Un article de
Redacció
El periòdic comarcal líder de l'Anoia des del 1982.
14 d'abril de 2022

“Quan era més jove i sortia de festa, sentia molta atracció per la figura del discjòquei”

Un article de
Redacció

El meu nom és Carles Pérez. Soc Shitake, DJ de música electrònica des de 1995.
He punxat en molts països i en tota mena de festes. Formo part de la marca musical Happy Tecno i tinc passió per la música i els vinils. Soc una persona alegre, simpàtica, molt sociable i durant les meves actuacions sempre dono el màxim.

Quan vas decidir començar a endinsar-te al món de la música com a DJ?
Tinc 42 anys i vaig començar el 1995. M’agradava molt la música màquina i electrònica. Quan sortia de festa, sentia molta atracció per la figura del discjòquei, que en aquella època no era tan destacada com avui, fins i tot recordo discoteques on el DJ punxava gairebé en un racó amagat i de cara a la paret. Vaig començar comprant molts vinils i punxant en diferents festes privades per amics fins que algun dj amic em convidava a punxar en pubs. Vaig fer una pausa durant els estudis, vaig tornar al 2002 i el 2010 em va fitxar la marca mundial Happy Techno a nivell professional i encara continuo amb ells.

Què és el que més t’agrada d’aquesta feina? I el que menys?
El que més m’agrada és viatjar, conèixer gent nova i ampliar el meu cercle d’amistats per poder compartir experiències i vivències. El que m’agrada menys és haver d’anar a actuacions obligades, com per exemple quan no et trobes bé, no tens un bon moment anímicament…

Quina música punxes habitualment?
No punxo la música que més m’agradaria. Si fos per mi, reproduiria música electrònica més dura, valenciana, House Clàssic, més anys 80 i 90… Però, al cap i a la fi, quan ets contractat per tocar en una festa, has de punxar el que la gent vol sentir, temes més actuals, en definitiva la música que fa ballar.

Com és el món de la nit vist des de la figura d’un DJ?
La nit és molt divertida, però acaba sent molt monòtona. Sempre has d’estar content, molta gent et vol saludar, fer-se fotos, parlar… Al final acabes una mica cansat. A més, jo soc una persona molt sociable i que ho dona tot en cada actuació, per tant, després també necessito un moment per mi, per respirar i descansar.

Ets un DJ conegut internacionalment: a quants països diferents has fet sonar les teves peces?
Sí. A Europa bastant. He punxat en Espanya, Andorra, Portugal, Itàlia, Holanda, Hongria, França, Alemanya, Romania, Eslovènia, Àustria, Suècia, Grècia, Finlàndia. També he actuat a Mèxic, Brasil, Equador i Marràqueix.

A quins llocs o festes més estranyes has punxat?
Normalment, les festes més estranyes i excèntriques són les que organitzen la gent amb més diners. La més estranya que recordo va ser a Holanda, a un castell. Vaig ser contractat per un home que va preparar una festa per deixar en evidència a la seva parella que l’havia enganyat amb el seu amic. Davant de tothom em va fer parar la música per fer públic que sabia que l’estaven enganyant, i òbviament amb ells presents. També recordo una festa a Alemanya a un soterrani, un espai secret on només podies accedir amb una invitació. Són festes molt lliberals, selectives i on et pots trobar qualsevol cosa…

Prefereixes ser DJ resident o punxar a diferents llocs cada vegada?
Soc DJ resident de la meva festa, però m’agrada molt més és voltar i conèixer nous països, persones… A més sempre puc anar acompanyat (pel meu mànager, amics, família…) i és molt més divertit i especial.

Com et prepares abans de cada sessió?
Normalment no em preparo res. Mentre vaig tocant penso en altres temes i a poc a poc la música va sortint. Evidentment, quan no soc el DJ principal o punxem més d’un busco l’estil dels altres, per no desentonar i portar música de l’estil.

Deu ser complicat tenir una feina nocturna, i la majoria de vegades durant el cap de setmana per compaginar-lo amb el teu treball, la família, els amics…
Per sort no m’afecta gaire al tema laboral, ja que la meva feina és només de dilluns a divendres i tinc lliures els caps de setmana. A vegades els amics o la família em poden acompanyar però no sempre.

Què els diries als joves que volen ser discjòquei?
Animo a la gent que vulgui ser DJ a continuar endavant; si tenen passió i s’hi dediquen és molt fàcil destacar. I que no actuïn gratuïtament, perquè el seu treball té un valor.

Quin seria per tu el cim com a DJ?
No tinc un lloc en concret, com més països i més llocs nous millor, però m’agradaria molt punxar a Berlín. Allà hi ha molta cultura de música electrònica i més de 650 clubs. Destacar allà és molt difícil.

T'ha semblat interessant? Comparteix l'article amb els teus contactes!

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×