A nivell de béns materials, no he heretat gaire, però com tothom, des del moment de néixer heretem una sèrie de característiques físiques. Alguns esteu de sort i heu heretat ulls blaus o una bona planta. Altres heretem ulls grisos i poca estatura. És totalment imprevisible car es diu que podem heretar les característiques físiques de fins a set generacions anteriors. Si no he fet els números malament, tots podem portar ADN de 254 avantpassats.
Una de les coses que he heretat de l’avi matern, en Segismond Sangrà de Guissona, és la sensibilitat al canvi d’hora. A l’avi l’irritava profundament el canvi de cada sis mesos: “poden canviar el rellotge tot el que vulguin, que el temps no el podran variar” deia dos cops cada any. Dissabte passat hem tornat a patir el canvi d’hora. Del d’hivern hem passat al d’estiu, però jo estaré amb el son alterat ben bé tres setmanes. Herència de l’avi Segismond.
Em costa molt de pair el doble canvi d’hora de cada any. Les molèsties, lleus però irritants, que em provoca m’enutgen perquè tinc clar que els canvis no serveixen per a l’estalvi energètic que els vol justificar. Si als buròcrates europeus els preocupés realment l’estalvi energètic, prendrien altres mesures més efectives: inversions ferroviàries, reunions telemàtiques, gestió forestal que redueixi el risc d’incendi, aplicació dels protocols mediambientals que ells mateixos han aprovat… i, sobretot aprovarien sancions als governants europeus que no fossin capaços de fer funcionar les infraestructures de transport, com ara els trens.
Res de tot això no passarà. De les idees fundacionals de la Unió Europea ben poca cosa en queda. D’allò que va guiar a Adenauer per crear una unió que evités una altra guerra entre països europeus en va quedant cada dia menys. Els estats s’han apoderat dels organismes de la Unió i fan i desfan en funció dels seus interessos particulars. Ho fan a través de polítics que, havent fracassat a l’interior, els envien a l’exterior amb l’única missió de treballar per als partits que els han enviat. Si volen seguir gaudint de les prebendes que tenen els eurodiputats, han de ser obedients amb la cúpula del respectiu partit, que és qui fa i desfà les llistes electorals de cadascun dels estats de la unió.
La Unió Europea és un gran projecte que, sense estar del tot acabat, diria que ja ha començat el desmantellament, especialment des de les files del neofeixisme. No sé si es produirà, el que sé és que quan sorgeix un problema, igual que fan cadascun dels vint-i-set estats que la componen, es prenen mesures que limiten els drets dels ciutadans. Tant li fa si és per un problema de seguretat, d’una guerra més o menys llunyana o d’una epidèmia, la Unió Europea sempre pren decisions que violen els drets dels ciutadans europeus.
Les molèsties físiques que em genera el canvi d’hora poden ser poca cosa comparades amb les que ens generarà a tots plegats, l’increment de les despeses en defensa que, per l’experiència que tinc en polítiques públiques, revertirà en una reducció de la despesa en sanitat… a nivell europeu, estatal espanyol, autonòmic català i comarcal anoienc.
Disculpeu el meu pessimisme, però amb el canvi d’hora de nit no puc dormir i de dia vaig emboirat. Coses de la burrocràcia europea i la imbecil·litat estatal.
