Vic, 5 de juliol; Vilanova i la Geltrú, 5 d’agost; Vilafranca, 30 d’agost; Reus, 29 de juny; Tarragona, 23 de setembre; el Vendrell, 26 de juliol; Barcelona, 24 de setembre; Mataró, 27 de juliol; Lleida, 11 de maig; Sitges, 24 d’agost… Són només algunes localitats catalanes que fan festa el dia de la festa. A Catalunya Igualada és avui una anomalia. El 24 d’agost, Sant Bartomeu, ha estat, durant sis segles, el dia festiu de la ciutat.
Fa només 50 anys, l’any 1977, que el dia festiu, en un context de decadència de la Festa Major, es va traslladar al dilluns posterior a Sant Bartomeu. Però, en els darrers anys, la festa ha experimentat una revitalització gràcies a la implicació d’entitats juvenils com la Coll@nada i moltes altres, que han sortit al rescat de la Festa Major. Aquests col·lectius han aconseguit tornar a dotar-la d’un esperit participatiu i festiu que feia molts anys que no es vivia.
Una altra de les entitats que ha fet feina en aquest sentit és la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada, la FESTHI. Ara, la diada de Sant Bartomeu torna a ser un esdeveniment important en el calendari, una celebració que reforça els llaços comunitaris, sobretot quan és en un dia fix. Trobem un bon exemple en la tan estimada festa de Reis, que del 28 de desembre a la nit del dia 5, convoca tothom precisament perquè té un dia en vermell al calendari, que no varia en funció de la setmana.
En aquest context, és legítim preguntar-nos per què, malgrat aquesta revitalització de la Festa Major, hem continuat amb el dilluns com a dia festiu local durant tots aquests anys? Quin sentit té mantenir aquesta data, quan l’esperit de la festa s’ha recuperat plenament el mateix 24 d’agost? Econòmic? Qui ho demana?
En el passat Ple de mes de juny, es va aprovar el calendari de festes locals per al 2025. Les dates seran el 22 d’abril, festivitat del Sant Crist d’Igualada, i el 25 d’agost, “dia de la Festa Major”. Aquesta decisió va comptar amb els vots favorables de Junts per Igualada i les abstencions de la resta de grups municipals.
L’alcalde Marc Castells va reiterar que “mentre ell sigui l’alcalde això no canviarà”, i va justificar la decisió per tradició i consell dels agents econòmics.
Traslladar el dia de la festa al cap de setmana no fa res més que “banalitzar” el sentit d’una festa, la que sigui. I que és precisament aquesta “excepcionalitat” el que contribueix a singularitzar i a enfortir vincles en clau d’identitat comunitària. Aquest sentiment de pertinença col·lectiva sí que és un valor indispensable per prosperar social, política i econòmicament.
Marcar el dilluns com a dia festiu transmet un missatge confós. Estem proposant que la gent tingui un dia de descans post-festa, per superar una ressaca? Estem proposant que allargui les vacances fora de la ciutat, com passa pel Sant Crist? Si una ciutat celebra una festa no és per descansar, sinó per gaudir conjuntament d’un esdeveniment significatiu.
Cal dir que tornar a celebrar el 24 d’agost com a festiu local, tal com havia estat durant 6 segles, creiem que comportaria una sèrie de beneficis.
- Preservar el patrimoni: reprendre la lògica festiva seria una manera de preservar aquest llegat de sis-cents anys per a les generacions futures i donar-los l’oportunitat, hagin nascut on hagin nascut, i pensin com pensin, de formar part d’aquesta patrimoni compartit.
- Cohesió comunitària: la celebració en una data fixa enforteix el sentit de pertinença i la cohesió comunitària, evitant la necessitat de reformular anualment el dia i l’hora de les activitats festives.
- Impuls del turisme cultural: recuperar aquesta tradició podria ajudar a promoure l’interès cultural per Igualada, atraient visitants interessats en les celebracions i la cultura local, que és reconeguda a molts indrets i àmbits del país, però, en canvi, és menyspreat pel calendari festiu local.
- Impacte econòmic positiu: durant el mes d’agost, moltes empreses i treballadors estan de vacances, per tant, els possibles inconvenients relacionats amb la disminució de la productivitat laboral serien inexistents. La vinculació amb un lloc i una comunitat, en canvi, és un factor d’arrelament i compromís.
És fonamental que l’Ajuntament escolti no només els agents econòmics, sinó també les entitats culturals que fan possible la festa. I encara més: que sigui conscient de la responsabilitat que té. Un ajuntament, un consistori, un professional municipal, una entitat que -com nosaltres- gestiona balls i figures, és accidental. Avui n’hi ha uns i demà uns altres. Per això tenen, tenim, a les mans l’obligació de preservar un patrimoni riquíssim.
Sense la riquesa i la singularitat d’aquest patrimoni, Igualada seria una ciutat morta. Per tot això, demanem a l’Ajuntament que plantegi recuperar el 24 d’agost com a festiu local a Igualada i repari l’anomalia de país i de ciutat que representen aquestes darreres dècades. Contràriament al que sovint s’argumenta, recuperar aquest dia no serveix per honorar el passat, sinó que és la manera de convocar-nos al futur com a comunitat unida, orgullosa i amb veu pròpia.
