*Nota: Aquest article va ser escrit abans que el jutge deixés en llibertat a la majoria dels detinguts dimecres, entre ells Oriol Soler, Roc Aguilera i Toni Fuster
Dimecres, a les vuit tocades del matí, la Guàrdia Civil van entrar a casa nostra, van detenir l’Oriol, el meu company, i ens van regirar calaixos, carpetes, armaris. Al mateix temps, desenes d’agents entraven també a l’empresa igualadina Events i feien una trentena d’escorcolls i trenta detencions més arreu del país. L’Oriol és un empresari del sector de la cultura, l’acusen de delictes que no pot haver comès, mai ha tingut càrrecs públics ni tampoc, els ho asseguro, forma part de cap conxorxa russa orquestrada per Vladimir Putin. L’han detingut per les seves idees, per haver defensat el dret a l’autodeterminació amb coherència i persistència al llarg de tota la seva vida.
L’operació de la Guàrdia Civil contra activistes, empresaris i alts càrrecs de la Generalitat que vam viure dimecres ens retorna al 20 de setembre de fa tres anys. Evidencia que l’operació d’Estat contra l’independentisme no s’atura i que ho fa amb múltiples cares, des de les clavegueres, les casernes o els tribunals, però amb un únic objectiu: estendre la por i limitar drets fonamentals. Volen acabar amb les idees polítiques que no aturen ni les urnes ni la brutalitat policial. I qui en surt perjudicada és tota la ciutadania, pensi com pensi.
Les vuit persones que a aquesta hora segueixen detingudes demostren que la proposta de diàleg del govern espanyol és encara presó i exili. Que una amnistia com la que reclamem a Òmnium Cultural és el punt de partida imprescindible per acabar amb la repressió i afrontar democràticament el conflicte polític.
Perquè en un Estat sense separació de poders, la Guàrdia Civil, la fiscalia i la cúpula judicial segueixen fent política. El bateig impúdic de l’operació Volhov, recordant la batalla on van participar les tropes de Franco contra l’URSS, és mirall de la impunitat i l’arrelament feixista. Dos dies després de la detenció, hi pot haver millor estímul per mantenir la consciència serena? Per seguir lluitant per la democràcia i la llibertat?
I sí, en l’aiguabarreig permanent amb què pretenen deshumanitzar conviccions i persones, la sàtira és una gran aliada. La mateixa ambaixada russa l’ha utilitzat en defensa pròpia contra el despropòsit d’assenyalar que el Kremlin estava disposat a destinar 10.000 soldats a Catalunya. Però no ho oblidem: la repressió és profunda, general i té una missió clara. Ens equivocaríem si ens deixem endur per les seves estampes maldestres.
Que vint homes armats bloquegin el teu carrer i entrin a casa teva amb la impunitat de poder-ho registrar i endur-s’ho tot angoixa molt i no desitjo a ningú aquest tràngol. Però que hores després la plaça de l’Ajuntament, com les de tants racons del país, s’omplissin de dignitat i determinació omple d’esperança. Gràcies una vegada més per aquesta resposta col·lectiva.
Poden perseguir-nos, empresonar-nos i inventar-se tantes operacions grotesques com vulguin amb l’engranatge mediàtic, judicial i policial al seu servei. Però hem perdut la por. Mereixem i volem viure en un país just i democràtic, on ningú no hagi de patir per acabar en un calabós en funció de les seves idees.
Com va dir el vicepresident d’Òmnium Cultural Marcel Mauri, recordant el president Jordi Cuixart empresonat des de fa tres anys: davant de la persecució de la dissidència com a únic projecte polític, més fermesa. Ens pertoca afrontar plegats la lluita antirepressiva i passar a la proposta. Els ho devem als més de 3.000 represaliats des de l’1 d’Octubre, als que aquell dia vam protegir les urnes sota les porres. Ens ho devem a nosaltres mateixos i ho devem als nostres fills.
Dimecres, més de vint famílies de dones i homes lliures van veure com s’emportaven a persones estimades per l’únic delicte de comprometre’s amb la lluita democràtica. Avui ells i el seu entorn pateixen la repressió. Com els presos polítics i els exiliats, o tants altres funcionaris, empresaris, artistes, periodistes i activistes. I demà pots ser tu, qui estigui sota la lupa. Precisament per això, mentre se l’emportaven, l’Oriol deia que operacions com aquesta no el faran canviar d’opinió. Que passi el que passi, seguirà lluitant per l’autodeterminació i la llibertat!
