Espanya fa molt de temps que s’ha desconnectat Catalunya. Tant els fa què fem, què pensem o què volem, ells van sempre a la seva. No és únicament que el sistema “democràtic” espanyol, als catalans ens condemna a ser sempre una minoria dins l’Estat, és també el menyspreu absolut a la nostra llengua, les nostres institucions i els nostres drets ciutadans. És tan fonda la rasa que el PP i el PSOE han obert entre Catalunya i Espanya, que aquesta mateixa setmana l’ínclit Mariano Rajoy feia unes declaracions a Palma de Mallorca -després d’entrevistar-se amb el Borbó- on anunciava que “visitaré Cataluña. Hago muchos viajes al extranjero” (sic).
Diu la dita que “quan ets governat per gent que no entén el teu idioma és que estàs colonitzat”. En el cas de l’actual estat espanyol no és únicament que no entenguin -ni respectin- la nostra llengua (tot i que segons la Constitución Española el català és una llengua pròpia d’Espanya) sinó que es neguen fins i tot a conèixer què passa a Catalunya. I quan s’ho miren és justament per tergiversar-ho. Només cal veure el tractament informatiu “espanyol” a la vaga dels agents de seguretat de l’aeroport de Barcelona. Ningú no ha dit que més de dues mil persones han perdut els vols contractats -i pagats- però en canvi no deixen de parlar d’una manifestació de joves d’Arran com “otro ataque al turismo español”. La manifestació va tenir lloc el 20 de juliol i encara ara, a TVE en parlen a tots els informatius internacionals.
El que està passant a l’aeroport de Barcelona és molt greu. I no és la primera vegada que la política laboral d’Aena -i les seves subcontractades- posa en risc la seguretat aèria a Catalunya. Recordo ara mateix en temps del tripartit una invasió de les pistes que es va saldar sense cap mena de conseqüència penal ni econòmica per als infractors. Els viatgers, en general, el que volen és seguretat i tranquil·litat. Avui per avui això no és possible de fer-ho des de l’aeroport de Barcelona perquè hi vagis a l’hora que hi vagis, hauràs d’esperar més de vint minuts per passar el control de passaports. Dic vint minuts perquè
és el temps màxim estipulat en el contracte entre Aena i Eulen i que és evident que Aena no obliga a complir. “Los catalanes que se j….” deu dir el director general de la companyia. I si no ho diu, des de fa tres setmanes, deixa que passi. Aquest passotisme institucional envers els drets dels ciutadans -vulguin o no la independència- contrasta molt amb la celeritat amb què es reuneix el Consell de Ministres i el Tribunal Constitucional cada vegada que el Parlament de Catalunya aprova una llei o una resolució.
Espanya fa temps que ens mira com a un cos estrany dins de la seva estructura estatal. Per a ells ja som estrangers.
