Es torna a parlar, i de quina manera, de la llista cívica que l’Assemblea podria impulsar, en veure la deriva que ha pres el 52% dels vots independentistes al Parlament de Catalunya.
Una llista cívica, és a dir al marge dels partits, té riscos. El principal és que tregui un nombre de vots insuficient per obtenir representació al Parlament, i que aquests vots perduts per l’independentisme, servissin per impulsar les candidatures dels partits del 155. És un risc més que evident que, em consta, és el que fins ara ha impedit a l’Assemblea tirar endavant la llista.
Seria una catàstrofe per a l’independentisme una pèrdua de diputats que els impedís tenir el govern de la Generalitat? NO! Tenir el 52% no ha servit absolutament per res. A no ser que veure la Generalitat convertida en la gestoria dels assumptes de l’Estat a Catalunya, sigui l’objectiu desitjat per l’actual president.
Qui hi perdria amb una llista cívica?: els partits dits independentistes. Tampoc em preocupa, car un parell d’ells ja sembla que estiguin completament amortitzats.
La manca de vots suficients és un escull fàcilment salvable. Es tractaria de fer una bona llista amb persones de sentiment independentista contrastat i, important, que no tinguin vocació de fer carrera política dins l’estructura autonomista actual. Els noms hi són i podrien omplir amb escreix llistes engrescadores a les quatre demarcacions catalanes.
Si analitzem els perquè de l’èxit de l’1 d’Octubre del 2017, veurem que es produeix quan els partits s’aparten i deixen que sigui la societat civil la que agafi la direcció de referèndum. Tots, fos quin fos el nostre partit preferit, vàrem col·laborar sense fissures. Es varen obrir tots els col·legis, varen aparèixer totes les urnes, totes les paperetes, els interventors i es varen defensar les urnes a tot el territori de Catalunya, malgrat la salvatge actuació dels piolins.
L’altre aspecte que es va produir, tot i que en aquell moment potser no n’érem conscients, és que teníem confiança en la victòria. Ens sabíem guanyadors i crèiem que el resultat dels nostres vots tindria validesa legal. De fet la té, però els partits -una altra vegada els partits- tant els indepes com els del 155, es neguen a reconèixer-la. Una traïció per part dels nostres i un altre menyspreu dels aliens.
De fet, una llista cívica ben formada ni tan sols ha de guanyar per ser útil a la causa independentista. La força d’una minoria amb les idees clares i disposada a no rendir-se passi el que passi, faria moure el rumb als partits que fins ara s’han limitat a una gestió de peix -poc- al cove -petit- i a col·locar al màxim nombre de militants en càrrecs amb sous molt alts, i poques ganes de fer que les coses canviïn.
Com diu l’admirat Albert Pla “sense els partits Catalunya ja seria independent”. Ho provem?
