La tinent d’alcalde i regidora de Promoció de la Ciutat i Innovació, Patrícia Illa, fa mesos que cerca la fórmula per poder reactivar els escenaris possibles per, encara que sigui mínimament, tornar a la normalitat. El Festival Anòlia, a l’inici de l’estiu, i més recentment la Botiga al Carrer, han estat les primeres dues grans convocatòries que han pogut celebrar-se sota moltes mesures de seguretat. La intenció del govern municipal és continuar en el mateix camí. Ara li arriba el torn a FirAnoia.
FirAnoia serà una realitat, malgrat les circumstàncies. Com valoreu des de l’Ajuntament l’actitud valenta de Fira d’Igualada?
Valorem molt positivament la capacitat d’adaptació de Fira d’Igualada per fer possible quatre fires en una, per seguir potenciant l’economia de la comarca i dinamitzar-la. És admirable la seva capacitat per unir i sumar els esforços de comerços, restauradors, expositors, empreses, entitats i també institucions, per seguir donant suport al comerç de proximitat d’una manera unitària.
Quin és el posicionament de l’Ajuntament en aquesta situació? Cal fer les activitats previstes, seguint els protocols, o és millor deixar-ho per més endavant?
L’Ajuntament ha treballat durant aquesta pandèmia per recuperar al més aviat possible l’activitat de la ciutat. Els primers dies de confinament vam treballar per fer possible un espai d’intercanvi de mercaderies i posteriorment vam engegar la campanya per donar suport al comerç de proximitat, juntament amb els ajuntaments de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena. També vam fer costat al Mercat de la Masuca potenciant el “ho portem a casa”, amb el web ConcaConnectada i hem treballat en la reactivació dels esdeveniments, adaptant-los a petit format, com el cas de l’European Balloon Festival, amb el lema “Amunt Igualada”. La situació sanitària continua sent complexa, però nosaltres volem seguir empenyent, tenint en compte l’evolució de la pandèmia i tirant endavant activitats sempre amb totals garanties i sempre de la mà de les entitats, del comerç, de les empreses i de les associacions.
La Fira arriba en un moment crític per als sectors econòmics, especialment els serveis i la indústria. Estaràs d’acord que amb ajuts no es resoldrà tot… Què se’ls pot dir als qui encara estan en Erto, o bé els costa aixecar la persiana cada dia?
Els sectors econòmics de la ciutat saben que des del primer dia hem treballat per a ells i sempre al seu costat. El més important és seguir treballant junts, activant l’economia, i reclamant com sempre millores per al territori, buscant recursos i treballant amb d’altres administracions. Alhora, els hem d’acompanyar-los en l’adaptació a la nova situació, com hem fet amb els restauradors, amb l’adaptació d’espais, o amb els comerciants, en l’àmbit del repte de la digitalització, per exemple.
Com a regidora de Promoció de la Ciutat, aquest any la Covid-19 t’ha portat a modificar els objectius a curt i mig termini? De quina manera ens podem “posar al mapa” en una situació així?
Aquest any hem vist com molts dels esdeveniments programats s’han cancel·lat o bé s’han adaptat a les necessitats del moment. Tot i això, no ens resignem. Aquest cap de setmana, per exemple, l’Estadi Atlètic serà la seu d’uns campionats de Catalunya, perquè no hem perdut l’esperit de ciutat dinàmica. Però no tenim només presència en el mapa dels esdeveniments, que ara mateix pateix moltes limitacions. Com a ciutat, seguim treballant en una mirada ampla, apostant fermament pel coneixement, amb uns estudis postobligatoris tant de formació professional com universitaris de qualitat. Seguim apostant per la universitat pública, treballant per la construcció d’un nou campus de salut al costat del 4D Health, el primer hospital simulat a nivell europeu i que ha de completar el pol d’atracció que serà l’hospital universitari.
També treballem amb ajuts europeus per potenciar el sector tèxtil, amb un programa d’internacionalització, promoció i d’indústria 4.0 que culmina en el Igualada Disseny Hub, un espai d’innovació tèxtil i del disseny amb maquinària puntera que situarà la comarca en el centre de la indústria tèxtil catalana. I en l’àmbit del turisme estem treballant en l’alberg de peregrins de Cal Maco, un projecte que culminarà en un espai que inclourà la tan esperada oficina de turisme d’Igualada i de l’Anoia.
Seguim potenciant els sectors estratègics de la ciutat, amb una aposta ferma cap a la innovació i el sector TIC. Com sabeu fa un any vam rebre de mans de la generalitat el reconeixement SOC SMART, per les polítiques a favor d’una ciutat més innovadora i tecnològica, vam ser escollits també com una de les primeres seus de la Mobile Week a nivell català per la distingida Mobile World Capital, formem part de la prova pilot de la Barcelona Digital Talent, que treballarà per formar i reorientar persones a l’atur amb un nivell formatiu mitjà alt per poder-se inserir en les empreses del sector TIC a nivell català, i treballem amb diferents entitats empresarials per seguir potenciant aquest sector.
I seguim apostant per l’esport i la vida saludable, ampliant el tram d’anella verda, i apostant pels espais de pràctica esportiva a l’aire lliure. Ser Ciutat Europea de l’Esport 2019 ens va permetre invertir en equipaments esportius, i ara seguirem apostant pels espais esportius però a l’aire lliure. Hem reformulat la Cursa Popular i la Urban Running amb un circuit semipermanent a l’aire lliure, i treballarem per l’skatepark al Parc Central, per l’Anella Verda i la Via Blava.
A finals de l’any passat es va presentar la Taula per a la Innovació. La col·laboració público-privada en l’àmbit de la formació pot continuar en temps així? Com està funcionant? En quina mesura creus que pot anar bé per a la nostra economia?
Aquesta taula és una fita històrica per a la ciutat. És el primer cop que agents socioeconòmics, administracions, entitats i sector educatiu seuen en una taula a decidir i treballar projectes transversals, amb corresponsabilitat per totes les parts, i on es dissenyen les línies estratègiques de cap a on avançarà la ciutat.
Una mostra de la importància de la taula és que el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya i l’entitat de recerca I2CAT també en formen part activa. Amb ells i la resta d’agents hem definit el primer eix estratègic, que és el coneixement i l’impuls de les vocacions STEM, molt enfocat a la perspectiva de gènere.
La taula ens permet dissenyar diferents línies estratègiques que anirem definint a mesura que avanci el projecte i que ens permet d’una banda accedir a ajuts europeus de manera unitària, i d’altra banda fomenta la creativitat i el treball en xarxa. Estic segura que durant el 2021 començaran a veure’s els primers resultats de la feina duta a terme durant aquest confinament.
