Entrevista a Màrius Mollà, escriptor
Vaig néixer a Igualada l’any 1966, tot i que actualment visc a Barcelona. Soc enginyer industrial, director de projectes i coach. Soc admirador dels personatges de tots els temps que han dut a terme projectes revolucionaris, siguin homes o dones, grans i coneguts o petits i discrets.
Com viu un escriptor la Diada de Sant Jordi?
Aquest any soc un escriptor que “té llibre”, que vol dir que he publicat el llibre els mesos abans de Sant Jordi. Els escriptors que som a la zona de Barcelona comencem el dia fent un esmorzar al Palau de la Virreina i llavors ja comença la diàspora per anar a les taules a signar. Tenim un horari i anem rodant durant tot el dia.
I a nivell emocional què et desperta la Diada?
És molt similar a quan vas a una llibreria però multiplicat a l’enèsima potència. La sensació és de pensar “quants llibres que s’editen i que petit que és el meu llibre al costat de tants altres llibres”.
També és un dia de voràgine, tant si estàs signant com si només estàs passejant. És un gran dia que passa volant.
I també és molt diferents segons si et toca signar o no. En un cas ets actor i en l’altre espectador.
Has publicat vuit llibres però aquest cop tot just serà el segon que signaràs. Els altres estaven escrits amb pseudònim.
De fet a El mar de los hombres libres era sota pseudònim però a la bio s’acabava descobrint que l’escrivia jo. El fet d’escriure sota pseudònim tenia una transcendència a l’hora de signar llibres per Sant Jordi, però també a l’hora de concedir entrevistes amb els mitjans, per exemple. Només et podies permetre alguna entrevista radiofònica.
I per què vas començar a escriure sota pseudònim?
A les editorials els costa molt confiar en marques noves i en alguns casos, podem dir més singulars com el meu cas, d’un enginyer industrial que no havia escrit abans. Si surts en forma de pseudònim ells s’hi juguen relativament poc. Si un pseudònim no ven, ningú els senyala.
A Venjança color carmí, els molins paperers de Capellades hi juguen un paper rellevant a l’inici?
És la primera vegada que parlo amb tanta intensitat d’un espai de la comarca. No hi passo d’esquitllentes, sinó que hi passen coses.
Em va agradar que no fos una empresa típica tèxtil i que es fes un viatge d’una empresa que naixia a la Catalunya interior, conques de riu, i que després es desplaçava cap a Barcelona.
Has hagut d’aprofundir molt en un sector que ha tingut molta importància a la comarca.
Només per entendre el sector paperer, el primer llibre que em vaig estudiar va ser d’estadística pura i explicació històrica que havia escrit un capelladí. I per molt que siguis de la comarca, no ho coneixes amb aquesta profunditat. Per fer un llibre t’has de documentar sempre, encara que parlis del carrer de sota casa.
La novel·la s’ubica a principis del segle XX, que ja l’has tractat en altres obres. T’agrada especialment?
A mi m’agrada tot allò relacionat amb les revolucions. I en aquest cas, amb la revolució industrial, ja havia parlat del tèxtil i la mineria, però el microcosmos dels molins paperers no l’havia tractat.
El mestre, per exemple, tracta sobretot sobre la revolució de l’educació, de principis del segle XX, quan en Ferrer i Guàrdia va desenvolupar l’escola moderna.
També té una importància capital la lluita feminista en el llibre.
El paral·lelisme amb el que passa avui en dia hi és. Però les primeres albors del feminisme era una lluita obrera per intentar equiparar feines i sous. A diferència d’Anglaterra i el centre d’Europa, aquí el dret a vot de les dones no era la prioritat de la lluita feminista. Aquí es va demanar i aconseguir molt més tard.
L’Aurora, la protagonista, sense voler ser una líder sí que és una portaveu dins l’empresa i això li porta algun maldecap amb el propietari.
Has publicat llibre després de vuit anys sense fer-ho. Com ha estat tot aquest període?
Un llibre porta ben bé una feina d’un parell d’anys. I en aquest cas, hem passat una pandèmia, que ha canviat el món editorial. I també hi ha hagut el procés, que ha tingut transcendència en el món editorial i la manera com ens veuen des del sector als escriptors catalans. Això ha fet que hagi tingut canvis d’editorial en aquest període i que fins fa un o dos anys no comencés a treballar amb Navona i del seu segell comercial, Novum.
Què suposa per tu escriure? Una feina? Lleure?
No és purament lleure. Hi ha planificació, disciplina, abnegació, fins i tot. Ha suposat molts sacrificis per poder tirar endavant aquest projecte. El meu lema és “Una bona història. Ben explicada”. El que més m’agrada de tot és que en surti un bon resultat.
