Fa tres setmanes es publicava una fotografia amb els secretaris generals de Comissions Obreres i UGT, Unai Sordo i Pepe Alvarez, davant del lema: “Trabajar menos. Vivir mejor”. Quan la vaig veure em va semblar una fotografia inoportuna, car els dirigents sindicals espanyols, tenen fama de preferir la bona vida i les mariscades, a la defensa dels interessos dels treballadors. Però no en vaig fer cabal, els dos personatges en qüestió, no em desperten el gens ni mica d’interès.
M’he vist obligat a recordar la fotografia en saber que el traspàs de Rodalies s’encalla -per enèsima vegada- per la convocatòria de vaga que ambdós “sindicats” han anunciat si el “Gobierno de España” no es fa enrere del seu compromís de traspassar a la Generalitat la gestió del pitjor servei ferroviari d’Europa.
Que els dos sindicats majoritaris són corretges de transmissió dels partits és sabut per tothom i no cal donar-hi més voltes. El problema és que els partits, pel que fa a Catalunya, són un fracàs absolut. Si Comissions i UGT s’entesten a servir als interessos dels partits, deixen de servir a la classe obrera que és -o hauria de ser- l’objectiu d’un sindicat de classe.
En aquest cas, el traspàs de Rodalies és un pacte polític ben legítim entre dos grups parlamentaris: PSOE i Junts. És lícit oposar-s’hi, però si es fa convocant una vaga de maquinistes de Renfe, no deixa de ser una vaga política. Em pregunto què pot pensar un obrer afiliat a Comissions Obreres o a UGT que dia sí, dia també, perd hores de la seva vida a causa de les avaries i retards de Renfe. Potser per això, la vaga la fan els aristòcrates del ferrocarril: els maquinistes.
A l’Anoia, la presència de Renfe és menys que testimonial. L’única ruta que hi passa és l’històric tren Gran que ens va enfrontar a Manresa al segle XIX. La burgesia del Bages va guanyar a la burgesia nostrada i la ruta ferroviària entre Barcelona i Madrid es va fer passar per Manresa, en un traçat més llarg, menys poblat i amb pujades més pronunciades. El traçat intel·ligent era Martorell, Igualada, Cervera, Tàrrega… però Madrid va optar per passar la línia per Manresa i avui és molt deficitària per obsoleta i poc útil.
És ben curiós que ni Comuns, ni sindicats ni el Defensor del Pueblo hagin dit ni piu quan Renfe està deixant que milers i milers de viatgers catalans arribin tard a la feina i/o a casa. Un fet que els usuaris troben absolutament normal per la reiteració amb què succeeix. Tampoc en diuen res els ecologistes “de boquilla” malgrat reivindicar l’ús del transport públic, que a Espanya és absolutament desmoralitzador.
En altres coses també, però en trens Catalunya té un bon model a copiar: Ferrocarrils de la Generalitat. No aixequeu la cella, soc conscient que a l’Anoia és bastant lamentable el servei de la línia R-6 per culpa de la decisió del segon tripartit de convertir-lo en el metro del Baix Llobregat, que va convertir un trajecte de 70 minuts en un altre de 110. En una paraula, el tren entre Igualada i Barcelona tarda més temps ara que fa trenta anys. Aquesta però és l’excepció que confirmaria la regla. Els que viatgen amb Ferrocarrils de la Generalitat, per exemple entre Barcelona i Sabadell o Terrassa, poden constatar la neteja i el silenci dels trens, la netedat de les estacions i, sobretot, la puntualitat del servei.
Em pregunto: si tenim un model de gestió que li passa la mà per la cara a Renfe, per què no tenim la gestió dels trens en el nostre territori? Els mandamassos de Comissions i d’UGT han viatjat alguna vegada en un tren de Renfe? Si ho haguessin fet no només no s’oposarien al traspàs de Rodalies, sinó que en serien abanderats. Però és clar, per ser-ho, haurien de servir als treballadors de Catalunya i no a les mariscades.
