Entrevista a Víctor Borràs, director del Teatre Nu
Teatre Nu és un col·lectiu de professionals de l’art escènic que crea, produeix i exhibeix espectacles. Té la seva seu a Sant Martí de Tous, a La Casa del Teatre Nu, un espai on es generen vincles amb el territori, neixen projectes pedagògics i s’ofereix una programació estable d’activitats i de formació. Hem parlat amb Víctor Borràs sobre nous projectes i sobre la temporada que arrenca.
Aquest mes de setembre heu començat una nova temporada que arribarà fins als volts de Nadal. Què podran veure els espectadors?
Doncs podran gaudir gairebé cada setmana d’un espectacle, aquesta és una novetat per la qual hem apostat. Fruit de les residències que estem fent i que passen molts artistes per la Casa fa que es generi un volum important de propostes a oferir. Enguany el que fem és treballar en cinc línies de programació per endreçar una mica què oferim. La primera és teatre per a adults, de caràcter contemporani, amb produccions que ja existeixen i que ja estan en gira; la segona és el “Tous en família”, espectacles familiars que n’hi ha aproximadament dos cada mes; la tercera és “Emergència creativa” que provarem de fer un cop al mes i que seran espectacles més joves, més arriscats, amb equips de gent que està començant i que estan adreçats al públic jove, espectacles que “emergeixen”. L’altra és “Llegendes tot l’any”, arran de programar el Festival de Llegendes vam decidir anar programant durant tot l’any espectacles relacionats amb aquest món. I per últim tenim “Finestres al món” que són espectacles que venen d’altres països. Aquest any, fruit d’una convocatòria que vam fer a Iberescena, venen d’Amèrica Llatina: vindran cinc companyies a fer residència i a presentar el seu treball.
Teatre Nu va decidir apostar per acollir companyies en residència. Esteu tenint bona resposta?
Sí, ara a l’octubre obrim la convocatòria per al primer semestre del 23 i tenim molta demanada. Ens costa molt decidir qui podem acollir i qui no, perquè nosaltres també som creadors i com a creadors veus moltes coses interessants, que t’agraden i que voldries acollir però la Casa té unes condicions tècniques que ja marquen en un primer moment i el fet d’haver dissenyat aquestes línies de treball també serveix per marcar quins projectes poden venir i quins no.
El poble també viu amb interès aquestes acollides, doncs la resposta del públic està sent positiva i per altra banda genera un intercanvi amb la gent. Les residències són de 10 dies però hi ha grups que aposten per repartir-los en dues estades, primer de preparació i després d’assajos i presentació. D’altres fan els 10 dies seguits.
Algunes de les obres que es podran veure a la Casa del Teatre Nu són de companyies residents. És una simbiosi positiva el fet de preparar l’obra aquí i poder-la estrenar?
No totes les poden estrenar aquí, a vegades però sí que venen a fer un passi. Ens agrada molt que els espectacles que neixen i creixen aquí es puguin veure aquí, a les companyies els serveix per poder perfilar aspectes d’última hora i entrena al públic nostre críticament; per tant crec que sí, és positiu per a tots.
Per altra banda aquestes residències també generen intercanvi, nosaltres intentem parlar amb ells, comentar, ajudar-los si en tenen necessitat i per a nosaltres ens serveix per conèixer noves maneres de crear i de treballar.
Quan vàreu crear la Casa del Teatre Nu i vàreu apostar per una programació estable, quins objectius teníeu? Hi esteu arribant?
Un dels nostres objectius inicials era posar la cultura en la quotidianitat. Som en un poble, tenim la Casa en un lloc estratègic, en un centre neuràlgic, al costat de la farmàcia i avant de Cal Ton on passa molta gent i aquí sempre hi ha activitat. Vam apostar per programar no només les nostres sinó d’altres creacions i sempre hi ha hagut molt bona resposta per part del públic. Malgrat el temps d’aturada per la pandèmia, quan ja es va poder començar a obrir al 50, 70% ja vam tornar a engegar. I des de la temporada passada estem fent una programació regular. Aquest any la programació serà gairebé sempre setmanal i amb varietat de propostes per acostar-les a tot tipus de públic. I a part de la programació habitual també tenim la programació escolar.
