Quan es realitza una compravenda tant la part venedora com la compradora han de tenir coneixement de les obligacions fiscals.
Impostos del venedor
En primer lloc, la plusvàlua municipal, que és un impost que recapten els ajuntaments a totes les transmissions de terrenys urbans (no en terrenys rústics). Pretén justificar-se que l’administració posa a disposició dels ciutadans uns serveis públics que incrementen el valor dels terrenys dels particulars i per això mereixen participar d’aquest guany que el particular obté quan ven qualsevol immoble del municipi. Però com diem, només es cobrarà quan hi hagi guany, és a dir, que si l’any 2018 vaig comprar per 55.000 euros i ara venc per 50.000, hauré tingut una pèrdua patrimonial i per això no tributaré.
En segon lloc, l’Impost de la Renda. L’article 33 de la Llei de l’IRPF subjecta a tributació les variacions en el valor del patrimoni posades de manifest per una alteració en la composició d’aquest. En una compravenda es donen els requisits de l’article 33 i per això cal tributar per la diferència entre el valor pel qual es va adquirir i el valor pel qual ara es ven.
Impostos del comprador.
El comprador ha de pagar l’impost de transmissions oneroses que a Catalunya és del 10% per a compravendes de preu inferior al milió d’euros. Aquest 10% s’aplicarà al preu que els particulars fixin, sempre que aquest preu sigui superior al denominat valor de referència. El valor de referència és el valor que hisenda fixa per als immobles tenint en compte una sèrie de paràmetres de valoració. Hisenda permet fixar el preu que hom vulgui, però ella sempre cobrarà com a mínim el 10% del valor de referència. Si decidiu comprar per un preu superior al valor de referència, tributareu pel preu. Si, per contra, el preu és inferior al valor de referència, es tributarà pel valor de referència. Per tant, si el valor de referència són 40.000 euros, i el preu de compravenda són 50.000 euros, el 10% els apliquem als 50.000 euros, havent de pagar 5.000 euros d’impostos. Però si el valor de referència és, com diem, de 40.000 euros, i el preu de compravenda és de 30.000 euros, aleshores el 10% els apliquem als 40.000 euros, havent de pagar 4.000 euros d’impostos.
També cal tenir en compte l’IBI, és a dir, la contribució. És possible que l’assumeixi el venedor íntegrament o pactar que venedor i comprador ho paguin proporcionalment al temps de l’any que hagin de gaudir de l’immoble cadascun.
Finalment, el comprador és qui assumeix com a regla general el pagament de les despeses de notària, i així com les de registre. Per això, també és el comprador, i no el venedor, el banc ni la immobiliària, el que té dret a triar el notari amb què se signarà la compravenda.
