L’actualitat política de Piera segueix marcada per la notícia que fa una setmana va impactar en el debat públic local: la retirada de les competències a la regidora d’ERC Raquel Calsina per part del govern local. Ara, el govern ha assumit que es troba en minoria de 8 regidors, en resposta a la reacció de la formació republicana, en què donaven el pacte per trencat, i ha formalitzat l’expulsió de Calsina del govern -coneguda aquest dimecres-.
Si bé tot va esclatar amb el vot en contra de la regidora republicana en dos punts al passat ple municipal, sembla, tal com s’afirma des de les dues bandes, que el conflicte ve de lluny.
La setmana passada, fonts ben informades explicaven a aquest mitjà que la relació entre les dues forces polítiques que conformaven el govern feia temps que s’havia anat modificant, accelerant-se la situació de desconfiança cap a la regidora d’ERC en els darrers mesos -després de passar tres dels quatre regidors republicans a no adscrits-.
Aquesta situació de desconfiança creixent ha estat verbalitzada durant aquesta setmana pels vuit regidors del govern, així com per la regidora d’Esquerra.
ERC acusa al PSC de trencar el pacte
Després de la retirada de competències, el dimecres 4 de novembre, tothom esperava a veure quina seria la reacció dels republicans, que han passat de tenir quatre representants al consistori a només un després que Neus Núñez, Susana Jornalé i Àngel Sabaté passessin a ser no adscrits en els darrers mesos.
Diumenge, ERC Piera acusava, en un comunicat, a Sumem PSC “d’haver trencat el pacte de govern amb ERC”. La formació republicana, però afegia que “el conflicte ve de lluny i no neix en el darrer ple”. Des d’ERC, asseguren que “el govern coneixia prèviament el sentit dels nostres vots, ja que el posicionament s’havia acordat amb l’assemblea del partit i s’havia traslladat en una reunió de coordinació del govern abans del ple”.
Si bé el conflicte ve de lluny, els republicans, liderats ara mateix per Calsina, defensen que els punts del ple que van votar en contra “són prou importants per al futur de Piera: el desquadrament de 7 milions d’euros del pressupost -que obliga a fer una modificació de crèdit per traspassar diners d’altres partides- i la situació de l’Escola de Música. Són decisions que poden tenir conseqüències importants per al futur de Piera i que no podíem deixar passar.
Una pèrdua progressiva de confiança que esclata al final del mandat
La situació política al segon municipi més poblat de l’Anoia feia temps que s’havia enrarit, i s’ha de tenir en compte que venim d’unes eleccions al 2023 precedides per una moció de censura de Junts i el PSC contra una ERC llavors liderada per Jordi Madrid -que va acabar abandonant el partit per fundar Som Piera i presentar-se als comicis.
Cal remuntar-se a aquell context per entendre algunes de les situacions que han portat al laberint polític actual. El resultat va ser molt ajustat, i Sumem PSC es va imposar per només dos vots a ERC. Aquesta victòria per la mínima es va traduir en cinc regidors socialistes i quatre republicans, que van acabar pactant per aconseguir un govern amb majoria absoluta. A l’oposició s’hi quedaven els tres regidors de Junts -que havien tingut l’alcaldia amb el PSC des del 2020-, els dos de Som Piera -el partit de l’exalcalde Jordi Madrid-, dos de Vox i un del PP. Aquesta composició serà important en tot allò que ha sorgit després.
Una de les primeres incògnites que van quedar resoltes en el pacte de govern entre Sumem i ERC va ser si hi havia o no repartiment d’alcaldia durant el mandat, tenint en compte com d’ajustats havien quedat els resultats de les dues formacions polítiques. Quatre anys d’alcaldia per a la socialista Carme González, i la primera tinència d’alcaldia per a la republicana Neus Núñez.
Els tres exregidors d’ERC que continuen al govern de Piera van apuntar, en roda de premsa el passat dimarts, que aquest va ser un dels primers punts de conflicte dins del partit -i un dels que va acabar fent saltar l’estabilitat interna de la formació republicana a l’Ajuntament-. Apuntava Núñez que “des d’instàncies superiors del partit” s’havien requerit explicacions als regidors sobre el perquè de no haver-se repartit l’alcaldia amb els socis de govern, així com el fet de no haver aconseguit regidories com la d’Urbanisme.
Aquest extrem, que també reconeix Calsina en declaracions a La Veu de l’Anoia, va acabar suposant una tensió interna. Segons apuntava en roda de premsa Núñez, “aquest acord es va negociar amb Sumem per la senyora Calsina i jo mateixa, i ella hi va estar d’acord”. Per la seva banda, Calsina assegura que, tot i estar a l’equip negociador, “l’assemblea primer va donar el vist-i-plau a negociar per l’alcaldia amb Sumem en diferents formats, i després aquests criteris no es van seguir”.
Fruit d’aquesta primera tensió, sembla que el següent episodi important hauria implicat també a instàncies superiors del partit. Núñez apunta a “una voluntat de rellevar-me com a portaveu del partit”, que l’ex d’ERC atribueix a la proximitat i la sintonia que té amb l’alcaldessa Carme González. Núñez relata una situació en què el partit hauria forçat una votació per triar nou portaveu a l’ajuntament de Piera. És en aquest context on, segons apunten els ara regidors no adscrits, s’hauria produït una nova discrepància amb Calsina. “Vam votar tots per l’Àngel Sabaté, i va mostrar el seu desacord”.
