El celler i espai gastronòmic 7 de Vins exhibeix aquests dies una exposició de Marceline Van Lommeren, una artista multidisciplinària que ha fet del dibuix figuratiu, la il·lustració, la pintura i el collage els principals llenguatges de la seva expressió creativa. La mostra reuneix obres de diferents etapes i tècniques que permeten de descobrir una trajectòria marcada per la llibertat artística, l’experimentació amb diferents materials i una mirada particular sobre la figura humana, la feminitat i la percepció de la realitat.
Nascuda a Brussel·les el 1968, Van Lommeren va viure a la capital belga fins als set anys, abans de traslladar-se a Barcelona, on va créixer al barri de Gràcia i va estudiar al Liceu Francès. La seva formació artística va començar a l’Escola Massana i va continuar amb el dibuixant i il·lustrador Juan Avellán, amb qui va aprofundir en el llenguatge figuratiu i va col·laborar-hi en projectes d’il·lustració i còmic. Posteriorment, també va ampliar els seus coneixements a l’Escola Joso i va realitzar il·lustracions destinades al món del tatuatge. El retrat, la figura humana i la temàtica social, sovint combinats amb elements fantasiosos, han estat a tothora presents en el seu univers creatiu.
Si bé el dibuix i la pintura han estat una constant al llarg de la seva vida, durant dues dècades va dedicar-se professionalment a l’ebenisteria i la restauració, treballant amb el seu pare. Aquesta etapa li va proporcionar un profund coneixement de la fusta, els materials i els processos artesanals, a més d’experiència en el disseny de mobiliari i la restauració d’antiguitats. Més endavant, una sèrie de circumstàncies van decantar-la a reprendre l’activitat artística i creativa, bo i residint uns vuit anys a Capellades. Emperò, va establir-se a Igualada, el 2019, a partir del propòsit d’impulsar “La Parada”, un taller d’ensenyament de les arts plàstiques, on la seva tasca pedagògica parteix d’una concepció de l’art, entès no com l’aprenentatge del dibuix o la pintura, sinó com a una manera d’estimular la creativitat i l’experimentació artística, segons les capacitats de cada persona. Els tallers inclouen diferents disciplines i tècniques, com el dibuix, la pintura, el collage, el treball amb fusta i la reutilització de materials. També imparteix formació més acadèmica i dibuix tècnic, adaptant els continguts als interessos de cada alumne.


Quant a la seva obra, Van Lommeren, de sempre l’ha cimentat en la combinació de tècniques i materials: domina especialment la tinta xinesa, el llapis i el carbonet, així com l’aquarel·la i el gouache, conformant una pintura opaca amb una substancial càrrega de pigments, molt utilitzada en il·lustració. Recentment, als seus treballs hi ha incorporat el seu coneixement del sumi-e, una tècnica tradicional japonesa que li ha permès dominar el gest i el moviment del pinzell. Tot plegat fa que el mixed media, basat en la barreja de diferents procediments artístics, sigui una de les característiques més representatives del seu llenguatge.
De retruc, el collage és un recurs més de la seva producció. Sovint parteix de retalls de revistes antigues per a crear composicions que, posteriorment, transforma amb pintura i dibuix, generant noves i insòlites imatges a partir de la combinació de formes, textures i materials. També desenvolupa una faceta d’il·lustració eròtica, amb treballs que reflecteixen el seu interès pel cos humà, el volum i la força expressiva de les figures.
A l’exposició hi conviuen obres de naturalesa diversa. Algunes destaquen per la seva simplicitat i síntesi visual, amb dibuixos que guanyen expressivitat amb pocs elements. D’altres exploren la figura femenina i les diferents representacions de la dona, sense necessitat d’un discurs explícitament reivindicatiu. Alhora, la llum, els contrastos i la incorporació de materials metàl·lics se sumen a donar personalitat a algunes de les composicions.
Un dels aspectes més interessants de la mostra és el tractament de la mirada i els reflexos. Els miralls i les superfícies transparents es converteixen en recursos per a explorar diferents facetes de la realitat. En algunes peces, l’artista no se centra tant a representar el personatge com a mostrar allò que aquest observa, convidant l’espectador a situar-se en la seva perspectiva; perquè són obres que incorporen diferents nivells de lectura i amaguen detalls que cal descobrir des d’una mirada atenta.
La proposta de Marceline Van Lommeren reflecteix, doncs, una trajectòria allunyada d’academicismes que persegueix la convivència de distintes arts amb una ferma disposició cap a l’experimentació. Una obra personal i plural que reivindica la llibertat creativa i convida l’espectador a anar més enllà de la primera impressió, descobrir els detalls i trobar la seva pròpia interpretació de cada imatge.














