El govern de Marc Castells té un compromís nul amb pilars fonamentals del bon govern com la transparència i la participació ciutadana. I això no és una opinió, sinó una afirmació suportada per evidències que demostren l’incompliment de les pròpies normatives de l’ajuntament i de les lleis estatals.
L’evidència del compromís nul amb la participació es va fer pública quan, a principis d’any, Poble Actiu va denunciar que el govern de Castells no convocava els Consells Territorials de Districte, òrgans de participació que promouen la col·laboració entre l’Ajuntament, les entitats i la ciutadania per tractar temes d’interès del districte. El Reglament Orgànic Municipal (ROM) d’Igualada, en el capítol IX, estableix la divisió de la ciutat en sis districtes, cadascun amb un consell territorial que hauria de recollir propostes veïnals, identificar necessitats i fer propostes al Ple Municipal. L’article 109, a més, requereix que cada consell es reuneixi com a mínim tres vegades l’any, requisit que no s’està complint.
A l’inici del present mandat es van crear els consells i se’n van nomenar els membres. A instàncies de Poble Actiu, el govern de Junts per Igualada va convocar els Consells Territorials a la primavera. Aquests consells acaben essent una reunió propagandística on el govern només explica les obres que fa i els veïns treuen el cap de brigada d’obres que porten dins. En tot l’any 2024 es van convocar un cop i durant el passat mandat només els van convocar tres cops en total: al desembre del 2019, al desembre del 2020 i al juny del 2022. El govern incompleix el ROM ja que el reglament exigeix que es reuneixin un mínim de tres cops l’any i fa fefaent el compromís nul del govern Castells amb el bon govern.
L’evidència del compromís nul amb la transparència es troba en les memòries dels últims dos anys de la Síndica municipal de Greuges. La Síndica posa èmfasi en una de les queixes que més li arriben a la sindicatura i que fa referència a la resposta de les instàncies, ja que l’ens igualadí no respon als ciutadans quan aquests li fan consultes o li demanen informació. L’article 33 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que regula el dret d’accés de la ciutadania a la informació pública en poder de l’administració, estableix que “Les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre en el termini d’un mes, a comptar del dia següent a la recepció de la sol·licitud”. Un termini que l’ajuntament d’Igualada incompleix sistemàticament. La Síndica de Greuges ha fet arribar dues recomanacions d’ofici al govern on demana que es transmeti a tots els departaments l’ordre que es doni contestació a totes les instàncies sense demora o dins d’un termini prudencial. Una recomanació que el govern Castells s’ha passat pel forro de les costures de la llei estatal, fent fefaent el compromís nul del govern Castells amb el bon govern.
Però si hi ha una evidència que per mi és delatora d’aquest compromís nul és la composició del Plenari del Consell Assessor i de Bon Govern. Un òrgan consultiu creat per a assessorar l’ajuntament en àmbits de transparència, participació ciutadana, ètica pública i bon govern. Aquest òrgan està format per la Síndica de Greuges, tres regidores del govern (Montserrat Duch, Carlota Carner i Patrícia Illa), i una funcionària municipal. O sigui, els propis membres del govern s’auto-assessoren en com ser un bon govern. Si l’objectiu del consell és impulsar la transparència i l’ètica en el bon govern, la manca dels partits de l’oposició i de ciutadans externs o independents és com un sopar de Nadal amb tots els convidats pagats pel mateix amo de la casa: Cap queixa perquè tothom el troba exquisit.
Si el govern de Castells vol realment demostrar un compromís amb el bon govern, hauria de començar per escoltar la ciutadania i complir les lleis que ell mateix va aprovar. De moment, sembla que la transparència i la participació ciutadana segueixen sent tan inexistents com les respostes als ciutadans que demanen informació.
