Durant la campanya electoral de les passades eleccions em va cridar l’atenció un gràfic publicat per Junts per Igualada a les xarxes on asseguraven que durant els últims 12 anys havien reduït el deute municipal un 35% de forma progressiva fins als 39.9 M€ actuals. La dada del 35% és correcta si comparem el 2022 amb el 2010, però tant el missatge com el gràfic amagava de forma premeditada que de l’any 2018 al 2022 -el darrer mandat- aquest deute s’havia incrementat de 32.5 M€ a 39.9 M€ (segons dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques), essent Igualada la ciutat més endeutada de la província de Barcelona. Malauradament, aquestes manipulacions barroeres són habituals en campanyes polítiques, sobretot quan hi ha gràfics i infografies, per intentar enganyar als ciutadans amb mitges veritats.
Ara bé, durant els dies intensos que hi va haver abans de l’aprovació de les ordenances fiscals i els pressupostos municipals d’aquest 2023, em vaig sorprendre perquè aquesta manipulació havia passat a una nova dimensió: La de donar xifres errònies derivades de càlculs matemàtics amb la total impunitat de creure que ningú es dedicarà a comprovar-les. I aquí va brillar el flamant nou cap de l’oposició, Jordi Cuadras, quan durant el ple es va quedar tan ample al menysprear al portaveu de Poble Actiu amb un “vostè, les matemàtiques no les domina gens” quan Ortínez afirmava que l’IBI havia augmentat un 8.3%. L’argument de Cuadras era que si l’IBI havia pujat del 0.84 al 0.91, això eren 7 punts. Correcte, però no en percentatge. És fàcil comprovar mitjançant una simple regla de tres que l’increment de 0.07 respecte a 0.84 és del 8.3%. Igualada Som-hi va repetir tant aquesta xifra que tothom va donar per bo que l’IBI havia pujat un 7% i Marc Castells tampoc es va preocupar de desmentir-la. Ja li anava bé.
Vaig trobar un altre exemple en unes declaracions recollides per la premsa, on el mateix Cuadras acusava al portaveu de Poble Actiu de ser “el polític igualadí més ben pagat de l’ajuntament en comparació al temps dedicat”. L’ajuntament considera que els 56.921€ euros dels regidors a temps complet del govern és la jornada plena de dedicació. Quan es diu que Cuadras fa un 77% de dedicació no es tenen en compte les hores dedicades sinó -de nou- una simple regla de tres: 43.829/56.921=77%. De la mateixa manera, Pau Ortínez i Enric Conill perceben una quantitat de 17.816€ que correspon a un 31% de dedicació. Uns sous que es van votar al juliol en el ple de cartipàs amb el vot contrari d’ERC i Poble Actiu i amb el vist-i-plau del propi Cuadras. Per tant, que ni Conill ni Ortínez van decidir.
El que sorprèn és que Igualada Som-hi senyalés només al portaveu de Poble Actiu, quan el portaveu d’ERC percep exactament el mateix. I encara més, si tenim en compte que la relació entre remuneració i dedicació que tenen els dos portaveus és exactament la mateixa que la del propi Cuadras i que la de qualsevol altre regidor, sigui del partit que sigui. En altres paraules, la regla de tres hauria de donar el mateix resultat per temps dedicat ja que el preu/hora és el mateix per a tots els regidors que reben salari de l’ajuntament.
Aquestes manipulacions, siguin una distorsió deliberada de dades, estadístiques o informació per influir en l’opinió pública, guanyar suport polític o justificar polítiques i decisions, deriva en una pèrdua de confiança dels ciutadans en les nostres institucions. És per aquest motiu que hauria de ser fonamental promoure la transparència i la responsabilitat, i educar els ciutadans en la importància de la informació precisa i fiable. I aquí els mitjans de comunicació i els ciutadans en general, tenim un paper essencial en la detecció i exposició de la manipulació de dades. El gran avantatge que tenim és que moltes d’aquestes dades es troben en obert, es poden consultar fàcilment, i que molts cops amb una simple regla de tres podem comprovar també algunes de les xifres que els polítics treuen a lluir. Jo ja ho he fet.
