Soc partidària de pensar que les persones som éssers socials que necessitem relacionar-nos per a ser feliços. Personalment, considero que mantenir contacte amb altres persones és fonamental. No em refereixo només a fer un cafè amb una amiga, o a expressar com ens sentim als nostres familiars, també parlo del somriure que oferim al cambrer quan ens porta el cafè, al “gràcies” que diem a la caixera i el “bon dia” al conductor d’autobús cada matí; aquestes rutines, formen part del meu dia a dia i de la meva educació, i en certa manera, em fan sentir acompanyada.
Per a mi, és imprescindible relacionar-me amb la gent que estimo, ara bé, hi ha un cert plaer en la “soledat buscada”.
La soledat, sovint malinterpretada, pot ser una gran eina de creixement personal quan és triada conscientment. Aquesta “soledat buscada” és diferent radicalment a la soledat imposada. Lluny de ser un estat d’aïllament no desitjat, la solitud que triem, ens ofereix un espai únic per a la reflexió, autodescobriment i la pau interior.
Des de fa gairebé un any, canviant de ciutat, de feina i amb el meu nucli més proper lluny, vaig viure molts moments de soledat trista, amarga, angoixant i difícil. Això és senzillament l’altra cara de la moneda: la solitud no buscada o imposada. En aquest cas, pot ser una experiència dolorosa i debilitant, i a vegades, afecta negativament derivant en depressions, ansietat o pèrdues d’autoestima.
Per sort, en el meu cas, vaig treure partir a la soledat imposada. Amb els dies, em vaig acostumar aprenent a omplir aquesta solitud amb moments que van arribar a ser un plaer i amb el temps, fins i tot, rutines imprescindibles, per exemple: passejar tant com em ve de gust i descobrir nous espais, escriure, veure una sèrie, anar de compres, llegir a un racó tranquil a casa o a un parc, fer esport… En definitiva, estones per cuidar-me a mi mateixa i reconnectar. També, en aquests instants, valores molt més les accions de les persones que t’estimen i et demostren que són al teu costat amb paraules d’afecte i accions que et sorprenen -com ara una visita sorpresa- malgrat la distància.
Fer coses sols ens aporta una llibertat incomparable. Ja sigui gaudir d’un cafè en silenci, emprendre un viatge o simplement passejar, aquestes experiències ens permeten connectar amb els nostres pensaments i emocions sense distraccions externes.
Valorant tot allò que tenia al meu camí, escoltant el meu cor i estimant el present, ara reflexiono mirant enrere i penso que he après a gaudir de la meva pròpia companyia enfortint-me emocionalment d’una forma sana. La capacitat d’estimar els moments en què ens trobem sols, a vegades no és fàcil, però sí fonamental. L’ideal és poder aconseguir l’equilibri entre la connexió social i els moments de soledat buscada.
