Procrastinar, del llatí “procrastinare” vol dir ajornar o posposar. La procrastinació és l’hàbit d’endarrerir tasques, decisions, etc. que sabem que hem de fer.
Quan això es converteix en un hàbit, incrementa el risc d’estrès i genera ansietat, a més pot produir sentiments de culpa, perquè el nostre cervell sap que arribarà el moment en què haurem d’enfrontar-nos-hi, i perquè el cervell no pot deixar de pensar en allò que està pendent de fer o decidir.
Conèixer com funciona el cervell ens permet actuar per convertir-lo en el nostre aliat.
Els motius per procrastinar poden ser diversos: comoditat, por al fracàs, mandra, dispersió, distraccions, excés d’optimisme respecte al temps, perfeccionisme, etc.
Segons la neurociència, hi ha dos aspectes que estan directament relacionats amb les capacitats d’autocontrol i d’organització.
El cervell busca una recompensa immediata, per això prefereix fer coses que ens resulten fàcils, familiars.
El cervell s’enfoca millor en terminis curts. Prefereix l’efecte urgència, segons un estudi de la Universitat d’Oxford. I, per tant, tria fer tasques urgents amb data límit i pròxima, abans que altres coses que potser són més importants, però que la data límit està més lluny o requereix un treball més constant.
9 estratègies pràctiques i provades per dir adéu a la procrastinació a la vida diària
- Regla dels dos minuts. És una estratègia del mètode de productivitat GTD -Getting things done- de David Allen. Consisteix a fer directament qualsevol activitat que puguem fer en dos-cinc minuts.
- Gestionar l’energia i fer exercici físic. Si tenim en compte el nostre bioritme biològic, i sabem que estem amb més energia a primera hora del matí o a primera de la tarda, podem triar aquest moment per fer allò que ens costa fer. Fer exercici físic de forma regular és la millor manera de mantenir un bon nivell d’energia i si és a l’aire lliure encara millor.
- Efecte “congelació”. Fer el que necessitem fer i no moure’s o fer cap altra cosa, fins que ho hem acabat. Una variant relacionada, seria fixar una data límit a curt termini inajornable, prèvia a la data límit real, per enganyar al cervell.
- Utilitzar un verb d’acció en present. Substituir els “ja ho faré”, ”demà començo”, “ja ho faré després”, per “Avui ho faig”, “Avui començo”, “Ho faig abans de …”.
- Entrenar l’atenció focalitzada. Centrar l’atenció en una cosa, evitant la multitasca. La pràctica regular del Mindfulness és una de les millors estratègies per entrenar l’atenció focalitzada i la concentració.
- Evitar les distraccions. Al cervell li agrada tot allò que és fàcil, per això quan hem de fer alguna cosa complicada, avorrida o nova, si tenim accés ràpid a xarxes socials, notificacions del correu electrònic actives, etc., el cervell tindrà temptacions de distreure’s.
- Evitar el perfeccionisme. Sovint, el perfeccionisme pot allargar els terminis, i hem de tenir en compte que moltes vegades, és millor acabar alguna cosa correctament que fer-ho perfecte, ja que la perfecció és un criteri subjectiu.
- Subdividir la tasca en etapes planificades i començar. Podem reservar 10 minuts cada dia o dies concrets a la setmana, per anar fent a poc a poc aquelles coses que ens suposaria diverses hores fer-ho i per les quals mai trobem el temps (per exemple, organitzar/esborrar els missatges de correu, arxivar, informes, etc.).
- Començar per fer aquelles tasques que són més complicades, avorrides o ens agraden menys. Podem deixar les coses fàcils o que ens agrada fer pels moments que tenim menys energia o quan estem més cansats. Fer la tasca difícil primer, és alliberador. Una altra opció és intercalar tasques que ens motiven o agraden amb tasques que no ens agraden tant.
En funció del tipus de tasca i el perfil de cada persona, pot funcionar una estratègia millor que una altra. Deixar de procrastinar, augmenta la disciplina, i això té un impacte en la satisfacció i benestar personal i en el rendiment.
D’altra banda, per afavorir un canvi sostenible en el temps, a l’àmbit professional, ho treballem prenent consciència del diàleg intern, creences i motivacions de cada persona, i en paral·lel, entrenant i enfortint la capacitat d’autocontrol i d’atenció focalitzada.
