Cada any visito la ciutat que és elegida Capital Española de la Gastronomia, guardó que les ciutats designades ostenten dotze mesos, temps que aprofiten per a millorar la seva oferta gastronòmica, cultural i lúdica. Aquest any la ciutat designada és Oviedo i recentment hi he fet una estada de quatre dies.
És evident que en quatre dies no es pot copsar tot l’esperit d’una capital com Oviedo, però si tens la sort d’estar acompanyat de professionals de la comunicació, com va ser el meu cas, i sobretot tens els ulls i les orelles ben oberts, descobreixes aspectes que van més enllà del que és una cuidada oferta gastronòmica i patrimonial.
Era coneixedor del gran tresor històric i arquitectònic de la capital d’Astúries però m’he quedat sorprès de l’ordre i la neteja que domina cada racó de la ciutat. Per començar no hi ha cap contenidor al carrer. Els veïns, disciplinadament treuen entre les vuit i les deu del vespre, cubells amb les deixalles degudament separades per al reciclatge. A partir de les deu, els camions de recollida fan la seva feina i abans de les set del matí, els veïns han recuperat els seus cubells deixant les voreres completament lliures d’obstacles.
És aleshores quan es procedeix al fregat de les voreres. Operaris equipats amb mànegues d’aigua i escombres, freguen el carrer com si fos l’interior de casa seva. El resultat és que al matí dona gust passejar per carrers absolutament nets.
Caminant pels carrers d’Oviedo, mirant amb admiració la netedat del carrer, pensava si això seria possible en ciutats catalanes com Igualada, Vilafranca, Vic o Barcelona, per posar exemples propers i amb diferents nivells de neteja viària. Ja us dic que no. Les nostres voreres, en general, estan fetes amb rajoles de diferents estils, amb les cicatrius ben visibles de les successives intervencions dels serveis d’aigua, gas, telefonia, electricitat i guals particulars. Tant li fa el color del govern municipal respectiu: el que fan malament les empreses, no és controlat per l’ajuntament.
Tot aquest desplegament de neteja i manteniment de l’espai públic, comporta despeses molt importants per a l’ajuntament, però els ciutadans i, sobretot els comerciants, paguen molt de gust els impostos i taxes municipals, perquè en veuen el resultat cada dia. Quan els carrers estan nets, les ofertes dels comerciants venen més de gust. I això es nota als calaixos i en la satisfacció dels clients.
M’ofereixo a sufragar una part del viatge dels alcaldes de les poblacions anoienques si em prometen que aplicaran alguns dels exemples que hi vegin.
(De la gastronomia d’Oviedo en podem parlar la setmana vinent).
