Soc igualadí i tinc 38 anys. Tinc un Grau en Gestió de l’Administració Pública i en Ciències del Treball. Des de fa 16 anys, treballo a l’empresa Aixam, líder en els “cotxes sense carnet” a Europa, que, a Espanya, van començar a veure’s a Igualada. Des de fa 8 anys en soc el director general.
Coneixes molt bé el sector dels anomenats “cotxes sense carnet”. Quan van sortir al mercat, va ser una veritable sorpresa, gairebé com ha passat recentment amb els patinets elèctrics… El mercat continua essent tan atractiu com abans?
Ara de fet és més atractiu, pel fet que actualment ens està entrant un públic diferent al que teníem en el seu moment. Recordem que els inicis van ser a Igualada. De fet aquests cotxes sense carnet els va portar una persona de Piera, i va obrir el mercat des d’Igualada on es van començar a vendre els primers cotxes. Llavors el nostre client era d’àmbit rural. Més gent gran sobretot, i ara l’atractiu és que està entrant la gent jove des dels 15 anys. Porten un cotxe en comptes de portar un ciclomotor. Prefereixen portar un cotxe sense carnet. Però és clar, això obre un ventall de possibilitats de vendre més cotxes a un altre tipus de mercat.
No és cert que siguin cotxes “sense carnet”. T’has de treure el de ciclomotor, oi?
Necessites la llicència de ciclomotor, sí, i ho trobo lògic, perquè per circular uns mínims coneixements hi han de ser. Abans no calia, amb 16 anys anaves i te la donaven… De fet, és com jo vaig obtenir el carnet de ciclomotor en el seu moment. Penso que la situació actual és molt millor. Has de saber un mínim de normes de circulació, és bàsic.
Els adolescents i joves que comencen amb un minicotxe, s’hi queden molt temps?
Després acostumen a anar-se’n va cap al cotxe gran. Pensa que és un cotxe limitat a nivell de potència, de velocitat… Evidentment, quan tu ja estàs circulant amb l’experiència de conduir, vols tenir un cotxe convencional. Bé, la majoria dels nostres clients es poden quedar tres anys, dels 15 als 18 anys, o potser els 19.
Aquest tipus de vehicles també tenen molt èxit entre la gent gran?
Moltíssim. Imagina’t un mercat com ara Galícia. Allí amb el carnet de tractor els servia, per convalidar el carnet i poder conduir aquests cotxes. Va tenir molt èxit a zones agrícoles. Hi havia problemes de desplaçament. Aquest cotxe era com la llum. Ostres, ara puc conduir, deien. En molts casos, a tot arreu, és perquè no tenien ganes, o no tenien capacitat per treure’s un carnet i estudiar. Això encara continua igual.
Aquest tipus de vehicles ha evolucionat quant a millores al mateix ritme que els cotxes convencionals?
Sí, no només per l’evolució del mercat, sinó perquè també les exigències dels clients són diferents. Abans no existia la tauleta multimèdia, o el navegador. Ara ho porten. A més també les normatives europees exigeixen una sèrie de coses que fan que el cotxe hagi d’evolucionar. Per exemple, el sistema de frenada, la seguretat passiva del vehicle… Tot això ha evolucionat, no només amb disseny i amb les prestacions, sinó també a nivell legislatiu. Ens hem hagut d’adaptar.
De mitjana, aquests cotxes valen uns 12.000 euros. Una mica cars.
Són molts diners per a un cotxe que arriba a 45 per hora. Sí. Estic totalment d’acord. Pensa que és un cotxe que no té una fabricació com ara pot ser un Seat, que tenen uns grans robots… Nosaltres tenim una fàbrica amb molts robots, però la producció és inferior. Pensa que a nivell europeu fabriquem 12.000 cotxes anuals. La Seat això ho fa en dos mesos.
Són cars de mantenir?
Tan barats com un ciclomotor. Una revisió és pràcticament res, filtres d’aire, de benzina… Una revisió molt senzilla perquè els motors són molt simples.
La seguretat preocupa a tothom. En un cotxe tan petit i que pesa molt poc, com aconseguiu que siguin segurs?
La marca Aixam és l’única del mercat que passa als seus vehicles un test especial, amb l’objectiu de donar el màxim de seguretat al client. Des de fa més de 12 anys que ho fem. Amb això aconseguim, per exemple, que si hi ha un impacte lateral no es vegi repercutit el conductor. S’han posat unes barres de protecció lateral que porten un xassís d’alumini contorsionat que està dissenyat per absorbir tots els impactes. La carrosseria és de plàstic ABS, de manera que quan li fas un cop absorbeix l’impacte, no com passa amb l’alumini o qualsevol altre component de carrosseria. El que fa és tornar al seu lloc. És similar a quan li dones un cop a una pilota, i rebota.
A la velocitat d’aquests cotxes aquest rebot és molt inferior en comparació als 120 kms/hora que pot anar a un turisme convencional. És una prioritat continuar fabricant amb aquest tipus de material amb l’objectiu de donar el màxim de seguretat.
La vostra empresa és líder absoluta a tot Europa. Quanta gent hi treballa i on es fabriquen els cotxes?
Hi ha dos centres de fabricació prop de Lyon, a França. Allà hi ha unes 250 persones que hi treballen. Exclusivament fabriquem cotxes sense carnet de la marca. Formen part del grup Polaris, que també fabrica quads, motos de neu, o la marca de motos Indian. Ens va comprar fa cinc anys el 100% de l’empresa. A Espanya i Portugal facturem uns 20 milions d’euros l’any, entre vendes i recanvis.
El futur dels cotxes sense carnet és més clar que d’altres. O no?
El veig bastant bé perquè, com deia, estem entrant amb el públic jove.
De tota manera el futur no passa tant per al cotxe de combustió sinó pel cotxe elèctric. Actualment som l’única marca de cotxes sense carnet que fabrica cotxes elèctrics. Aquest any portem al voltant d’un 200 per cent de vendes més que l’any passat i la veritat és que el producte és molt bo. A nivell de manteniment és molt més econòmic. Et diré més, per a mi el futur és el cotxe elèctric però de lloguer. Com el Bicing de Barcelona. Sobretot quan baixin els preus de les bateries, es veuran moltes més vendes, i podrem ser més competitius a l’hora d’oferir el producte.