Un intent de moció de censura va enrarir encara més l’ambient a ERC i al govern
El següent capítol té a veure amb un intent de moció de censura, cap a la tardor del 2025, “impulsat des de l’oposició”, segons afirma Calsina, que va acabar de viciar l’ambient entre els socis de govern i la pròpia ERC Piera.
“Em van venir a buscar directament durant un acte, dient-me que volien fer una moció de censura contra el PSC”, explica la regidora republicana, que insisteix en què “tot el grup es va reunir per parlar del tema, no es va concretar res, i va ser la regidora Neus Núñez qui va comunicar a l’alcaldessa la possibilitat que hi hagués una moció de censura, abans que haguéssim decidit que no la tiraríem endavant”. A preguntes d’aquest mitjà, Núñez va explicar que instàncies superiors del partit haurien estat interessades en l’impuls de la moció de censura. “Un dels motius pels quals estic fora d’Esquerra és per la negativa a fer la moció de censura”, explica Núñez.
L’actual primera tinent d’alcaldia considera aquest moment com a un punt “en què es fractura greument la confiança amb la Raquel Calsina”. És en aquest context quan es produeixen nous fets clau en aquesta història: hi ha un canvi de direcció local al partit, i ERC -a nivell nacional- obre un expedient contra Neus Núñez, que desemboca en la seva expulsió del partit -no del govern-. Aquesta decisió va provocar la sortida del partit de Susana Jornalé en solidaritat amb Núñez, tal com va explicar la pròpia regidora en roda de premsa.
Àngel Sabaté, que ha deixat clar que quan finalitzi el mandat abandonarà la política activa, va explicar els seus esforços per intentar que hi hagués una candidatura unitària per a l’elecció de la nova executiva local del partit -la tardor del 2025-. El regidor no adscrit apunta a aquest moment com a un punt d’inflexió en què “deixa d’haver-hi el bon ambient de treball”. Sabaté va assegurar que, quan va expressar la voluntat d’abandonar el partit i passar a ser no adscrit, només va rebre una trucada de l’alliberat a la comarca d’ERC, però cap comunicació més. “Després de més de 20 anys de trajectòria i col·laboració, no hem rebut cap comunicació més; ens hem sentit molt sols”, explicava.
Durant tot aquest context, Calsina assegura que ella també va sentir com la seva relació amb els companys de govern, incloent els seus antics companys de partit, “anava refredant-se”. Calsina explica que en els darrers mesos ha percebut com “cada cop estava més aïllada” pel que fa a l’activitat diària del govern. “Vaig notar, per exemple, que l’activitat al WhatsApp intern del govern ha anat reduint-se moltíssim en els darrers temps”, explica Calsina.
D’altra banda, la resta de regidors del govern -més enllà dels ex d’ERC- van aprofundir, en les seves intervencions en roda de premsa, en la pèrdua de confiança que ells havien percebut amb Calsina durant els darrers mesos. Calsina assegura que va assabentar-se de la retirada de competències de la setmana passada pel comunicat difós pel govern.
L’alcaldessa respon a ERC
Carme González, en roda de premsa aquest dimarts explicava, en la mateixa línia però des de la visió oposada a la d’ERC, que aquest trencament no venia donat només per l’última votació al ple. “Entenem que la regidora Raquel Calsina ja no forma part del govern, després del comunicat”. Un dia després, es formalitzava el cessament de Calsina com a regidora de govern, segons ha pogut saber La Veu de l’Anoia. González ja avançava el dimarts que “actuaria en conseqüència” amb aquestes declaracions per part d’Esquerra Republicana.
“Això no ve només per una votació; aquí hi ha un cúmul de circumstàncies i una manera de fer que anem veient des de fa un any i mig, quan es comença a moure una moció de censura sense resultat”, explica González. L’alcaldessa socialista de Piera també apunta a que “això tenia l’objectiu de forçar que la féssim fora del govern per poder victimitzar-se”.
González va apuntar a la possibilitat que tota aquesta situació vingués donada per la possibilitat -no confirmada- d’una estratègia de cara a les municipals del 2027 que podria traduir-se en un acord entre Som Piera -liderada per l’exalcalde Jordi Madrid- i ERC per presentar-se a les eleccions, amb la qual cosa Madrid tornaria al partit republicà.
Govern en minoria fins a les eleccions de 2027
El fet objectiu és que, un cop formalitzat el cessament de Calsina de forma definitiva com a membre del govern, l’executiu local de Piera queda en minoria. Amb vuit regidors, necessitarà arribar a acords amb altres formacions a l’hora de portar nous punts al ple.
Sense anar més lluny, els punts que han fet esclatar tota la tensió pel vot en contra d’ERC van haver de ser aprovats amb el suport d’un regidor no adscrit que abans havia estat membre de Vox. Entre altres punts importants per aprovar, hi ha els pressupostos del 2027. Caldrà veure fins a quin punt pot arribar la negociació entre govern i oposició en aquests mesos, si és que no hi ha altres moviments.














