Hi ha successos que no només impliquen robar un objecte material, sinó que roben la tranquil·litat de tota una comunitat. Fa uns dies, a Santa Margarida de Montbui, un home, a les sis de la matinada, va furtar un cotxe. I si ja és miserable robar, encara és pitjor la forma d’aquesta agressió: per no fer servir un altre qualificatiu, l’agressor va treure la dona del vehicle a la força, literalment agafant-la dels cabells, i va fugir.
Podríem dir que és un cas aïllat, però aquest fet marca un punt d’inflexió amarg per a un municipi on sempre ens hem conegut tots i on la seguretat es donava per descomptada.
El veritablement alarmant d’aquest cas no és la pèrdua de l’automòbil. Un vehicle es reemplaça; la dignitat, la salut i la sensació de seguretat d’una persona, no. La gravetat absoluta radica en el com: en la brutalitat d’atacar una dona de matinada, d’assaltar-la violentament i marxar com si res.
Aquest atac és el símptoma preocupant d’un incivisme i una inseguretat que van a més, amenaçant la convivència al municipi. A més a més, són constants les queixes dels veïns que aparquen els seus cotxes a la via pública i apareixen ratllats o amb vidres i retrovisors trencats. Mirar cap a un altre costat o reduir els fets a “un simple robatori” és una irresponsabilitat. La resposta no pot ser únicament policial; passa de manera inevitable per l’educació i el rescat de valors fonamentals com el respecte i l’empatia. Quan fallen aquests pilars, la llibertat de tots queda al descobert.
No es tracta d’alimentar el pànic ni de generalitzar, sinó d’exigir responsabilitat a les institucions i compromís a la societat. Necessitem més protecció, però també una condemna ferma a aquesta violència intolerable.
Avui presenciem l’assalt violent a una veïna en el seu propi cotxe, al seu barri de tota la vida, segurament quan anava a treballar a guanyar-se dignament la vida. Si permetem que la impunitat s’instal·li i normalitzem aquestes actituds, demà haurem de lamentar fets encara més greus.








