Donar consells és molt perillós, perquè “qui té boca s’equivoca” i “per la boca mor el peix”. Els dos principals que dono a les meves famílies empresàries clientes són com una poció cura-tot: que parlin i que planifiquin. Avui ens centrarem en el primer d’ells.
Parlar vol dir essencialment escoltar, perquè per algun motiu tenim dues orelles i una sola boca; per escoltar el doble que parlem. Escoltar ha de ser amb actitud empàtica, per tractar d’entendre el punt de vista dels altres. Per això ajuda ajornar els judicis fins a entendre la posició, els interessos i els sentiments de l’altra part. És de gran ajuda ser capaç de fer preguntes humils i obertes. Entendre no vol dir necessàriament estar d’acord.
A l’empresa familiar hi ha diferents àmbits de comunicació: la família, la propietat, el govern i l’empresa. Cal parlar a cada un d’ells i entre ells, evitant aixecar murs; el pitjor és entre els que treballen i no a l’empresa. A cada un dels àmbits s’han d’establir els fòrums i normes de comunicació oportunes, i determinar de quins temes es parla i amb quin objectiu: informar, recollir opinió, decidir.
Algunes famílies empresàries parlen molt i de tot menys del negoci. Pot haver-hi por a obrir conflictes, pot haver-hi excessiu respecte a l’autoritat. Els conflictes a vegades són inevitables i inclús poden ser positius (sense conflicte no hi ha progrés); el que es tracta és de controlar el moment en què sorgeixen, la seva durada i intensitat. Parlar és la millor forma de fer-los front de forma constructiva. “Parlant s’entén la gent… de bona voluntat”.
En més d’un cas m’he trobat que la meva funció amb les famílies empresàries ha sigut realment la de facilitar el parlar, controlant la càrrega emocional de les converses, ajudant a fer que les qüestions es tractin de la forma més racional i objectiva possible. Es tracta de fer de llevadora per ajudar a fer que la família empresària doni a llum la seva solució. Perquè cada família empresària és única i precisa de les seves solucions a mida; especialment si es té en compte que s’haurà de conviure amb elles adaptant-les a les canviants circumstàncies.
Per parlar de forma constructiva convé recordar que el que compta és el que s’entén, no el que es diu. Per això convé comprovar que és el que l’altra part ha interpretat. També és oportú recordar que els silencis parlen; que no existeix la no comunicació.
