“Sempre tornem a llocs on es va estimar la vida, a llocs que ens han fet feliços”. Moltes vegades havia sentit aquesta frase del cantant i poeta Armando Tejada. Una reflexió sobre la naturalesa humana que ens mou entre els records del nostre passat i els moments presents i futurs. Amb aquesta expressió, la nostra ment viatja a llocs, experiències o circumstàncies que han marcat a la nostra vida.
Segons els experts, reviure moments de felicitat, alliberen dopamina i serotonina creant així connexions neuronals que s’associen a espais específics amb sensacions positives. Aquest “mapa de felicitat mental” ens guia -conscient o inconscientment-, a llocs on vam ser feliços.
En una societat en constant moviment i transformació, els llocs que ens han fet feliços es transformen en ancoratges emocionals. Tornar a ells no només és un acte de nostàlgia, sinó també una manera de reafirmar la nostra identitat. Aquests retorns ens permeten connectar el nostre passat amb el nostre present, oferint-nos una perspectiva única sobre el creixement personal.
En l’àmbit personal, pensant sobre allò que em va fer feliç -en un passat no massa llunyà-, sense cap mena de dubte va ser formar part de La Veu de l’Anoia, veure el meu nom (per primera vegada) a les pàgines d’un diari i poder ser cada dia periodista.
Per aquesta raó, i de la mà d’aquesta reflexió, un dels meus propòsits actuals, és tornar a un dels llocs que va ser casa i on vaig poder expressar sempre les meves idees i pensaments.
Pròximament, dedicaré temps a plasmar reflexions, informació i opinions a La Veu, des del meu punt de vista i sempre amb el toc que caracteritza els meus escrits a partir de col·laboracions puntuals. Per què? Fàcil. Sempre tornem al lloc que ens ha fet feliços.