De fet era un projecte arriscat, crear un espai teatral en un poble petit, a la Catalunya interior…
Per a nosaltres ha estat un projecte fet per capes. Vam començar per obrir el nostre local al públic, som aquí treballant i la gent pot entrar a dir-nos coses, anàvem fent representacions teatrals per a la gent i a mida que la resposta va anar sent bona hem anat ampliant el projecte, arribant ara a tenir els dos espais i possiblement un tercer i s’ha convertit en el nostre lloc de feina.
El clic el vam fer quan vam decidir obrir el nostre local a la gent i posteriorment a la professió.
Després d’un parell d’anys molt complicats, la gent té ganes de teatre?
La gent té ganes que passin coses, sobretot. El teatre es va recuperant a poc a poc i si bé és veritat que hi va haver una molt bona reacció del públic quan es van obrir els teatres al 50% o al 70% d’ocupació amb l’ús de la mascareta, quan s’han acabat aquestes restriccions, sembla que a la gent encara li costi una mica. Aquí a Tous, de moment estem molt contents, els espectacles que hem fet fins ara han tingut bona acollida i hem omplert, però és veritat que a Barcelona, per exemple, hi ha sales que ho estan passant malament. Hi ha feina per endavant i hi hem de ser tots.
A part de programar espectacles també dueu a terme altres activitats, oi?
La programació per a escoles que venen aquí a veure un espectacle, normalment nostre, i després fan un treball per veure com és el procés creatiu a l’hora de fer teatre i com treballa una companyia. Això els serveix per veure que el món del teatre és un ofici, que hi ha gent que hi treballa, que l’ofici creatiu és un ofici més. Veuen que el teatre no només és sortir a l’escenari sinó que també serveix per agafar habitats comunicatives, per relacionar-se amb més gent, per treballar en equip…
Altres coses que fem són activats complementàries als espectacles. La majoria de residències fan algun tipus de formació encarada a algun col·lectiu del poble: a l’Escola de Circ, a la gent gran, als Amics de Tous, a les classes de teatre, al MOVI…
Per altra banda, sempre estem oberts a activitats que passin al poble: presentacions de llibres, algun curs….
I també des del Teatre Nu, ja fa molts cursos, que portem l’Escola municipal de teatre d’Igualada, La Tarima.
Totes aquestes activitats s’engloben dins dels quatre pilars que ens marquen: la creació, la programació, les residències i la pedagogia.
Quanta gent formeu part del Teatre Nu?
Som sis persones fixes treballant en la gestió i producció i quan fem alguna obra treballem amb persones externes.
Com a companyia teatral, esteu preparant algun projecte nou?
Sí, estem començant ara un espectacle nou, del qual en vam fer la primera lectura ara fa uns dies. Venim de la Dona del tercer segona que ha girat amb molt d’èxit i que a més, com a cireteta del pastís, l’Àurea Màrquez, la protagonista, ha guanyat el premi a la millor actriu als Premis Teatre Barcelona.
Aquest any estrenarem dues produccions noves. La primera serà una adaptació dels Contes meravellosos de la Lola Anglada, de la qual ens ve molt de gust treballar. Vam fer la primera lectura i ara comencem a buscar l’equip, serà una obra de teatre familiar. L’altra serà per a adults.
De tots els espectacles que Teatre Nu heu presentat aquests anys, quins són aquells més entranyables per a vosaltres?
Guarden molt bon record de Raspall i de La Lluna d’en Joan per als quals vam comptar amb la col·laboració de la Carme Soler Vendrell. I ara més recentment diria Maure el dinosaure, que és un espectacle que encara continuem girant, i que ens estimem molt perquè va ser el primer espectacle que va néixer aquí. I darrerament també podem destacar, de teatre contemporani i per a adults, La dona del tercer segona que ens està donant un punt d’obertura a un altre terreny, a una altra manera de fer i produir teatre i moltes satisfaccions.
