“Quan les pimes i les famílies hagin de pagar les factures del gas aquest hivern, s’acabarà “la cultura del no a tot”

0
78
Ramon Tresmosa 14.10.2022 Foto: Albert Salamé / VWFoto

Entrevista a Ramon Tremosa, exconseller i exeurodiputat, i actual diputat al Parlament de Catalunya per Junts

Recentment l’exeurodiputat i exconseller de la Generalitat Ramon Tremosa va presentar a Igualada el seu darrer llibre Energia sobirana: Com Catalunya pot ser autosuficient en energia renovable, una proposta per aconseguir la sobirania energètica de Catalunya, escrit conjuntament amb Jaume Morron.

L’acte, que va tenir lloc a l’Ateneu, conduït per Harold Graells, va comptar amb la presència dels dos autors. La Veu va mantenir una entrevista amb Ramon Tremosa.

Publica un nou llibre amb una interessant reflexió que vol compartir amb els lectors sobre un tema de moltíssima actualitat, el de les energies renovables, el canvi climàtic que ha provocat que més que mai ara amb la guerra d’Ucrània, parlem d’aquesta alternativa. Per què és necessari escoltar les seves reflexions, ara?
Hem viscut fins a la pandèmia i la guerra en una zona de confort energètica. Tenim tres nuclears a Tarragona que produeixen la meitat de l’energia que necessitem. Comprem petroli i comprem gas, tenim una mica de renovable, tenim uns pantans que es van dir fa cent anys que ens aporten un 20 per cent del que necessitem… Per tant, hem anat fent amb un mix energètic. Però clar, ara hi ha hagut una guerra a Ucraïna i per tant, l’energia, el petroli, el gas, els cereals, han pujat de preu. Tenim una inflació i hi ha un canvi de paradigma, se’ns ha acabat la zona de confort.

Les guerres, precipiten i acceleren els canvis. Fa cent anys, amb la Primera Guerra Mundial, Catalunya tenia una indústria que vivia d’importar carbó britànic. L’any 1914 el govern britànic va decidir que el seu carbó seria per a la guerra, i si tu agafes els diaris de l’època veuràs que els intel·lectuals i els industrials catalans es preguntaven què carai farien…
Doncs van començar a construir pantans al Noguera Pallaresa, i a l’any 1921 el pantà de Camarasa es va inaugurar i tenia la paret més alta d’Europa. El 1930 tota Catalunya estava electrificada i la indústria catalana va multiplicar per deu la seva producció.

Vol dir que ara ens trobem en la mateixa situació?
Sí, el mateix escenari. Però el problema és que Catalunya va tard. Per una colla de raons que expliquem al llibre, i que passa també en altres regions molt poblades i molt industrioses, com Baviera, a Alemanya, però els nostres veïns tenen uns avantatges que nosaltres no tenim. Aquest llibre neix d’unes entrevistes a especialistes i enginyers molt reputats de Catalunya. Com podem recuperar el temps perdut? Com podem anar més de pressa? Quin avantatge tenim? No tenim gaire vent, no tenim sòl, hi ha molta muntanya, no tenim grans espais per posar hi plaques. Aquí el terreny pla és de regadiu, o té polígons, i per tant té un alt valor. És un país molt habitat, amb moltes empreses. És un país molt bonic i valorem el paisatge.

Llavors, el llibre aporta una solució, que és mirar una altra vegada el Pirineu i als pantans, i aprofitar el nou boom de centrals hidroelèctriques reversibles que a tot el món s’estan difonent a gran escala.

Ramon Tresmosa
14.10.2022
Foto: Albert Salamé / VWFoto

Hi ha un projecte que s’ha vist recentment per la televisió, al pantà de La Baells, prop de Berga… És això?
El Col·legi d’Enginyers acaba de publicar un informe, abans de l’estiu, que diu que el potencial que tenen els 66 pantans que ja tenim, aprofitant les vies d’evacuació que ja estan fetes, es de 14 gigawats. Això és un gran actiu, és una molt bona notícia per als catalans, perquè, i poguéssim desenvolupar aquest potencial, tindríem un grau d’autosuficiència molt notable. Aquest que diu de La Baells és un d’aquests projectes que ha identificat el Col·legi d’Enginyers.

Doncs ja sortien veus contràries, com sempre passa…
Sí, però això és un altre tema. És la cultura del no a tot. Llavors acabarem sense indústria, sense salaris ni benestar social. L’energia hidroelèctrica és renovable cent per cent i, a més, en una central reversible, la mateixa aigua puja i baixa i per tant, no hi ha consum, com passa a les elèctriques convencionals. Els pantans ja estan fets, de manera que l’impacte visual és zero. Dir que no a això…, en fi. És a dir, no volem nuclears, no volem eòlica ni fotovoltaica i tampoc volem hidroelèctrica. Llavors, com il·luminarem les empreses, les llars? Quan les pimes i les famílies hagin de pagar les factures del gas aquest hivern, d’aquests de “la cultura del no” en quedaran molts menys a la primavera.

Hem de mirar què fan els països avançats, i resulta que allí està ple d’aerogeneradors, de eòlica marina, d’eòlica terrestre. Tu vas a Holanda, a Dinamarca, a Suècia, a Alemanya… a tot arreu hi ha aerogeneradors i plaques fotovoltaiques, a les teulades de les fàbriques, a les cases.

En el llibre parlem de l’agrivoltaica, és a dir, plaques que estan a quatre metres d’alçada o a tres, i a sota hi ha conreus. Per tant, tens un doble ús de la superfície d’un mateix terreny i tenen una doble rendibilitat. I a més, la placa solar dóna unes zones d’ombra. El conreu de sota, per tant, és més eficient. Hi ha un gran progrés tecnològic que realment ens pot permetre veure que ens podem independitzar de les energies fòssils a mitjà termini.

Sembla que hi hagi poca valentia i a vegades fins i tot poc sentit comú, des de les administracions. És així?
Si el partit que governa, només mira les properes eleccions, té incentius a no fer res, perquè és la manera més còmoda de no prendre decisions. Però, diguem-ho, ja anem tard. I si estan tancant empreses rendibles i solvents però que han de tancar perquè la factura elèctrica se’ls ha multiplicat per quatre, tenim un problema com a país. Això vol dir que es destruiran empreses, salaris, impostos i per tant, podrem finançar la sanitat pública, ni l’escola pública, ni universitat pública, ni les pensions.

Per tant, no podem dir no a tot això. El govern espanyol tancarà les nuclears en pocs anys. Llavors, si diem que no a tot, vindran unes torres de molt alta tensió, i l’energia la pagarem al preu que ens digui el govern de Madrid. I això ja sabem que aquí sempre anem per la banda alta i cara.

Creu que pot arribar un gran acord de país, en aquest tema?
El llibre intenta fer unes contribucions en el debat econòmic, social i polític per facilitar que puguem arribar-hi. Això es debatrà en el Parlament de Catalunya aquesta tardor. 

Compartir