En la meva condició d’historiadora, i en especial des de l’àmbit de la Història de l’art, des de fa anys he estat seguint qualsevol de les publicacions -la pròpia obra de Lluís Almerich, 1947, fins a altres autors més recents- al·lusives a la nombrosa presència de castells que tenim a Casa Nostra; és a dir, han estat uns apunts que, més d’una vegada, es convertien en oportunes referències o guies per a visitar alguna de les més destacades fortificacions que encara es mantenen dempeus (Hostalric, Miravet, Peralada, etc.). Tot i això, quina no va ser la meva grata sorpresa, fa un parell d’anys, quan vaig ser coneixedora de l’existència d’una extraordinària pàgina web, editada per Antoni Escudero i Costa, un estudiós -si es vol- molt encertadament qualificat com a un trobador dels castells catalans; una pàgina summament interessant en què fotografies i breus notes sàviament documentades són tota una invitació a recórrer el territori dels Països Catalans i conèixer, així mateix, alguns dels capítols més sorprenents del seu passat històric, en especial de la construcció de nombrosos edificis fortificats, fortaleses i recintes emmurallats. Efectivament, des del moment en què vaig introduir-me en aquesta pàgina www.elscastellscatalans.cat m’he convertit, sobretot virtualment, en una fidel seguidora de les publicacions d’aquest infatigable investigador del territori.
A propòsit d’això, en aquestes dates, doncs, considero que és molt agrair la convocatòria a què ens convida, des del passat 20 de gener fins al 14 de febrer, l’Espai Òmnium Anoia, amb l’exposició d’una retallada selecció de fotografies dels primers 1300 castells incorporats a l’esmentada pàgina web: una web precisa i molt accessible, expressament creada per Escudero el 8 de març del 2023. Es tracta d’un treball laboriós i imprescindible on actualment se citen 2557 referències de la significació històrica i arquitectònica, i si és possible estètica, d’uns edificis, ja sigui mig derruïts o bé parcialment o totalment recuperats, localitzats a les terres catalanes, i que encara són capaços d’il·lustrar uns testimonials i apassionants passatges històrics, o si no de llegenda. Vet aquí, una oportuna mostra fotogràfica, que participa a tot el públic d’una pregona presentació del nostre patrimoni, tot un regal per als incondicionals de les empremtes del seu passat i perquè no per a aquells a qui de forma acostumada els agrada viure les emocions de recórrer els nostres paratges, la seva naturalesa paisatgística i, de retruc, l’herència d’un gran llegat moltes vegades desconegut. L’exposició, òbviament, assisteix amb encert a aquest primer pas, a convocar-nos a un cop d’ull d’algunes fotografies de diferents castells, acompanyades d’un pertinent peu de foto; a partir d´un itinerari que va des de tot Catalunya fins a la Franja de Ponent, Andorra i la Catalunya Nord.
Més enllà d’aquesta mostra, moure’t per la web és descobrir el viatge incansable d’aquest expert en la matèria, quan aquest mateix any ja porta visitats 2601 castells, torres i edificis fortificats. I, amb més detall, segons apunta ell mateix, es tracta de les següents construccions: 2366 de Catalunya, 156 de Catalunya Nord, 4 d’Andorra, 75 de la Franja de Ponent/Aragó. Unes arquitectures que apareixen disposades a 57 entrades, distribuïdes a les 41 comarques de Catalunya, més Aran, Andorra i Catalunya Nord amb 6 comarques (Alta Cerdanya, Capcir, Conflent, Fenolleda, Rosselló, Vallespir), totes en una; i, pendents d’incorporar: Aude, Arieja, Perapertusès, Occitània, Llenguadoc, Donasà, a més de la Franja de Ponent/Aragó amb 7 comarques (Baixa Ribagorça, Cinca Baix i Mitjà, Ports, Llitera, Alt Maestrat, Baix Maestrat, Matarranya). I, a propòsit d’aquesta enumeració, cal esmentar que només a la nostra comarca hi ha 83 castells, que constitueixen un autèntic patrimoni arquitectònic, malgrat que alguns siguin simples segments de pedres i, amb ells, tan sols puguis recrear-te en l’imaginari de la construcció que havien suportat.
Tot plegat, una valuosa obra d’un pierenc, i membre d’Òmnium, avui jubilat, activista i defensor amb escreix del nostre patrimoni cultural i arquitectònic; qui va fer els primers passos d’aquest treball colossal, a finals de la dècada de 1980, després de dur a terme un recorregut inicial per les esglésies romàniques, uns edificis que guardaven arquitectònicament moltes similituds. I, va ser precisament trobar-se amb unes desiguals construccions fortificades, localitzades en diferents posicions i emplaçaments estratègics, cadascuna amb una identitat arquitectònica pròpia, el que va empènyer-lo a apassionar-se per l’univers dels castells. A hores d’ara, amb bicicleta i a peu, la investigació continua, alhora que també exerceix com a guia voluntari d’aquest patrimoni de castells.
Per descomptat, tot un regal l’obra d’Escudero; àdhuc a ningú no se li escapa una passió que va més enllà de recórrer les contrades de la terra catalana.
