Opinió

Un article de
Jaume Singla
Jaume Singla

Periodista, articulista, viatger. Exdirector de La Veu de l'Anoia.

7 de setembre de 2026 a les 11:13 hores

Puyal

Un article de
Publicitat

Aquesta setmana fa cinquanta anys de la primera retransmissió radiofònica, de futbol… en català! Era el 5 de setembre de l’any 1976, feia deu mesos que havia mort Franco i un jove periodista, Joaquim Maria Puyal, va voler trencar una de les costures del règim que es resistia a morir (fet i fet mig segle després segueix ben viu) portant la llengua catalana a les retransmissions dels partits del FC Barcelona, a la SER.

Un altre patriota Joan Granados el va recolzar en la seva idea i va fer possible reunir al voltant d’en Puyal un grapat de joves professionals, com Antoni Bassas, Eduard Boet, Pilar Calvo, Mònica Terribas, Manuel Fuentes, Eduard Bosch, Ricard Torquemada entre d’altres, que varen escriure una de les pàgines més brillants del periodisme i la cultura catalanes. I des del primer moment amb l’imprescindible suport publicitari de La Caixa que s’ha mantingut i augmentat al llarg dels anys.

Les retransmissions futbolístiques d’en Puyal, no eren únicament explicar el partit del Barça, sinó que va fer un rescat i recuperació de vocables catalans per a definir coses que fins aleshores es deien en castellà.  

“S’esmuny de l’escomesa” “gems” “l’esfèrica”… ens grinyolaven a les oïdes els primers cops que les sentíem, però amb el temps s’han convertit en habituals de les retransmissions de totes les emissores en català. Com brillants són les frases sorgides de determinades jugades. Aquell: “i més, i més, i més”, en un gol de Messi. O “Urruti t’estimo” dedicat al porter que aturant un penal va proclamar al Barça campió de Lliga. O el “Sos macanudo. Que bueno que viniste” dedicat a Pizzi, el jugador argentí que va fer el gol que decidia una eliminatòria.

Deu anys després d’aquella primera emissió de “Futbol en català” Joaquim Maria Puyal i el seu equip fitxaven per Catalunya Ràdio, però les retransmissions del Barça, l’Espanyol, el Sabadell, el Lleida o el Girona, es fan en català a tota les emissores de Catalunya.

En Puyal ja fa anys que es va retirar dels micros, però aquella primera idea de fer futbol en català, un fet inèdit fins al 1976, ha donat uns fruits impensables fa cinquanta anys en l’època que la nostra llengua estava reduïda a l’ús familiar i a la religió. Després va arribar TV3, el cinema en català (poc) i un seguit de mesures legals per a la imprescindible normalització lingüística de Catalunya.

Unes mesures que, tot s’ha de dir, els jutges estan tombant una a una, basant-se en les propostes legals d’una minoria de polítics hereus de les idees franquistes, i d’un grup de jutges espanyols destinats a Catalunya, en sentències o en deixadesa de les institucions catalanes més importants. Un exemple: l’actual Ajuntament de Barcelona presumeix de no aplicar la llei de retolació comercial de la ciutat.

Tota la tasca que els periodistes catalans —inclosos els de premsa local i comarcal— hem fet al llarg dels anys, degut a la potineria política, el creixement demogràfic incontrolat i la reducció de l’exigència de coneixements a què s’està condemnant al jovent, se n’està anant per la claveguera de la història. I no veig gaires Joaquims Maria Puyals que puguin crear noves eines de defensa del català.

Les grans idees són sempre contra corrent, però si no hi posem remei, ben aviat no haurem de lluitar contra un corrent fluvial, sinó contra un imparable tsunami de barbarie anti catalana, que ho arrasarà tot al seu pas

Temes  Opinió
T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: