En els darrers temps m’estic adonant del valor econòmic que té un tovalló de paper, i no és poder signar contractes milionaris amb futurs jugadors de futbol!
Part de la meva feina és relacional i en força trobades informals t’adones que a mida que avança la conversa, el teu interlocutor es va esplaiant fins el moment que et fa saber alguna o algunes de les problemàtiques de la seva empresa. Amb la meva experiència puc afirmar que al final, tot i la frase “nosaltres som diferents”, les causes que provoquen els comentaris són similars i poquetes.
És en aquest moment que, sense voler, surt la vena de consultor i és quan agafo el primer paper que tinc a mà, generalment un tovalló de paper, i començo a estructurar i explicar algunes de les idees que poden solucionar determinades problemàtiques.
No li havia donat més importància fins al moment en què em vaig trobar un propietari d’una empresa, que feia més d’un any que no veia, i que el primer que em va recordar va ser el tovalló de paper que es va endur del dinar que vam fer plegats, puntualitzant que havia decidit fer molts canvis organitzatius a la seva empresa per intentar aconseguir alguns dels objectius que es desprenien de l’esquema del paper i que estava començant a obtenir resultats. Pensant-hi una mica més, és cert que la majoria d’aquests papers no acaben a les deixalles.
En definitiva, un tovalló de paper (i l’esquema dibuixat) conjuntament amb una bona dosi d’enginy i disciplina, està clar que aporten valor a l’organització.
I com a mostra del que acabo de comentar, teniu el llibre d’en Dan Roam on precisament fa referència a la potència d’esquematitzar i pintar problemes com a primer pas per a resoldre-les.
Cesc Alcaraz, Economista, soci-director FeedBackGround
