5.1 C
Igualada
Diumenge, 25 febrer 2024

Un article de

Pagesia o mort
P

"El treball dels nostres pagesos és més fiable, més proper i és l’únic futur que ens queda."

Publicitat

El camp català està en perill de desaparició per una triple amenaça. Té l’amenaça d’unes lleis europees que, lluny de protegir, perjudiquen el pagès. Té l’amenaça de lleis espanyoles que miren el camp de forma global, quan a Catalunya, per orografia, clima i formació professional, tenim una gestió agrària diferent de la que es fa a les regions espanyoles. Finalment, té l’amenaça dels grans grups de distribució que lluiten entre ells per tenir la màxima quota de mercat, ni que sigui escanyant als productors del país.

Les manifestacions que fins ara hem vist a França i Alemanya, aquesta setmana han començat a Catalunya. Han començat amb força tot i l’amenaça permanent de ser acusats de terrorisme, com fa la justícia espanyola amb qualsevol manifestació a Catalunya, encara que no es llenci ni un paper a terra.

“El que no pot ser és que arribin al mercat productes agrícoles i ramaders produïts en tercers països on no hi ha cap limitació legal, perquè les lleis europees no hi arriben.”

A ningú no li agrada trobar-se amb les carreteres tallades pels tractors, però, tot i això, cal donar ple suport a la pagesia catalana en la seva reivindicació. Tots depenem dels pagesos per tenir el país endreçat i amb menjar de qualitat al rebost.
De què es queixen els pagesos catalans? Entenc que es queixen de la burocratització, del retard en cobrar els ajuts europeus gestionats per Espanya i/o per la Generalitat i d’unes lleis i un mercat que els perjudiquen.

Òbviament soc partidari del benestar animal, que les gallines ponedores puguin moure’s, que els porcs no estiguin estressats o que els conreus no utilitzin productes fitosanitaris perjudicials per a la salut humana. Totalment partidari. El que no pot ser és que arribin al mercat productes agrícoles i ramaders produïts en tercers països on no hi ha cap limitació legal, perquè les lleis europees no hi arriben.

D’altra banda, el camp català és molt diferent al camp espanyol. Ells tenen grans extensions de secà amb monocultiu i comercialitzen a l’engròs. Nosaltres tenim petites explotacions, amb gran varietat de cultius i procurem vendre més a la menuda i, en alguns casos, fem elaborats que li donen més valor afegit. Quan el ministre d’Agricultura de torn ha de defensar la política agrària espanyola davant Europa, defensa el camp espanyol i perjudica el camp català, que tenen objectius i necessitats diferents.

Si l’administració espanyola i europea perjudica el camp català, la iniciativa privada, és a dir, les grans distribuïdores d’aliments, li donen el cop de gràcia portant la producció d’aliments fora de les lleis europees i saturant el mercat interior de productes aliens que fan caure el preu dels productes alimentaris produïts a Catalunya.

Els nostres pagesos han de plegar o malviure i nosaltres seguim menjant el que s’ha produït o conreat lluny i sense garanties fitosanitàries. Per això, encara que em tallin la carretera quan em vull moure, donaré suport als nostres pagesos i, sobretot, seguiré consumint productes catalans que són més bons, encara que puguin ser uns pocs cèntims més cars.

El treball dels nostres pagesos és més fiable, més proper i és l’únic futur que ens queda.

Compartir
Publicitat
Més notícies:

L’enquesta

el + llegit

Més notícies