hagi els propis voluntaris dels bombers, ADF i Protecció Civil”, diu Massaguer. L’ADF és l’únic cos de voluntaris que pot apagar foc. “En segons quines zones encara arribem primer que els bombers”, diu a El Nacional Xavier Jové, president del Secretariat de Federacions de les ADF. Mentre una ADF s’activa sola i té experiència i mitjans per fer una primera intervenció sobre el foc, els voluntaris de Protecció Civil o els espontanis de cada foc tenen una feina més acotada a la logística.
Al voluntari ocasional, actualment se’l redirecció a l’Ajuntament i al cos de Protecció Civil local si n’hi ha. Els municipis acostumen a tenir un Pla d’Acció Municipal en cas d’incendi que precisament regula tota la feina dels voluntaris, de la gent del poble que vol donar un cop de mà. Després dels incendis del 1994 molts pobles van fer el seu propi pla d’organització municipal en cas d’incendi i van crear, tant llocs on allotjar els veïns com tot el mecanisme d’informació a la població.
Actualment les xarxes socials i els mitjans de comunicació locals alerten de les emergències, i també dels incendis, i faciliten els missatges que cal donar a la població.
Els bombers del segle passat
“La nostra història ve dels anys 60, quan la pagesia de zones com el Solsonès o el Bages s’organitzava per fer front als incendis”, diu a El Nacional Xavier Jovés, president del Secretariat de Federacions de les ADF. Fa 30 anys “els bombers no tenien ni els mitjans ni l’experiència” d’ara i per això “la pagesia s’organitza”, explica. L’origen de les Agrupacions de Defensa Forestal són tractors particulars que estiraven bombes d’aigua i grups de pagesos que anaven a apagar foc.
El seu signe d’identitat és la “proximitat i coneixement del territori”. Saben tots els racons i com arribar-hi, i sempre són a tocar del foc.
L’any 1986 la Generalitat de Catalunya reconeix la feina de les ADF i les regula creant el pla “Foc Verd”. L’ADF de cada territori està formada pels propietaris forestals i els Ajuntaments. Actualment, però, hi ha voluntaris que no són propietaris de cap terreny agrícola però que treballen en la prevenció i lluita contra el foc igualment des d’aquestes entitats, que sobreviuen només amb les subvencions del departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i les Diputacions de Barcelona i Girona. El pla “Foc Verd” permet estendre l’experiència a tot el territori i “a llocs on no hi ha propietaris ha sorgit una nova fornada de gent jove que ha cregut en la defensa dels boscos i de la seva zona”, diu Jovés.
Quan hi ha un incendi els ADF van al punt de trànsit i allà es distribueix la feina i se’ls envia on hi ha bombers. Si falten mans, però, poden encarregar-se d’una zona ells sols, tirar mànega i apagar el foc. “A l’incendi d’Òdena vam actuar en una zona sols per manca de mitjans dels bombers”, explica Xavier Jovés amb tota naturalitat, entenent que és una responsabilitat que tenen i que entomen de gust. De fet, assegura que ADF i bombers actuen “de mutu acord. No ens fem la guerra” i que la seva “feina més important és la prevenció i la neteja dels camins, el manteniment de les fonts, dels punts d’aigua…”. “Som una eina potent que té la Generalitat” conclou el president de les ADF.
Actualment hi ha 305 ADF a tot Catalunya, tot i que no totes estan operatives. Ara mateix s’està fent un cens per calcular, a més, quants voluntaris hi treballen. Es calcula que el nombre està entre les 6.000 i 7.000 persones.
Participació ciutadana 100%
La gran plataforma de participació ciutadana ha estat Protecció Civil. L’any 1997 entra en vigor la llei de Protecció Civil que preveu la regulació de la participació ciutadana per fer pedagogia i prevenció de les situacions de risc i d’actuació en casos d’emergències.
Bàsicament les agrupacions de Protecció Civil tenen feines logístiques en situacions d’emergències, a banda de fer el manteniment dels plans previstos en cada municipi, fer el manteniment del material i vetllar per les senyalitzacions de camins i zones de risc. En cas d’emergència, tenen cura de l’atenció a la població afectada i especialment als evacuats, destinant de manera prioritària els seus recursos humans i materials a preparar els centres d’acollida, posar-los en funcionament i gestionar-los.
Entre les feines assignades hi ha també: Informar la població, fer el seguiment i senyalització del risc, fer els trasllats i acompanyaments de població fora de la zona calenta i gestionar el voluntariat ocasional. A la Bisbal de l’Empordà, per exemple, aquests dies és Protecció Civil qui està repartint l’aigua als veïns.
Actualment a Catalunya hi ha 111 associacions i 1.354 voluntaris al Registre especial de Protecció Civil del Departament d’Interior, i 12 associacions més fent els tràmits de registre.
Per demarcacions, Barcelona és la que té registrades més Associacions de Voluntaris de Protecció Civil (36 AVPC i 357 voluntaris), seguida de Girona (35 AVPC i 484 voluntaris), Catalunya Central (14 i 121 voluntaris), Tarragona (13 i 237 voluntaris), Terres de l’Ebre (7 i 71 voluntaris), Lleida (5 i 72 voluntaris) i Alt Pirineu (1 i 12 voluntaris).
Vía: http://www.elnacional.cat/ca/societat/voluntaris-bombers-adf-proteccio-civil_107910_102.html
