L’any 1348 a París, que aleshores ja era una ciutat molt gran, va esclatar la pesta. Histò- ricament les plagues a París eren molt dures, degut a la gran quantitat de persones que hi convivien als seus mercats, llocs de trobada, tavernes…. i la plaga del 1348 va ser de les pitjors. Els metges eren incapaços de trobar un remei per deturar la plaga o per a guarir als afectats. Els rics marxaven de la ciutat al camp, per evitar el contagi. Els sacerdots només podien predicar la conformitat o atribuir les culpes de la pesta als pecats dels ciutadans.
Algú més “llest” que els altes va trobar un culpable: els gats. De sobte els parisencs es varen posar a matar tots els gats i, per por al contagi llençaven els animals morts al Sena. Això va fer desaparèixer tots els gats de París, amb gran alegria de les rates que varen proliferar com mai. Com sabem actualment, la pesta bubònica la porten les rates i es transmet als humans a través de les picades de les puces que tant piquen a les rates com als humans. Si en un moment d’expansió de la pesta bubònica, elimines els enemics naturals de les rates, la pesta s’expansiona amb molta més virulència. I just això és el que va passar a París durant nou mesos on la meitat de la població va morir en mig de grans sofriments.
És molt perillós fer córrer mentides i rumors falsos. És perillós i en alguns casos criminal. En els quasi setcents anys passats des de la pesta bubònica de París del 1348 fins ara, els humans encara no hem après a respectar la veritat. Si en el segle XX es va produir el genocidi contra el jueus a Europa, en el segle XXI hem vist com Bush, Blair i Aznar deien allò de les armes de destrucció massiva per justificar la invasió d’Irak, que va obrir la caixa dels trons que encara dura, quan just aquesta mateixa setmana -dilluns concretament- un ministre d’Espanya acusava als refugiats que fugen de la guerra d’encobrir agents terroristes.
Si els diners que ens gastem en reprimir al poble àrab -les armes les paguen amb els nostres impostos-, els invertíssim en desenvolupament social i cultura, ni els sirians haurien de marxar de casa seva ni els ideòlegs de la violència trobarien un camp abonat per les seves idees criminals.
Europa, com al París del 1348, s’està equivocant d’objectiu. No són als refugiats a qui s’ha de combatre, sinó als criminals que bombardegen pobles i ciutats on la gent vol viure veient créixer als seus fills en pau. Si deixem la presa de decisions, els tribunals i els mitjans de comunicació en mans de brètols, ens passarà com a París amb la pesta bubònica o com a l’Alemanya, amb en Hitler.
Perdoneu! Però algú ho havia de dir!
Jaume Singla, periodista
