A la columna d’abans de l’estiu vaig tractar el tema del primer consell que dono a les famílies empresàries: parlar. Avui toca fer-ho del segon: planificar. Però això també convé fer-ho parlant amb les persones implicades, per activa i per passiva, és a dir amb els que han d’executar i els que han de rebre els efectes. Això ho tenim molt clar al planificar temes d’empresa, i també ho ha de ser així amb els de família empresària.
Són molts els temes sobre els quals la família empresària pot planificar.
El primer és el de la seva continuïtat, pot-ser és millor vendre o tancar? Estan els continuadors capacitats i tenen voluntat? En cas negatiu, que convé fer al respecte? També s’ha de planificar el relleu a la propietat, tenint en compte les conseqüències fiscals de cada opció; i el relleu a la direcció del negoci, que pot-ser convé externalitzar.
Quina planificació fem respecte a la incorporació de familiars al treball a l’empresa o al govern de la mateixa? Com planifiquem la distribució de beneficis, versus reinversió? Tema que pot ser molt important quan no tots els accionistes treballen a l’empresa.
Com planifiquem la professionalització de l’empresa, dels seus sistemes i de les seves estructures?
Una qüestió molt important també és quina planificació es fa en referència a l’emprenedoria de les properes generacions, dins i fora de l’empresa. L’empresa va néixer per l’emprenedoria dels fundadors, “d’un boig que es va atrevir a somiar”. Si es perd aquest esperit és molt difícil que l’empresa superi amb èxit els reptes als quals haurà de fer front al futur (“tota empresa té una bala digital amb el seu nom” diuen).
Com donem suport a els nous projectes?
Cal fer-ho amb professionalitat.
Tota planificació ben feta ha de tenir uns objectius concrets, específics i mesurables. Uns plans d’acció per assolir-los, amb calendari i fites. Uns responsables i un seguiment, el principal motiu de fracàs de la planificació és la falta de seguiment, i en el seu cas de mesures correctores. Tot bon pla ha de tenir plans de contingència, la covid ens ha recordat que els imprevistos existeixen.
Parlar està molt bé i és imprescindible, però “proves són amors i no bones paraules”, cal passar a l’acció si volem garantir al màxim la continuïtat de la nostra família empresària, amb l’empresa actual o amb un altre. La planificació no garanteix la felicitat, però augmenta la seva probabilitat.
